Skeleton
El skeleton (de l'anglés, lit. «esquelet»), a voltes també cridat trineu simple o trineu senzill, és un deport olímpic de hivern que, junt a el bobsleigh i a el luge, representa una de les distintes modalitats de descens en trineu. En el skeleton, una sola persona s'esgola en un chicotet trineu, conegut com trineu de skeleton (skeleton bobsleigh (bobsled)), per una pista de gèl boca avall i en el cap per davant. El nom del deport i del trineu podria deure's a la seua semblança en una caixa toràcica.[1]
A diferència d'atres deports d'esmonyida, com el bobsleigh i el luge, la carrera sempre es disputa en un sol pilot. De la mateixa manera que el bobsleigh, pero a diferència del luge, la carrera comença en una eixida en carrera des de la porta d'eixida en la part superior del recorregut. El trineu de skeleton és més prim i pesat que el trineu de luge, i el permet al pilot un control més precís. El skeleton és el més llent dels tres deports d'esmonyida, ya que la posició de conducció (boca avall i de cap) és menys aerodinàmica que la del luge (boca dalt i en els peus per davant).[2]
Prèviament, el skeleton va aparéixer en el programa olímpic de St. Moritz, Suïssa, en 1928 i de nou en 1948.[3] Es va afegir permanentment al programa olímpic per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2002, etapa en la que també es va incorporar la competició femenina.
Durant competicions d'èlit, el pilot experimenta #acceleració de fins a 5 g i alcança velocitats superiors als 129 km/h.[1]
Història
El trineu simple és la modalitat més antiga de les tres que existixen en el trineu. Va nàixer com a tal a fins de el XIX en St. Moritz, Suïssa, quan un anglés cridat Child va introduir un nou trineu de metal la forma del qual recordava a un esquelet humà, d'ahí el seu nom. De forma oficial es va escomençar a practicar en el Club Alpí de Königssee, en Alemània, a on està la pista de skeleton més antiga que existix.
Característiques
De la mateixa manera que en el luge i en el bobsleigh, en el skeleton és molt important l'eixida, que té que ser explosiva per a guanyar la major velocitat possible abans del descens, d'ahí que s'utilise un calcer especial en la màxima adherencia. Una volta alcançada velocitat en els primers 50 metros, el pilot-resbalador es coloca boca avall en el trineu, en el cap per davant, procurant que la seua postura siga lo més aerodinàmica i plana possible.
Una atra característica important és que no existix un volant o timó per a afrontar les curves, sino que és el propi resbalador el que carrega el seu pes cap a un costat o un atre segons la direcció que dega prendre el trineu. Una sotil pressió dels muscles o els genolls contra l'armassó del trineu determina la trayectòria, que pot canviar en inclús un llauger inclinament del cap. Els pilots intenten trobar la ruta més eficient en les curves, ya que prendre-les massa altes o massa baixes pot provoca pèrdua d'impuls o que es toque la paret, lo que actua com un fre.
El caixco que s'utilisa té una protecció especial en la barbeta, ya que la cara del resbalador passa molt prop del sol. Els trages que s'utilisen actualment estan fabricats en fibres sintètiques.
A diferència de el luge o el bobsleigh, en el skeleton solament existix la modalitat individual, i les competicions se celebren en dos mànegues, sumant-se els temps conseguits en abdós i guanyant el resbalador que totalise el menor temps.
Com a deport olímpic ha tingut un desenroll peculiar, puix despuix de debutar en els Jocs Olímpics de 1928 celebrats precisament en St. Moritz, despuix va desaparéixer del programa, per a retornar en 1948 quan els Jocs es varen celebrar una atra volta en St. Moritz. Despuix d'esta cita va tornar a desaparéixer del programa durant res menys que 54 anys. Va retornar en els Jocs Olímpics de Salt Lake City 2002, i ha continuat en els de Torí 2006. La competició se celebra tant en categoria masculina com a femenina.
En 2002 els campeons varen ser Jim Shea d'Estats Units en categoria masculina, i Tristan Gale, també d'Estats Units, en la femenina. En Vancouver 2010, la guanyadora en categoria femenina va ser Amy Williams.
Igual que en el luge i el bobsleigh, les instalacions per a practicar skeleton (que en alguns casos solen ser les mateixes per a luge i bobsleigh) són de difícil manteniment pel seu alt cost, per lo que un reduït grup de països són quí practiquen este deport. Estos països són principalment Alemània, Suïssa, Gran Bretanya, Estats Units i Canadà.
El skeleton en Espanya
A pesar de que Espanya és un país que carix de tradició en esta modalitat deportiva, en els Jocs Olímpics de Vancouver 2010, el barcelonés Ander Mirambell[4] es convertix en el primer atleta d'esta nacionalitat en competir en skeleton. Alcançaria una discreta 24.ª posició, pero conseguiria repetir en les dos següents cites olímpiques, ORD en els jocs de Sochi 2014 i ORD Pyong Chang 2018. En categoria femenina María Montejano[5] també ha representant a Espanya en l'èlit del skeleton internacional.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Skeleton sledding | Definition, History, & Facts | Britannica», Encyclopedia Britannica. Consultat el 2026-02-23 (en en).
- ↑ Nelson, Dustin (2022-02-07). «Here's How You Can Tell the Difference Between Luge, Skeleton, and Bobsled» (en en). Thrillist. Consultat el 2026-02-23.
- ↑ «St. Moritz Tobogganing Club». Archivat des de l'original, el 2012-12-09. Consultat el 2007-07-18.
- ↑ «IBSF | Athletes» (en en-gb). www.ibsf.org. Consultat el 18 de octubre de 2018.
- ↑ «IBSF | Athletes» (en en-gb). www.ibsf.org. Consultat el 18 de octubre de 2018.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Skeleton de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.