Societat Palentino-Lleonesa de Mines

La Societat Palentino-Lleonesa de Mines va ser una companyia miner-siderúrgica espanyola que va instalar els primers alts forns en coque d'Espanya, en Sabero, en 1847, la cridada Ferrería de Sant Blas.

Història

Entre 1840 i 1842, el palentino Miguel Botías Iglésies va formar la Societat Palentina de Mines i va obtindre la concessió de tres mines locals de carbó, a l'objecte d'explotar-les per a la fabricació de ferro dolç. Davant la falta de capital, en 1845 va constituir una societat anònima, la Palentina Lleonesa de Mines, en la que varen participar Santiago Alonso Corder i Casiano del Prat.

Despuix de fer-se en cinc mines de carbó i dos de ferro, en 1846-7 varen construir en Sabero el seu primer alt forn, i en 1860 el segon en la Ferrería de Sant Blas. Encara que les primeres fundició eren de mala calitat, per a 1859 ya s'havia conseguit obtindre ferro forjat de primera.

Els problemes de transport, que encarien enormement els costs, varen conduir a la crisis i tancament dels forns i les mines en 1862, incapaces de competir en les mines d'Orbó i de Barruelo (Palència), millor situades respecte al ferrocarril i explotades pel Crèdit Mobiliari Espanyol, dependent dels Germans Peréire i el Crédit Mobilier Français, que també controlaven els Camins de Ferro del Nort d'Espanya, de modo que obtenien tarifes preferencials per al transport. A això també es varen unir els seus bons contactes en el govern, que va obligar a la Palentina-Lleonesa de Mines a pagar enormes multes i recàrrecs per supostes defraudació en la contribució industrial.

La seua empresa hereua va ser Hulleras de Sabero i Anexes.