Stellerita
La stellerita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de les zeolitas”. Va ser descoberta en 1909 en les illes del Comandant, en el krai de Kamchatka (Rússia),[1] sent nomenada aixina en honor de Georg Steller, explorador alemà d'estes illes.
Característiques químiques
És un aluminosilicato hidratat de calcio. El grup de les zeolita al que pertany són tots aluminosilicatos en tetraedres units pels vèrtiços. químicament és similar a l'estilbita-Ca.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, manganeso, magnesi, estronci, bari, sodi i potassi.
Formació i jaciments
Apareix reblint cavitats i recobrint superfícies de fractura en roques volcàniques tipo diabasa, alterades per solucions hidrotermals.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: atres zeolita, prehnita o tridimita.
Referències
- ↑ Morozewicz, J.A., 1909. "Über Stellerit, ein neues Zeolithmineral". Bull. Intern. Acad. Sci. Cracovie, part 2, 344-359.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stellerita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.