Solanum dulcamara, la dulcamara, és una planta trepadora del gènero Solanum. En América Central hispanohablante es denomina també adela.[1]

Solanum dulcamara

Ecologia

La dulcamara és una planta capaç d'alcançar els 4 m d'altura, encara que la majoria no aplega als 2 m. Les fulles són de 4-12 cm de llarc en punta de flecha i lobuladas. Les flors estan en arracadas de tres a vint i estan formades per cinc pétals i estams grocs. El frut és una baya roja ovoide, verísa per als humans i el ganado, pero comestible per als pardals que dispersen els seus llavors. El fullage és també venenós per als sers humans. És nativa del nort d'Àfrica, Europa i Àsia, estenent-se per tot lo món, en Norteamérica està considerada un problema per ser una herba invasora. La planta és relativament important en l'alimentació d'algunes espècies de pardals, com els zorzales que s'alimenten dels seus fruts, al verí dels quals són immunes, dispersant les llavors. Es desenrolla en tot tipo de terrenys en preferència per les zones humides i el sotobosque dels boscs de galeria. Junt en atres trepadoras crea un ambient impenetrable i obscur a on es resguarden diversos animals.

Propietats

 
Planta.

La dulcamara s'utilisa com planta medicinal per a afeccions de la pell i alèrgias del herpes.[2]

En tintura mare, l'extracte total de dulcamara és amprat en fitomedicina per al tractament de les alèrgies; sola o associada a atres plantes. Deu cuidar-se la dosis per a que no carrege toxicitat.[3][4]

 
Flores


Referències

  1. ↑ Malaret, August (1970). Lexicón de Fauna i Flora (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  2. ↑ «Bittersweet Nightshade professional information from». Drugs.com. Consultat el 15 d'agost de 2013.
  3. ↑ R. F. Alexander, G. B. Forbes, and E. S. Hawkins(11 de setembre de 1948).«A Fatal Case of Solanine Poisoning».Br Med J..2(4575): 518.doi:10.1136/bmj.2.4575.518.
  4. ↑ Hornfeldt CS. Collins JE. "Toxicity of nightshade berries (Solanum dulcamara) in mice". Journal of Toxicology - Clinical Toxicology. 28(2):185-92, 1990.