Anar al contingut

Sporobolus anglicus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
espartina (Sporobolus anglicus)


La espartina (Spartina anglica) és una espècie botànica de espartillares originaris del sur d'Anglaterra prop de 1870.


Història

[editar | editar còdic]

És una espècie alotetraploide derivada del híbrit Spartina × townsendii, els pares del qual varen ser el espartillo natiu europeu Spartina maritima hibridado en l'introduït espartillo americà Spartina alterniflora. Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[1] de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herbàcea perenne alcançant 4-15 dm d'altura, vert groguenc en primavera-estiu, pardo suau en autumne-hivern. Fulls de 2-6 dm de llarc, i 15 mm d'ample en la base, afinándose cap a la punta. Dona florés i llavors en solament un costat de les branques. Les flors són verda groguenques, i pardas en hivern.

Problemes d'invasió

[editar | editar còdic]

Spartina anglica va ser vista al principi com una valiosa espècie nova per al control de la erosió costera, pel seu dens sistema radicular, incrementant el depòsit de rovina. Aixina va anar intensament plantat en regions costeres a través de totes les illes britàniques, colonisant grans àrees de pantans, tornant-se una espècie invasora. Moltes més colónies varen ser establint-se, en una densitat molt alta vegetativa, i la seua dispersió i renovales des de les seues rizomas va ser ràpida, donant una fronda impenetrable a ecosistemes i impedint que aus com les Scolopacidae pogueren reproduir-se. En algunes àrees no obstant, va ocórrer mort natural per causes desconegudes, produint clars, i allí no varen fer falta mides artificials de control.

També va ser introduïda en Àsia, Austràlia, Nova Zelanda, Amèrica, a on ha provat ser una séria amenaça, causant extens dany a ecosistemes costers en totes les àrees.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Spartina anglica va ser descrita per Charles Edward Hubbard i publicat en Botanical Journal of the Linnean Society 76(4): 364. 1978.[2]

Etimologia

Spartina: nom genèric que deriva de les paraules gregues spartine (una corda feta d'esparto, Spartium junceum), referint-se als fulls fibrosas.[3]

anglica: epítet geogràfic llatío que significa "d'Anglaterra".[4]

Sinonímia
  • Spartina × townsendii var. anglica (C.I.Hubb.) Lambinon & Maquet
  • Spartina townsendii var. anglica (C.I. Hubb.) Lambinon & Maquet[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, decembre de 2000. Versió traduïda i actualisada: novembre de 2004.
  2. «Spartina anglica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  3. (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2016. Consultat el 25 de febrer de 2010.
  4. En Epítets Botànics
  5. «Spartina anglica». The Plant List. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2019. Consultat el 14 de febrer de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Barkworth, M.I., K.M. Capels, S. Long & M.B. Piep. 2003. Magnoliophyta: Commelinidae (in part): Poaceae, part 2. Fl. N. Amer. 25: i–xxv, 1–783.
  2. Edgar, I., H. I. Connor & J. I. Shand. 1991. Checklist of oryzoid, arundinoid, and chloridoid grasses naturalised in New Zealand. New Zealand J. Bot. 29: 117–129.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Peterson, P. M. 2001. Spartina. In Catalogue of New World Grasses (Poaceae): II. Subfamily Chloridoideae. Contr. O.S. Natl. Herb. 41: 195–200. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  5. Soreng, R. J., G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, I. J. Judziewicz, T. S. Filgueiras & O. Morrone. 2003 and onwards. On-line taxonomic novelties and updates, distributional additions and corrections, and editorial changes since the four published volumes of the Catalogue of New World Grasses (Poaceae) published in Contr. O.S. Natl. Herb. vols. 39, 41, 46, and 48. http://www.tropicos.org/project/cnwg:. In R. J. Soreng, G. Davidse, P. M. Peterson, F. O. Zuloaga, T. S. Filgueiras, I. J. Judziewicz & O. Morrone (eds.) Internet Cat. New World Grasses. Missouri Botanical Garden, St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons