Staphyleaceae
Staphyleaceae és una chicoteta família de dos gèneros de fanerógamas en l'orde Crossosomatales, nativa del Hemisferi Nort i de Sudamérica. Les estafileàcees són arbusts o arbres que poden ser reconeguts pels seus fulls composts, imparipinadas i opostes en folíols de vora serrada i chicotetes glàndules en les articulacions. Les estípulas són caulinares i es troben entre els pecíols. Les flors presenten sépals semblats a pétals i usualment 2 a 3 carpelos. La família inclou unes 45 espècies distribuïdes en regions templades del Hemisferi Nort, en els neotrópicos i en Malàsia.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbres o arbusts, glabros o pubescentes, en tricomas unicelulars o multicelulares, uniseriados i sense glàndules. Les fulles són oposts o, de manera excepcional, alternes; simples o compostes, per lo comú imparipinnadas. Els folíols en el marge serrat a serrat-crenado o serrulado; les nervaduras pinnadas. Presenten per lo comú estípulas i estipelas, a voltes reduïdes a glàndules, casi sempre caedizas.
Les inflorescència són terminals o axilars, en panícules, tirsos o arracades. Les flors són actinomorfas, chicotetes, bisexuales o algunes voltes unisexuales, hipóginas. El càliç de 5 sépals imbricados, lliures o fusionats; la corola de 5 pétals, imbricados en la prefloraació, lliures o fusionats, insertos entre els lòbuls del disc nectarífero, el qual és hipogíneo, ondulat, lobulado o absent. El androceo està compost per 5 estams, en una série, alternant en els pétals, a voltes insertos entre els lòbuls del disc; els filaments són lliures, aplanados i les anteres dorsifijas, ditecas, de dehiscencia llongitudinal. L'ovari és súpero, de sancer a 3 (-4) partit, trilocular, en els carpelos lliures o units; placentaació axilar, basal o casi basal. Els òvuls són des de pocs a numerosos, anátropos, apótropos, en una o dos séries. Cada flor du d'un a tres estils, lliures o units en la part distal o a voltes a tot lo llarc; estigmes capitados o lobados.
El frut és una drupa o una baya indehiscente o una càpsula unflada en dehiscencia apical. Les llavors es troben d'una a dos per lóculo (Tapiscioidea) o fins a 6-12 per lóculo (Staphyleoideae), en una testa dura, a voltes ariladas. L'embrió és recte i l'endosperma és suculent i aceitoso.[1][2][3][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Existix gran controvèrsia referent a les relacions filogenético de la família Staphyleaceae degut que varis autors la vinculen en grups molt diversos. Se li ha colocat en Celastrales, pero els seus fulls composts serien discordantes en eixe grup. També se li ha citat com un membre primitiu de Sapindales en el sistema de Takhtajan. Atres autors consideren que és una família molt afí a Cunoniaceae, dins de Rosers. Ademés, s'ha fet émfasis en les similituts que existixen en la morfologia floral i anatomia entre Staphyleaceae i Saxifragaceae. Per eixa raó Arthur Cronquist considerava que existix una conexió entre Cunoniaceae (Rosers) i Aceraceae i Sapindaceae (Sapindales) per lo que Staphyleaceae podria colocar-se d'igual forma en qualssevol d'estos dos órdens. No obstant, les evidències moleculars recents sugerixen afinitats en Crossosoma (Crossosomataceae) i Geraniaceae.[5][6][7]
De fet, l'evidència molecular va determinar que Staphyleaceae siga disposta actualment dins de l'orde Crossosomatales.[8][9][10][11][12] La família inclou 2 gèneros:[13]
- Dalrympelea Roxburgh (inclou a Kaernbachia Schlechter i a Ochranthe Lindl.
- Staphylea Linnaeus (inclou a Euscaphis Siebold & Zuccarini, Turpinia Vent. i Triceros Loureiro, senar Griffith)
- Gèneros segons APWeb
- [14]
- Dalrympelea Roxb.
- Euscaphis Siebold and Zuccarini = Staphylea L.
- Kaernbachia Schlechter = Dalrympelea Roxb.
- Ochranthe Lindley = Dalrympelea Roxb.
- Staphylea L.
- Turpinia Ventenat = Staphylea L.
- Triceros Loureiro, senar Griffith = Staphylea L.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vázquez, J. A., R. Cuevas G., T. S. Cochrane, H. H. Iltis, F. J. Santana M. i L. Guzmán H., Staphyleaceae, Flora de Manantlán, Sida Bot. Misc., 13(37): 238, 1995.
- ↑ Miller, J. L., Staphyleaceae, en Stevens, W. D., C. Ulloa U., A. Pool i O.M. Montiel (Eds.), Flora de Nicaragua, Missouri Bot. Gard. Press, 85(3): 2427–2428, 2001.
- ↑ Ayamard C., G. A., Staphyleaceae, en: Smith, N., S. A. Mori, A. Henderson, D. Wm. Stevenson i S. V. Geleu (Eds.), Flowering Plants of the Neotropics, Princeton, NJ: Princeton University Press, 358–359, 2004.
- ↑ Carranza González, E., Staphyleaceae, Flora del Bajío i de Regions Adjacents, fascículo 122: 1–6, Institut d'Ecologia A.C., 2004.
- ↑ Cronquist, A. 1993. Staphyleaceae, An integrated system of classification of flowering plants, New York: Columbia Univ. Press, 789–792.
- ↑ LUZ MARÍA GONZÁLEZ–VILLARREAL, MA. NOEMÍ JIMÉNEZ–REYES. 2006. La família Staphyleaceae en l'estat de Jalisco, Mèxic. UNIVERSIDAD DE GUADALAJARA. Colecció Flora de Jalisco. INSTITUTO DE BOTÁNICA, DEPARTAMENTO DE BOTÁNICA I ZOOLOGÍA CENTRO UNIVERSITARIO DE CIENCIAS BIOLÓGICAS I AGROPECUARIAS
- ↑ MATTHEWS. M. L. AND P. K. ENDRESS. 2005. Comparative floral structure and systematica in Crossosomatales (Crossosomataceae. Stachyuraceae. Staphyleaceae. Aphloiaceae. Geissolomataceae. Ixerbaceae, Strasburgeriaceae). Bot. J. Linn. Soc. 147: 1-46.
- ↑ Swoi AINEN. V. M.. M. W. CHASE, M. F. FAY, M. VAN DER BANK. M. POWELL. D. C. ALBACH. P. WESTON, A. BACKLUND, S. A. JOHNSON. J.-C. PINTAUD. K. M. CAMERON. M. C. SHEANAN. R S. SOLTIS, AND D. E. SOLTIS. 2000. Phylogeny of the eudicots: a nearly complete familial analysis based on rbcL gene sequences. Kew Bull. 55: 257-309.
- ↑ SOLTIS. D. E.. P. S. SOLTIS. M. W. CHASE, M. E. MORT. D. C. ALBACH. M. ZANLS. V. SAVOI MM V W. H. HAHN. S. B. HOOT. M. F. FAY. M. AXTELL, S. M. SWENSEN. L. M. PRINCE. W J. KRESS. K. C. NIXON, AND J. S. FARRIS. 2000. Angiospcrm phylogeny inferred from I8S rDNA, rbc.. and atpB sequences. Bot. J. Linn. Soc-133: 381-461.
- ↑ SOSA. V AND M. W. CHASE. 2003. Phylogenelics of Crossosomaia-ceae based on rbcL sequence data. Syst. Bot. 28: 96-105.
- ↑ CAMERON. K. M. 2001. On the phylogenetic position of the New Caledonian endemic families Strasburgeriaceae, Oncothecaceae. and Paracryphiaceae: a comparison of molecules and wood anatomy. Botany 2001. Abstract 57-2.
- ↑ CAMERON. K. M. 2003. On the phylogenetic position of the New Caledònia endemic families Paracryphiaceae. Oncotheceae, and Strasburgeriaceae: a comparison of molecules and morphology. Bot. Rev. (Lancaster) 68: 428-443.
- ↑ S.L. Simmons. Staphyleaceae, Staphyleaceae Martynov, Teckno-Bot. Slovar: 598 (1820), nom. cons. En. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants
- ↑ Staphyleaceae en APWeb
- Este artícul conté una traducció derivada de «Staphyleaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.