Anar al contingut

Sperlonga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sperlonga és un municipi italià de la Província de Latina, en el Làciu, de 3.247 habitants. És una renombrada localitat balnearia estiuenca. A l'oest es troba Terracina, al nort Fondi, al nordest Itri i a l'este Gaeta.

La playa.
Vista de Sperlonga.

Història

Sperlonga era un antic centre romano: l'emperador Tiberio va construir ací una famosa vila, incloent una de les grutes (en latín, speluncae) que varen donar el seu nom a la ciutat.

Despuix de la caiguda de l'Imperio Romano de Occidente, les ruïnes de la residència imperial varen servir de refugi als lugareño. Més tart la població va començar a traslladar-se cap al propenc promontori de Sant Magne, per a escapar de les insalubres marismas i els atacs sarraïns. El perill que significaven els sarraïns queda clar en la presència de moltes torres vigía a lo llarc de tota la costa fins a Gaeta. En 1534 el chicotet centre va ser destruït per Barbarroja. [1]

En els sigles XVIII i XIX Sperlonga va recuperar i va adquirir algunes residències nobles, i va florir l'agricultura. No obstant, l'expansió turística va ocórrer només despuix de l'obertura de la carretera costera entre Terracina i Gaeta (la vía Flacca) en 1957.

Llocs d'interés

La principal atracció cultural de Sperlonga és el museu erigit sobre els terrenys de la villa de Tiberio, [2] que mostra moltes troballes estatuaris commemorant els ardits d'Ulises. Esta villa romana pertany al I.

Gruta de Sperlonga

Gruta de Tiberio
Torre de Truglia

Durant la construcció de la carretera llitoral entre Terracina i Gaeta en 1957, es varen descobrir en una gruta mils de fragments de marbre i restos de esculturas. En estos fragments s'han reconstruït quatre grups escultòrics que representaven vàries escenes èpiques en l'interior de la cova. En el centre d'un estany es representava a la tripulació d'Ulises sent atacada pel mònstruo Escila; en una atra, Ulises i els seus hòmens ataquen a Polifemo, mentres que en la tercera Ulises i Áyax sostrauen la estatuilla d'Atenea (el Paladi); i en la quarta, una interpretació senyala que pot tractar-se de Menelao recobrant el cadàver de Patroclo o d'Aquiles. [3] [4]

En una de les obres pot llegir-se el text: "Açò ho va fer Atenodoro, fill de Agesandro i Agesandro, fill de Paionios, i Polidoro, fill de Polidoro, tots de Rodas»; no obstant, no existix un acort que permeta datar en seguritat les escultures. També s'ha barallat la possibilitat de que estos són els mateixos autors de el Laocoonte y sus hijos (tal com ho senyala Plinio el Viejo). [3]

Per a conservar les escultures recuperades es va crear en 1963 el Museu Arqueològic Nacional i Zona Arqueològica de Sperlonga. [5]

La vila estava constituïda per diversos edificis disposts en terrats en vistes l'mar. La primera estructura és la d'una vila de finals del periodo republicano, potser pertanyent a Aufidio Lurco, yayo matern de Livia.

Otras edificacions

L'iglésia més antiga és la de Santa María (principis del XII), actualment tancada per restauracions que han revelat la presència de preciosos mosaics medievals.

Iglesia de Santa María

Turismo

Sperlonga és majorment una ciutat turística gràcies a les seues plages, una llarga plaja en el seu costat occidental que aplega fins a Terracina, i una série de plages més curtes i penya-segats rocosos en el seu costat oriental cap a Gaeta.

Transport

La principal conexió és per carretera, des de Terracina i Gaeta. L'estació de ferrocarril més propenca és la de Fondi-Sperlonga, una de les dos principals vies entre Roma i Nápoles, sent l'atra la que passa per Formia.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 1521 1575 1710 1933 2195 2446 2465 2647 2823 3358 3493 3592 3400 3102
Font ISTAT

Referències

  1. ↑ Redacción. «¡Sperlonga es un verdadero descubrimiento!» (en it-it). www.agoramagazine.it. Consultat el 2026-04-05.
  2. ↑ «Yacimiento arqueológico de la villa de Tiberio» (en es). Italia.it. Consultat el 2026-04-05.
  3. ↑ 3,0 3,1 Beard,, M.; Henderson., J. (2022). El arte clásico. De Grecia a Roma, Madrid: La Esfera de los Libros. ISBN 13: 9788413843292.
  4. ↑ «This Roman emperor had a decadent grotto by the sea. Here's what was inside.» (en en). History (2025-09-05). Consultat el 2026-04-05.
  5. ↑ «Sperlonga - Museo Archeologico Nazionale - ItalyArt» (en it-it). Consultat el 2026-04-05.

Enllaços externs

Commons