Stellerita
La stellerita és un mineral de la classe dels tectosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de les zeolitas”. Va ser descoberta en 1909 en les illes del Comandant, en el krai de Kamchatka (Rússia),[1] sent nomenada aixina en honor de Georg Steller, explorador alemà d'estes illes.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un aluminosilicato hidratado de calcio. El grup de les zeolita al que pertany són tots aluminosilicatos en tetraedres units pels vèrtiços. químicament és similar a l'estilbita-Ca.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, manganeso, magnesi, estronci, bari, sodi i potassi.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix reblint cavitats i recobrint superfícies de fractura en roques volcàniques tipo diabasa, alterades per solucions hidrotermales.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: atres zeolita, prehnita o tridimita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Morozewicz, J.A., 1909. "Über Stellerit, ein neues Zeolithmineral". Bull. Intern. Acad. Sci. Cracovie, part 2, 344-359.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stellerita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.