Straight edge
Straight edge (pronunciació anglesa: [stɹiɪt ɛdʒ]) és un estil de vida i un moviment que es va iniciar dins de la subcultura del hardcore punk en el qual els seus seguidors fan un compromís de per vida per a abstindre's de beure alcohol, fumar tabac i consumir drogues. En alguns casos, açò s'estén també al vegetarianisme o al veganisme i a l'oposició respecte a la promiscuïtat. Va ser una reacció directa a l'autodestrucció i l'hedonisme comú en el punk.[1][2] El terme va ser pres de la cançó del mateix nom de la banda Minor Threat.
El símbol de la X
[editar | editar còdic]
Comunament portat com una marca en l'esquena d'abdós mans, el símbol de la X pot ser mostrat també en atres parts del cos, i alguns seguidors han incorporat el símbol en roba i pines.
D'acort en la série d'entrevistes realisades pel periodiste Michael Azerrad, la X del straight edge data de la gira de l'agrupació Teen Aneu-los per la costa oest d'Estats Units en 1980.[3] Teen Aneu-los anaven a tocar en el Mabuhay Gardens en Sant Francisco, Califòrnia, pero quan la banda va aplegar, el gerent del club va descobrir que tots els membres eren menors de 21 anys, edat requerida per a beure llegalment en Estats Units, per lo que se'ls deuria prohibir l'entrada al club. A manera de compromís, els organisadors varen marcar a cada u dels membres en una X negra en les mans per a advertir al personal del club que no servira alcohol als músics. En retornar a Washington D. C., la banda va sugerir el mateix sistema als clubs locals per a permetre als jóvens assistir als concerts sense la necessitat de servir-los alcohol i pronte la marca va ser associada en l'estil de vida straight edge.
Una variant es va convertir en un trio de X —xXx—, originat pel disseny creat pel baterista Jeff Nelson de Minor Threat, en el qual va reemplaçar les tres estreles en la bandera de Washington D. C. per tres lletres X.[4] El terme a voltes és acurtat agregant una X en l'abreujament del terme «straight edge» —sXe—. La X també es pot utilisar per a relacionar el nom d'una persona o banda en el straight edge, per eixemple, la banda xFilesx.
Història
[editar | editar còdic]Segons William Tsitsos, el straight edge ha passat per tres diferents eres des de la seua creació en 1980.[5]
Old School: finals de la década de 1970 i principis de la década de 1980
[editar | editar còdic]Eixemples de lo que es poguera considerar cançons proto-straight-edge són les cançons «Keep it Clean» de la banda anglesa The Vibrators. Un eixemple adicional és el tema «I'm Straight» del cantant i compositor Jonathan Richman i la banda The Modern Lovers, en el qual, expressava rebuig a l'us de drogues. Els primers indicis del straight edge en el hardcore es poden trobar en les lletres de la banda Minor Threat, eixemples són els temes «Straight Edge»,[6] «In My Eyes» i «Out of Step», per lo que el straight edge és relacionat en el punk roc, particularment en el hardcore.[7] Els seguidors d'esta primerenca época manifestaven els ideals originals del punk, tals com individualisme, rebuig al treball, l'escola i actituts sobre viure el moment.[5]
Encara que el straight edge va escomençar en la costa este d'Estats Units en Washington D. C. i Nova York, es va estendre ràpidament per Estats Units i Canadà.[8] Al voltant dels 80, bandes de la costa oest d'Estats Units, tals com Stalag 13, Justice League i Uniform Choice guanyaven popularitat. A l'inici d'esta subcultura, les presentacions incloïen bandes straight edge i bandes que no es consideraven com a tal. No obstant, les circumstàncies varen canviar, i l'era old school seria vista eventualment com l'época «ans que les dos escenes se separaren».[7] Bandes de l'era Old School del straight edge inclouen a Minor Threat, State of Alert —millor coneguts com S.O.A.—, Government Issue i Teen Aneu-los de Washington, D.C; 7 Seconds de Reno Nevada; SSD, DYS i Negative FX de Boston (o Boston Crew); Stalag 13, Justice League i Uniform Choice de Califòrnia.
Youth Crew: mediats dels 80
[editar | editar còdic]Durant l'era youth crew, que va escomençar a mitan de la década de 1980, les noves branques del straight edge que varen aparéixer durant esta época varen originar idees presentades en cançons. Bandes importants del youth crew inclouen a Gorilla Biscuits, Judge, Bold, Youth of Today, Chain of Strength, 7 Seconds, Slapshot, Turning Point i Insted
La banda Youth of Today i la seua cançó «Youth Crew» va expressar el desig d'unir l'escena en un moviment.[9] La temàtica més notable que va sorgir durant esta época va ser la relació entre el straight edge i el vegetarianisme, tal és el cas del tema «No More» de l'àlbum We're Not in This Alone de 1988,[10] que iniciaria una tendència cap als drets dels animals i veganismo dins del straight edge, i alcançaria el seu cim en la década dels 90 i provablement és la seua tendència més estesa.
Els 90
[editar | editar còdic]A inicis de la década de 1990, els militants straight edge eren una presència coneguda en l'escena. El terme militant es referix a algú que és dedicat i parla obertament sobre les seues polítiques personals, pero també s'assumix que és de ment tancada, en prejuïns i potencialment violent.[11] El militant straight edge va ser caracterisat per tindre menys tolerància a les persones que no compartixen la filosofia straight edge; molt expressius sobre l'orgull de ser straight edge i la tendència a recórrer a la violència per a promoure una vida abstemia.[11]
També va ser al voltant d'esta época que el veganisme es va tornar part important en les vides de vàries persones straight edge, lo que va ser reflectit per bandes com Birthright, Earth Crisis, Path of Resistance, que promovien mensages sobre militància straight edge i drets dels animals.
A mitan de la década de 1990, vàries bandes recolzaven mensages sobre justícia social, lliberació animal, veganisme i inclús mensages contra l'abort. Bandes d'esta época inclouen a Mouthpiece, Culture, Earth Crisis, Chorus of Disapproval, Undertow, Strife reconegudes pel seu constant lluita lo que es reflectia en les lletres de les seues cançons.
En Hispanoamèrica des de la década de 1980 hi havia bandes en integrants o temes straight edge com Atoxxxico en Mèxic o Gx3 en Perú.
Els 2000
[editar | editar còdic]En la década de 2000, bandes straight edge i aquelles que no es relacionen en la subcultura abstemia, han compartit escenaris de manera regular, de la mateixa manera que els seguidors que assistixen a dits events.[12] Algunes de les bandes d'esta época inclouen a xAlguna Volta Vaig ser Ciegox, Its Now de Mèxic; Allegiance, The First Step, Have Heart, Righteous Jams, Violation; En Colòmbia bandes com xresgestaex i XliberacionX. En Espanya es troben bandes com The Defense de Barcelona o Habeas Corpus en el seu tema «Actitut lliure i sana». En Argentina xNueva Eticax. En Chile, Entrefuego, entre unes atres.
Mentres que el lluitador professional CM Punk, confés practicant d'este estil de vida, adopte el straight edge ademés com el seu gimmick (personage en la gerga luchística) durant les seues aparicions en WWE, inclús parodiant l'alvertent més dur de la corrent en intentar convertir a atres lluitadors al moviment.
Actualitat
[editar | editar còdic]
En Hispanoamèrica els postulats del straight edge es viuen d'una manera molt manco intolerant i excloent que com va succeir durant la primera década de el XXI. Dins dels múltiples canvis cal senyalar l'acceptació de les begudes en cafeïna. La majoria dels músics que s'identifiquen a sí mateixa en esta postura toquen en bandes en membres que no són abstemios, com Contra Totes Les meues Pors de Chile o Recovery X en Argentina. Encara que sí existixen bandes straight edge com MGX, d'Argentina; xACTUARx i Billy The Kid, en Costa Rica; REAXION, d'El Salvador; Revival, de Colòmbia.
Vore també
[editar | editar còdic]- Persones que seguixen un estil de vida straight edge
- Grups straight edge
- Drets dels animals i subcultures punk
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sutherland, Sam. «The Complicated Contradictions of Straight Edge Punk». Exclaim!. Consultat el 22 de febrer de 2010.
- ↑ «[1]». Consultat el 22 de febrer de 2010.
- ↑ Azerrad, Michael (2002). Our Band Could Be Your Life: Scenes from the American Indie Underground 1981-1991. Back Bay Books. ISBN 0-316-78753-1
- ↑ «Minor Threat Sleevage». Sleevage.com. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2009. Consultat el 3 de setembre de 2009.
- ↑ 5,0 5,1 Tsitsos, William. "Rules of Rebellion: Slamdancing, Moshing, and the American Alternative Scene". Popular Music, 18(3), 403
- ↑ Vore declaracions d'Ian MacKaye i Henry Rollins en el llibre de Michael Azerrad Our Band Could Be Your Life: Scenes from the American Indie Underground 1981–1991. 2002, Back Bay Books. ISBN 0-316-78753-1
- ↑ 7,0 7,1 Haenfler, Ross (2006). Straight Edge: Hardcore Punk, Clean Living Youth, and Social Change (p. 11). Piscataway: Rutgers University Press. ISBN 0-8135-3851-3
- ↑ Bartlett, Thomas. "Studying Roc’s Clean, Pixen Movement". The Chronicle of Higher Education, A16.
- ↑ Haenfler, Ross (2006). Straight Edge: Hardcore Punk, Clean Living Youth, and Social Change (p. 12). Piscataway: Rutgers University Press. ISBN 0-8135-3851-3
- ↑ Youth of Today (1988). "No More". On We're Not In This Alone [LP/CD]. New York: Caroline Records (1988).
- ↑ 11,0 11,1 Haenfler, Ross (2006). Straight Edge: Hardcore Punk, Clean Living Youth, and Social Change (p. 88). Piscataway: Rutgers University Press. ISBN 0-8135-3851-3
- ↑ «Inside Straight Edge». National Geographic Society. Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2009. Consultat el 3 de setembre de 2009.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- The Straight Edge Movement, per Sam McPheeters, Dave Stein, Jason O'Toole, i Brian Baker, Buzz 1987.
- Wood, Robert T. (2006). Straight Edge Youth: The Complexity and Contradictions of a Subculture. Syracuse, NY: Syracuse University Press. ISBN 0-8156-3127-8
- Out of Step: Faç of Straight Edge, per Raymond McCrea Jones, Empire Press 2007, Philadelphia, PA. ISBN 978-0-615-15884-6 Sitie web oficial
- Este artícul conté una traducció derivada de «Straight edge» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.