Spoofing
La suplantació d'identitat[1][2][3] o spoofing (no confondre en sniffing) en térmens de seguritat de rets, fa referència a l'us de tècniques a través de les quals un atacant, generalment en usos maliciosos o d'investigació, es fa passar per una entitat distinta a través de la falsificació de les senyes en una comunicació.
Tipos de suplantacions
Suplantació d'IP
Consistix bàsicament en substituir la direcció IP orige d'un paquet TCP/IP per una atra direcció IP a la qual es desija suplantar. Açò es conseguix generalment gràcies a programes destinats a això i pot ser usat per a qualsevol protocol dins de TCP/IP com ICMP, UDP o TCP. Cal tindre en conte que les respostes del host que reba els paquets alterats aniran dirigides a l'IP original. Per eixemple si s'envia un ping (paquet icmp tire request) suplantat, la resposta serà rebuda pel host al que pertany l'IP llegalment. Este tipo de spoofing unit a l'us de peticions de difusió a diferents rets és usat en un tipo d'atac d'inundació conegut com atac smurf. Per a poder realisar la suplantació d'IP en sessions TCP, es deu tindre en conte el comportament de dit protocol en l'enviament de paquets SYN i ACK en el seu SYN específic i tenint en conte que el propietari real de l'IP podria (si no se li impedix d'alguna manera) tallar la conexió en qualsevol moment en rebre paquets sense haver-los solicitat. També cal tindre en conte que els enrutadorés actuals no admeten l'enviament de paquets en IP orige no pertanyent a una de les rets que administra (els paquets suplantats no sobrepassaran l'enrutador).
Suplantació d'ARP
- Artícul principal → Suplantació d'ARP.
La suplantació d'identitat per falsificació de taula ARP es tracta de la construcció de trames de solicitut i resposta ARP modificades en l'objectiu de falsejar la taula ARP (relació IP-MAC) d'una víctima i forçar-la a que envie els paquets a un host atacant en lloc de fer-ho al seu destí llegítim.
El protocol Ethernet treballa per mig de direccions MAC, no per mig de direccions IP. ARP és el protocol encarregat de traduir direccions IP a direccions MAC per a que la comunicació puga establir-se; per a això quan un host vol comunicar-se en una IP emet una trama ARP-Request a la direcció de difusió demanant la MAC de l'amfitrió posseïdor de l'IP en la que desija comunicar-se. L'ordenador en l'IP solicitada respon en un ARP-Reply indicant el seu MAC. Els enrutadores i els hosts guarden una taula local en la relació IP-MAC cridada taula ARP. Dita taula ARP pot ser falsejada per un ordenador atacant que imita trames ARP-Reply indicant la seua MAC com a destí vàlit per a una IP específica, com per eixemple la d'un enrutador, d'esta manera l'informació dirigida al enrutador passaria per l'ordenador atacant qui podrà escanejar dita informació i redirigir-la si aixina ho desija. El protocol ARP treballa a nivell d'enllaç de senyes d'OSI, per lo que esta tècnica només pot ser utilisada en rets LAN o en qualsevol cas en la part de la ret que queda abans del primer enrutador. Una manera de protegir-se d'esta tècnica és per mig de taules ARP estàtiques (sempre que les IP de ret siguen fixes), lo que pot ser difícil en rets grans.
Atres formes de protegir-se inclouen l'us de programes de detecció de canvis de les taules ARP (com Arpwatch) i l'us de la seguritat de port dels commutadors per a evitar canvis en les direccions MAC.
Suplantació de DNS
Suplantació d'identitat per nom de domini. Es tracta del falseamiento d'una relació entre nom de domini i una IP davant una consulta de resolució de nom, és dir, resoldre en una direcció IP falsa un cert nom DNS o viceversa. Açò es conseguix falsejant les entrades de la relació nomene de domini i IP d'un servidor DNS, per mig d'alguna vulnerabilitat del servidor en concret o per la seua confiança cap a servidors poc fiables (DNS Rogue). Les entrades falsejades d'un servidor DNS són susceptibles d'infectar (enverinar) la caché DNS d'un atre servidor diferent (enverinament de DNS).
Suplantació de web
- Artícul principal → Web spoofing.
Suplantació d'una pàgina web real (no confondre en phishing). Enruta la conexió d'una víctima a través d'una pàgina falsa cap a atres pàgines web en l'objectiu d'obtindre informació de dita víctima (pàgines web vistes, informació de formularis, contrasenyes etc.). La pàgina web falsa actua a modo de proxy, solicitant l'informació requerida per la víctima a cada servidor original i botant-se inclús la protecció SSL. L'atacant pot modificar qualsevol informació des d'i cap a qualsevol servidor que la víctima visite. La víctima pot obrir la pàgina web falsa per mig de qualsevol tipo d'engany, inclús obrint un simple enllaç. La suplantació de web és difícilment detectable; potser la millor mida és algun complement del navegador que mostre en tot moment l'IP del servidor visitat: si l'IP mai canvia en visitar diferents pàgines web significarà que provablement s'estiga sofrint este tipo d'atac. Este atac es realisa per mig d'una implantació de còdic el qual furtarà l'informació. Usualment es realisen pàgines fantasmes en les quals s'injecten estos còdics per a poder traure informació de les víctimes.
Suplantació de correu electrònic
- Artícul principal → Email spoofing.
Suplantació de la direcció de correu electrònic d'atres persones o entitats. Esta tècnica és usada en assiduïtat per a enviar bulos per correu electrònic com a complement perfecte per a la suplantació d'identitat i per a enviar mensages fem, ya que és senzilla i solament requerix utilisar un servidor SMTP configurat per a tal fi. Per a protegir-se es deuria comprovar l'IP del remitent (per a averiguar si realment eixa ip pertany a l'entitat que indica en el mensage) i la direcció del servidor SMTP utilisat. Les mides recomanades per a previndre estos atacs són crear registres SPF i firmes digitals DKIM.
Suplantació de GPS
Un atac de suplantació de GPS intenta enganyar a un receptor de GPS transmetent una senyal llaugerament més poderosa que la rebuda des dels satèlits del sistema GPS, estructurada per a semblar-se a un conjunt normal de senyals GPS. No obstant estes senyals estan modificades de tal forma de que causaran que el receptor determine una posició diferent a la real, específicament algun lloc determinat per la senyal atacant. Degut a que el sistema GPS treballa medint el temps que li pren a una senyal el viajar entre el satèlit i el receptor, una suplantació exitosa requerix que l'atacant conega en precisió a on es troba el blanc de tal forma que la senyal falsa puga ser estructurada en el retart apropiat.
Un atac de suplantació de GPS comença en la transmissió d'una senyal llaugerament més poderosa que la que entrega la posició correcta, i despuix es comença a desviar llentament cap a la posició desijada per l'atacant, ya que si açò es fa massa ràpit el receptor atacat perdrà la fixació en la senyal, en el moment de la qual l'atac de suplantació solament funcionaria com un atac d'destorbament. S'ha sugerit que la captura d'un Lockheed RQ-170 en el noreste d'Iran en decembre de 2011, va anar el resultat d'un atac d'este tipo.[4] Prèviament els atacs de suplantació de GPS havien segut predits i discutits en la comunitat GPS, pero encara no han segut confirmat un eixemple conegut d'un atac de suplantació maliciós.[5][6][7]
Una prova de concepte d'este atac es va realisar en èxit en juny de 2013, quan el yate de lux White Rose va ser mal dirigit en senyals GPS falsificades des de Mónaco a l'illa de Rodas per un grup d'estudiants d'ingenieria aeroespacial de l'Escola d'Ingenieria Cockrell de l'Universitat de Texas en Austin. Els estudiants estaven a bordo del yate, lo que va permetre al seu equip de suplantació dominar progressivament l'intensitat de senyal dels satèlits GPS reals, alterant el curs de l'embarcació.[8][9] Prèviament, en l'any 2012, este mateix grup d'estudiants va ser capaç de canviar el curs de vol d'un vehícul aéreu no tripulat per mig de l'us de la mateixa tècnica de suplantació de GPS.[10]
Suplantació de facial recognition
La tecnologia de reconeiximent facial s'utilisa àmpliament en diverses àrees, com a controls d'immigració i seguritat de teléfons, aixina com en plataformes populars com Airbnb i Uber per a validar l'identitat de les persones. No obstant, este aument en l'us ha tornat al sistema més vulnerable a atacs, ya que els sistemes de reconeiximent facial s'han tornat més comuns en la societat. Algunes fonts en llínea i tutorials expliquen cóm les persones poden enganyar als sistemes de reconeiximent facial utilisant images, caraces o models impresos en 3D en lo que es coneix com a suplantació facial o atacs de presentació. Estes tàctiques poden dur a perills en térmens d'obtindre accés no autorisat. Per lo tant, medides com a comprovacions de vitalitat que verifiquen el parpadeo, l'aprenentage profunt i cambres especials com a cambres 3D per a capturar images en profunditat poden ajudar a previndre la suplantació de reconeiximent facial. És important utilisar mides de seguritat integrals com estes per a protegir-se contra intents de suplantació facial i mantindre la seguritat i l'integritat general dels sistemes que requerixen autenticació per mig de reconeiximent facial.[11]
Vore també
Referències
- ↑ «Suplantació d'identitat (spoofing, suplantació de direcció IP)» (en es). technet. microsoft. com. Consultat el 21 de decembre de 2017.
- ↑ «Suplantació d'Identitat Telefònica (Spoofing) i Cóm Evitar-la», Federal Communications Commission, 26 de juliol de 2016. Consultat el 21 de decembre de 2017 (en es).
- ↑ Plantilla:Cita CCN-STIC-401
- ↑ «Exclusive: Iran hijacked US drone, says Iranian engineer», Christian Science Monitor, 15 de decembre de 2011.
- ↑ Wen, Hengqing; Huang, Peter; Dyer, John; Archinal, Andy (2004). «Countermeasures for GPS signal spoofing». University of Oklahoma. Archivat des de l'original, el 15 de març de 2012. Consultat el 16 de decembre de 2011.
- ↑ Humphreys, T. I.; Ledvina, B. M.; Psiaki, M.; O'Hanlon, B. W.(2008).«Assessing the Spoofing Threat: Development of a Portable GPS Civilian Spoofer».ION GNSS.Consultat el 16 de decembre de 2011.
- ↑ Plantilla:Cite paper
- ↑ «Students Hijack Luxury Yacht», Secure Business Intelligence Magazine.
- ↑ «UT Austin Researchers Successfully Spoof an $80 million Yacht at Siga». The University of Texas at Austin. Consultat el 5 de febrer de 2015.
- ↑ «Tècnica de GPS Spoofing fa que hackear drones siga molt barat». www. xdrones. es. Consultat el 30 d'agost de 2016.
- ↑ Li, Lei; Correia, Paulo Lobato; Hadid, Abdenour(2018-01).«Face recognition under spoofing attacks: countermeasures and research directions».IET Biometrics.7(1): 3–14.ISSN 2047-4938.doi:10.1049/iet-bmt.2017.0089.Consultat el 2024-02-23.(en en)
Enllaços externs
- ¿Cóm detectar spoofing?
- Archivat el 4 de març de 2011 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Spoofing» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.