Tambor magnètic

Archiu:Pamiec bebnowa 1.jpg

Memòria de tambor magnètic de la computadora polaca ZAM-41.

El tambor magnètic, cridat memòria de tambor, és un dispositiu d'almagasenament de senyes. Va ser una de les primeres memòries de computadora. Inventada en 1932 per Gustav Tauschek, en Àustria, va anar extensament usada en els anys 1950 i 1960. Per a vàries computadores, un tambor constituïa la memòria principal de treball, sent les senyes i programes carregats sobre el tambor, usant mijos d'almagasenament tals com cintes perforades de paper o targetes perforades.

Els tambors eren d'us tan comú com memòria principal que en freqüència es feya referència a les màquines com a màquines de tambor. Posteriorment, els tambors varen ser substituïts com a memòria principal per memòria d'anells de ferrita, més ràpida i sense parts mòvils, i que va seguir sent utilisada fins que la memòria basada en semiconductorés va entrar en escena.

Actualment, en BSD Unix i els seus descendents /dev/drum és el nom del dispositiu swap per omissió, en alusió a l'us de dispositius de memòria secundària de tambor per a almagasenament de pàgines en memòria virtual.

Característiques

El tambor magnètic o memòria de tambor és un cilindre de metal buit o sòlit que gira en una velocitat constant (de 600 a 6.000 revolucions per minut), cobert en un material magnètic d'òxit de ferro sobre el qual s'almagasenen les senyes i programes. A diferència dels paquets de discs, el tambor magnètic físicament no pot ser llevat. El tambor queda permanentment montat en el dispositiu. Palanques magnètiques que són capaces d'arreplegar senyes a majors velocitats que una cinta o una unitat de disc, pero no són capaços d'almagasenar més senyes que aquelles.

La superfície del tambor magnètic es podia magnetizar pel material que ho rodejava. El tambor girava i sobre la seua superfície existien numerosos cabezales de llectura i escritura. S'almagasenaven les senyes en pistes paraleles sobre la superfície del tambor. En girar el tambor l'informació almagasenada passava per baix dels cabezales de llectura/escritura.

Diferències entre disc i tambor

Un tambor és un gran cilindre metàlic la superfície exterior del qual està recoberta per un material ferromagnético. Dit en térmens simples, es tracta d'un plat de disc dur que té forma de tambor en lloc de tindre forma de disc prim. A lo llarc de l'eix del tambor es dispon una fila de cabezales de llectura-escritura de disc, una per cada pista. Una diferència clau entre el tambor i el disc és que en el tambor els caps no tenen que moure's, o buscar, per a localisar la pista en la que llegir o escriure. Açò té com a conseqüència que el temps per a llegir (o escriure) un fragment donat d'informació és menor de lo que seria en un disc; el controlador simplement espera a que les senyes apareguen baix el cap adequat segons el tambor trencada. El rendiment del tambor queda definit de forma casi exclusiva per la velocitat de rotació, mentres que en un disc són importants tant la velocitat de rotació com la velocitat de desplaçament dels cabezales.

A pesar de lo dit, el rendiment era un problema, per lo que, quan s'utilisava un tambor com a memòria principal d'una màquina, els programadors aplegaven a seleccionar l'ubicació en el tambor de cada element del còdic de forma tal que es reduïra el temps necessari per a localisar l'instrucció següent. Ho feyen estudiant cuidadosadament el temps necessari per a que la computadora eixecutara una instrucció determinada i estiguera llista per a llegir l'instrucció següent. Llavors, situaven l'instrucció següent en el tambor de manera que passara baix els cabezales en eixe precís instant. Este método de compensació de temps es denomina interleaving, i encara s'utilisa hui dia en controladors de discs durs moderns.

En una unitat de disc dur modern, hi ha un retart en la llectura i escritura de senyes, esta demora és inclosa a el hora de posicionar el cap sobre la pista desijada (temps de busca), més el temps que demora que les senyes que es desigen giren a la posició baixe el cap (latencia rotacional), mentres que el rendiment d'un tambor en un cap per pista es determina casi en la seua totalitat per la latencia rotacional. Les funcions bàsiques dels cabezales de llectura/escritura són colocar punts magnetizados (zeros i uns, 0 i 1 binarios) aixina com detectar els punts a on es deuen realisar les operacions de llectura/escritura.