Ferrería de Sant Blas

Erro al crear miniatura:

Interior de la ferrería

La Ferrería de Sant Blas va ser un establiment siderúrgico de Sabero en la província de León (Espanya), construït en 1847 per la Societat Palentino-Lleonesa de Mines. Les seues instalacions estan en l'actualitat ocupades pel Museu de la Siderúrgia i la Mineria de Castella i Lleó.

Història

Varen ser els primers alts forns de cok d'Espanya (anteriors als Trubia i Mieres), que varen estar actius entre 1847 i 1862, any en que va tindre que tancar per la reforma aranzelària. Els seus mercats estaven en León, Palència, Valladolit i Madrit, fins a a on aplegaven els seus ferro per les estacions de Sahagún i Mansilla de les Mules. En 1880, les mines que varen anar de la Palentina-Lleonesa varen passar a mans de capital vasc, donant lloc a la constitució en 1892 de Hulleras de Sabero, S.A. que, a favor de la construcció del Ferrocarril de La Robla a Valmaseda (1894) va poder recomençar l'explotació, en destí al mercat siderúrgico de Bilbao.

Processe

El nou procés desenrollat en Sabero, havia segut inventat per H. Cort feya poques décades arrere i s'estava aplicant en Europa en gran èxit. Consistia bàsicament en una primera reducció del mineral de ferro en els forns alts alimentats en coque, a on es produïa la carburación i fusió del ferro gràcies al seu baix punt de fusió, menor que ell del ferro pur. Este ferro carburado, era evacuat periòdicament per la part baixa del forn, el cresol i abocada en mòles d'arena a on es solidificaba en forma de lingots. Este producte era conegut en diversos nomenes fundició, arrabio o lingot. Este primer producte siderúrgico despuix de solidificado en forma de lingot podia prendre dos camins diferents, o be, es dedicava a la fabricació d'objectes de ferro fos per Molege, o be, a l'elaboració de ferro dolç per mig d'una operació posterior de afino, coneguda com Pudelado.

En el primer cas bastava una nova fusió en forns de cubilote per a posteriorment en esta segona fundició més refinada i per mig de molege en arena, obtindre ferro colat en les formes que requeria el consumidor. En el segon cas, els lingots, despuix de trossejats, eren somesos a una posterior afinaació per oxidació en els forns de reverbero, en els que es realisava el seu descarburaació, obtenint-se un ferro dolç, en forma d'una massa esponjosa. Estes masses o boles calentes eren traslladades al martell pilón a on eren martilladas enèrgicament, compactar i eliminant les impurees del seu interior, este nou producte era conegut com tocho. De forma immediata, quan este encara es trobava calenta, es traslladava fins als laminadores, a on continuava la seua conformació, estirant-ho fins a convertir-ho en barres de ferro pudelado de diferents perfils i llongituts. La següent operació de la fabricació del ferro en la Ferrería de Sant Blas, coneguda com Refine, consistia en l'elaboració de les barres de comerç. Prèviament es formaven paquets, compost en trossos de barres de ferro pudelado. Estos paquets eren recalentados en els forns de refine, molt similars als de pudelado. En estos es podien alcançar elevades temperatures, superior als 1300 o C, fins que el ferro tornava un color blanc lluent. A continuació es traslladaven els paquets calents als trens de laminaació, a on s'estiraven entre els cilindres laminadores, fent-los passar entre canals en formes. S'obtenien productes llarcs, coneguts com a ferro del comerç en barres de diferents perfils; redons, quadrats, llandes, llantillas carrils, viguetas de construcció.

Existien ademés atres fabricació especials, tals com a rogles o flejes, redons i quadrats de chicotetes dimensions, aixina com els cortadillos per a taches i ferradures, elements que necessiten ferro més elaborats i de millor calitat. Estos productes, eren destinats principalment a la construcció posterior de maquinaria, aixina per eixemple, era el cas del ferro de comerç suministrat a la Fàbrica de Bonaplata de Madrit, a on ampraven el ferro de Sabero com la seua matèria primera principal. les instalacions de la Ferrería, una fàbrica a l'anglesa, en màquines angleses, comprades als millors fabricants de Bristol i Mánchester, novetat en l'indústria siderúrgica espanyola d'aquells anys. Cal tindre en conte que el martell de vapor, igual a l'instalat en Sabero havia segut patentat feya poc més de cinc anys.

Vore també

• Anex:Patrimoni Industrial d'Espanya

Bibliografia

• CASTRO, J.M. "Gabriel Fredes explica el treball de la Ferrería de Sant Blas en el XIX". En Diari de León, 8 d'abril de 2009, ^{[enllaç trencat]}
• PRIETO, Javier. "Ferrería de Sant Blas, en Sabero (León)". En El Viager: guia de viages del País, 10 de novembre de 2008, ^{[enllaç trencat]}
• FRÍAS, J.Gabriel "El Treball en la Ferrería de Sant Blas. Acostament històric a la siderúrgia espanyola en el II terç del sigle XIX en Espanya"

Quaderns de la Ferrería volum II. Museu de la Siderúrgia i de la Mineria de Castella i Lleó. Any 2015