Solvatació
La solvatació és el procés de formació d'interaccions entre molèculas d'un dissolvent en molècules o iós d'un solut.[1] En la dissolució els ions del solut es dispersen i són rodejats per molècules de solvent, lo mateixa ocorre en les molècules del solvent.[2]
Diferència entre solvatació, dissolució i solubilitat
Per definició de l'IUPAC,[3] la solvatació és una interacció d'un solut en un solvent que conduïx a l'estabilisació de les espècies del solut en la solució. També pot referir-se a estat solvatado, a on un ion en una solució està complejado per molècules del solvent. El concepte d'interacció de solvatació també pot ser aplicat a un material insoluble, per eixemple, la solvatació dels grups funcionals en la superfície d'una resina d'intercanvi iònic.
La dissolució és el procés d'agregar el solut en el solvent o d'agregar més solvent a una solució que ya es tenia, la solubilitat es referix al llímit de solut que puc agregar al solvent ans que comence a formar-se precipitat, és dir ans que quede solut sense dissoldre. La solvatació explica lo que passa a nivell molecular entre el solut i el solvent.
En considerar les unitats pot fer-se una distinció més clara. La complexació pot ser descrita pel número, i la constant d'estabilitat del complex. L'unitat típica per a la velocitat de dissolució és mol/s. L'unitat per a la solubilitat pot ser mol/kg.
Solvents i interaccions intermoleculars
Els solvents polars són aquells en una estructura molecular que conté dipols. Tals composts solen tindre una alta constant dielèctrica. Les molècules polars d'estos solvents poden solvatar ions perque poden orientar la porció parcialment carregada de la molècula cap al ion en resposta a l'atracció electrostàtica. Açò estabilisa el sistema. L'aigua és el solvent polar més comú i millor estudiat, pero existixen uns atres, com l'acetonitrilo, dimetil sulfóxido, metanol, carbonat de propileno, amoníac, etanol i acetona. Estos solvents poden ser usats per a dissoldre composts inorgànics com les sals.
La solvatació involucra a diferents tipos d'interaccions moleculars: pont d'hidrogen, ion-dipol, interacció dipol-dipol o forces de London. Els tres primers poden estar presents només en solvents polars. Les interaccions ion-ion només poden succeir en solvents iònics (per eixemple, en fase fosa). Els processos de solvatació només estaran termodinámicamente favorits si l'energia lliure de Gibbs de formació de la solució és menor que la suma de l'energia lliure de Gibbs de formació del solvent i el solut per separat.
La conductivitat d'una solució depén de la solvatació dels seus ions.
Referències
- ↑ Society, American Chemical (2005). Química: un proyecte de la American Chemical Society (en es), Reverte. ISBN 9788429170016. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ el+solut&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwiCoY7x_a7XAhXGOxoKHWSwDHAQ6AEIJjAA#v=onepage&q=en%20la%20disoluci%C3%B3n%20els%20ions%20de el%20solut&f=false Química 1. Fonaments (en es), Edicions Colihue SRL. ISBN 9789505813438. Consultat el 8 de novembre de 2017.
- ↑ IUPAC Compendium of Chemical Terminology, Electronic version, http://goldbook.iupac.org/S05747.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Solvatació» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.