Anar al contingut

Sonambulisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El sonambulisme[1][2]segons l'Acadèmia Nortamericana de Medicina del Somi, es tracta d'un trastorn del somi, classificat com una parasomnia, en el que les persones desenrollen activitats motores automàtiques que poden ser senzilles o complexes mentres permaneixen inconscients i sense probabilitat de comunicació. Un individu sonámbulo pot eixir del llit, caminar, orinar o inclús eixir de la seua casa. Els sonámbulos tenen els ulls oberts, pero no veuen com quan estan desperts, i solen creure que estan en atres habitacions de la casa o en llocs completament diferents. Els sonámbulos tendixen a tornar al llit per iniciativa pròpia, i al matí següent no recorden haver-se alçat de nit. El sonambulisme es produïx durant les fases 3 o 4 del somi, és dir, l'etapa denominada somi llent o somi d'ones llentes (SOL) (vejau electroencefalograma o polisomnograma).


Descripció general

És més freqüent en chiquets i adolescents Per lo general, els episodis són aïllats, encara que poden tindre un caràcter recidivante en l'u al sis per cent dels pacients. La seua causa és desconeguda, i no existix tractament eficaç. A la persona que presenta estos síntomes li la denomina sonámbulo o sonámbula. Normalment la persona es pot orinar sense consentiment propi, fenomen que també forma part de les parasomnias.

Per un atre costat, les activitats que realisen les persones durant l'expressió del sonambulisme acostumen a no ser molt complexes i a no requerir grans dosis de concentració i capacitat de raonament; és per això que a voltes resulta senzill comprendre quin és la tasca concreta per a la qual s'han alçat al llit: agranar, fer estiraments de braços, etc. No es tracta de seqüències de moviments molt precisos o en moltes fases diferenciades.[3]

Es creu, erròneament, que el sonambulisme és la conversió, en l'estat de vigília, dels moviments físics que efectua l'individu en les escenes que està realisant durant el seu ensoñacó (vejau somi). Pero la realitat és que el sonambulisme es presenta en les fases de somi profunt (No-REM), en les que no hi ha presència de ensoñacins; per això, els episodis de sonambulisme s'assemblen més a un estat alterat de consciència en el que es té una visió distorsionada de l'entorn real en el que estan interactuant, i la seua imaginació es mescla en lo que hi ha realment a el seu entorn. Estadísticament, els episodis de sonambulisme solen tindre lloc durant el primer terç de la nit, ya que és el periodo en el que són predominants les etapes de somi No-REM.


Senyes estadístiques

  • El 18% de la població mundial és propensa a patir sonambulisme.[4]
  • Un estudi va mostrar que la major prevalescencia de sonambulisme va ser de 16,7% en chiquets d'entre 11 i 16 anys d'edat.
  • Alguns estudis proponen que els hòmens tendixen més al sonambulisme que les dònes.[5]
  • S'han realisat estudis de que si abdós pares sofrixen de sonambulisme hi ha una probabilitat d'un 60% de que el fill sofrixca de sonambulisme


Riscs per als sonámbulos

Els sonámbulos corren més risc de danyar-se a sí mateixos que a uns atres. Quan els sonámbulos són un perill per ad ells mateixos o per a uns atres (per eixemple, quan pugen o baixen escales o tracten d'usar una ferramenta potencialment perillosa com un gavinet), és aconsellable alluntar-los del perill i dur-los novament al llit. S'han documentat casos de persones que han mort o han segut ferides com a resultat del sonambulisme.[6][7]

Eixemple: En el Regne Unit es va reportar un cas d'una dòna que va pujar a una grua que es trobava en una construcció i es va dormir en un dels extrems. Al sendemà els bombers de la regió la varen tindre que rescatar.


Cóm manejar a algú en sonambulisme

Plantilla:Discutido A sovint, la millor manera de bregar en sonámbulos de forma segura és dirigir-los directament de regrés als seus llits. No obstant, la persona pot continuar alçant-se fins que haja complit en la tasca que va disparar l'episodi en primera instància. Per eixemple, si un sonámbulo està netejant - una activitat comuna en el sonambulisme - ajudar en la neteja pot ajudar a terminar l'episodi. Dient a la persona: "Sembla que has netejat tot", pot ajudar-li a sentir que la tasca "necessària" ha segut completada. Ya que els sonámbulos tendixen a no recordar res de lo dit o fet durant el sonambulisme, no hi ha necessitat de preocupar-se de situacions vergonyoses per la seua banda o per part del protagoniste de l'episodi.

Els sonámbulos són molt sugestionables. Tot lo que veuen i escolten pot activar un atre comportament. A sovint, alguna cosa dit per una persona o inclús en un programa de televisió farà que el sonámbulo vullga participar en les activitats mencionades, sempre que siga una a la que estiga acostumat a sentir, parlar o fer. Si el sonámbulo també parla, pot resultar útil preguntar-li qué està tractant de conseguir. Cóm parle durant el sonambulisme varia de persona a persona i en cada episodi. Els sonámbulos no són conscients del seu actual entorn, encara que és molt difícil que un sonámbulo revele informació a qui no li la donaria estant despert. També poden exhibir comportaments que es consideren vergonyosos, com orinar en llocs inapropiats, tractar de menjar aliments invisibles, neteja de mobles invisibles, o inclús intentar banyar-se o participar en relacions sexuals. El sonámbulo no és conscient de res de lo que està portant a terme, lo que vol dir que pot realisar qualsevol acció per perillosa que siga.


El sonambulisme en l'art i la cultura

En el XIX, el químic i metafísic alemà Baró Karl Ludwig von Reichenbach va realisar amplis estudis sobre el sonambulisme, i va utilisar els seus descobriments per a formular la seua teoria del vigor ódico.

El sonambulisme s'ha trobat com a tema en moltes obres dramàtiques. Es tracta d'una parcela important com a element en la clàssica película de cine mut expressioniste alemà Dones Kabinett dones Dr. Kaligari (titulada en espanyol: El gabinet del Doctor Caligari), de 1920. En Macbeth, de William Shakespeare, lady Macbeth és sonámbula a causa de la seua immensa culpa i la locada. El compositor italià Vincenzo Bellini va escriure l'òpera La sonámbula, la qual du el nom de la seua heroïna, una sonámbula. En Fenomens, película de Dario Argento (1985), la protagonista, Jennifer Corvino (Jennifer Connelly), és testic d'un assessinat mentres tenia un episodi de sonambulisme. En l'adaptació cinematogràfica del videojoc de terror Silent Hill, la filla del protagoniste sofrix de sonambulisme. En l'episodi pilot de la série televisiva La cambra, una dòna té relacions sexuals en el seu exmarido mentres està sonámbula i queda embarassada. En l'àlbum United Abominations (Abominació Unides, fent referència a l'ONU) de Megadeth la primera cançó es titula Sleepwalker, paraula que significa sonámbulo en anglés.

En la série El Chavo del Huit, Don Ramón, Donya Florinda i Quico apareixen sonámbulos en un episodi. Donya Clotilde atribuïx el seu comportament als cridats "esperits chocarreros" i intenta contactar-los per mig d'una sessió espiritista.

La série animada Tom i Jerry també aborda este fenomen en el curt Jerry, Jerry, Lleve Contrary (El sonámbulo) de 1966. En est, un sonámbulo Jerry nuga una corda a la coa de Tom i ho trau a través del fumeral de la casa. Desesperat, Tom decidix fugir, pero Jerry ho seguix, encara sonámbulo.


Algunes conseqüències llegals del sonambulisme

En 1846, Albert Tirrell va ser trobat inocent d'assessinat i incendi, argumentant que en fer-ho estava sonámbulo. Esta és la primera absolució per sonambulisme en l'història de la defensa jurídica que es coneix.

Kenneth Parks, un jove de 23 anys, va conduir el seu automòvil a vint km de la seua casa en maig de 1987. Allí va atacar al seu sogre deixant-ho inconscient i va apunyalar a la seua sogra, causant la mort d'esta. A continuació, es va dirigir a la comissaria de policia dient, "Crec que he matat a algunes persones". Estava ensanguinat i la seua mà estava greument ferida. Parks no va poder recordar res sobre l'assessinat i no tenia motius per a cometre'ls. Estava desocupat, i va fer recalcament en això. Ell es va anar a dormir eixa nit pensant en cóm anava a visitar als seus sogres al sendemà en la seua esposa per a parlar-los sobre les seues condicions econòmiques i el seu problema en el joc. Despuix d'un any, va ser trobat inocent d'assessinat o de tentativa d'assessinat. Es va presentar una apelació pero la seua absolució va ser confirmada. Ni tan sols va ser ingressat en un psiquiàtric ya que el sonambulisme (en anglés noninsane automatisme) no és jurídicament considerat com un trastorn mental.

Si el pacient patix ademés terrors nocturns, llavors els seus actes de violència poden ser pijors. En 1686, el coronel britànic Culpeper va acabar en la vida d'un dels seus hòmens a través d'un tir en plena nit, mentres feya la seua ronda. El coronel patia terrors nocturns i ademés era sonámbulo, per lo que va ser trobat inocent. Lo mateix li va succeir a C.K., un anglés que va estrangular a la seua dòna en plena nit mentres dormia.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ ASALE, RAE -. «sonámbulo, la» (en es-es). Diccionario de la lengua española. Consultat el 24 de marzo de 2016.
  3. ↑ «Sonambulismo: síntomas, causas y tratamiento». Avance Psicólogos (2020).
  4. ↑ Sleepwalking at h2g2
  5. ↑ [1]
  6. ↑ https://www.spiegel.de/international/zeitgeist/0,1518,502518,00.html?Punchline=Tada German Sleepwalker Steps Out of 4th-Floor Window
  7. ↑ Houlihan, Liam(2008-01-06).«Star's sleepwalk death».Sunday Mail.Consultat el 6 de enero de 2008.

Enllaços externs