Spolia opima

Spolia opima és un terme llatí que es podria traduir com a rics espolios o trofeus i que fa referència a l'armadura, armes i atres efectes que un general de l'antiga Roma es quedava com a trofeu de guerra despuix de haver vençut al general enemic en un combat singular en el que només hagueren participat ells dos.
Història i característiques
A pesar de que entre els romans existien atres trofeus i condecoracions de gran valor (com els estandarts o les quillas de les naus enemigues), els spolia opima es consideraven com el trofeu més honorable que es podia obtindre i concedien gran fama al general que els conseguia.
Durant el història de Roma, els romans només varen reconéixer tres casos en els que els spolia opima varen ser otorgats a un general. El primer cas va ser el de Rómulo front a Acrón, rei dels caeninenses;[1] el segon va ser el d'Aulo Cornelio Coser, que ho va guanyar despuix de derrotar a Lars Tolumnio, rei dels veientes. El tercer i últim ho va guanyar Marque Claudio Marcelo despuix de derrotar al rei Viridómaro, rei dels gals ínsubros i gaesatae.[2] Este increible ardit no va tornar a ser vista fins que el fill adoptiu d'Augusto Nerón Claudio Druso va combatre a múltiples caps germànics (pels menys tres) durant la seua conquista de Germania i els va derrotar en «enlluernants exhibicions de duel de campeons» (12-9 a. C.). Va ser especialment significatiu pel valor que tenia el duel de campeons en la cultura de les tribus germàniques.[3]
La cerimònia dels spolia opima va ser un ritual de la religió estatal que es creu emulava a les cerimònies arcaiques realisades pel fundador Rómulo. El vencedor (en llatí, victor) adheria l'armadura despullada al tronc d'un roure, ho portava ell mateixa en processó al Capitolio i ho dedicava en el temple de Júpiter Feretrio.[4]
Polítiques imperials
Durant els anys primerencs del govern d'Augusto (encara conegut com Octaviano), Marque Licinio Craso va derrotar a un líder enemic en combat singular en Macedònia i va ser candidat a celebrar el honor dels spolia opima.[5] Dit home era net del triunviro Marco Licinio Craso, qui havia mort en la desastrosa batalla de Carras en l'any 53 a. C. El seu ilustre linaje polític li va convertir en un rival potencial per a Octaviano, qui va bloquejar els honors. Craso podria haver segut també l'últim romà fòra de la família imperial en rebre el honor del triumfo.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Tito Livio, Ab urbs condita, 1:10
- ↑ J.W. Rich, "Drusus and the Spolia Opima," Classical Quarterly 49.2 (1999), p. 545.
- ↑ Lindsay Powell , "Eager for Glory," biography p. 94-95.
- ↑ Rich, "Drusus and the Spolia Opima," p. 545.
- ↑ Ronald Syme, The Roman Revolution, p. 308
- ↑ Ronald Syme, The Augustan Aristocracy (Oxford University Press, 1989), pp. 273–274. Les fonts no són enterament clares sobre si realment es va permetre a Craso celebrar el seu triumfo, en pràctica l'únic honor que el seu yayo mai va guanyar.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Spolia opima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.