Sium sisarum
La escaravía (Sium sisarum), també cridada chirivía de sucre, escaravía tudesca, sisaro o skirret, és una planta de la família de les apiáceas. La seua raïl és comestible encara que en l'actualitat es cultiva rarament.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea perenne que aplega a alcançar el metro i mig d'altura i 40 centímetros de porte. Les flors, blanques i agrupades en umbelas, són hermafroditas i es polinizan per insectes. La planta és autofecundable. Els fulls són lanceoladas, serrades i pinnaticompuestas, de color vert obscur i lluents. Els fruts són aquenios i les llavors tenen entre 0,75 i 1 mm de gruixa per 2 a 2,5 de llarc.
Posseïx una raïl tuberosa arracimada d'una gruixa d'un parell de centímetros en un núcleu fibroso no comestible. La carn és blanca i posseïx un sabor dolç pròxim al de la carlota i la chirivía.
És una planta resistent que creix be en el clima fret i humit d'Europa Central.
Història
[editar | editar còdic]La planta és d'orige incert, provablement de China o Àsia Central.[1] En Europa hi ha indicis del seu cultiu en l'antiguetat a lo manco en les illes britàniques, i posteriorment és mencionada en el Capitulara de villis vel curtis imperii de Carlomagno. Posteriorment és citada per Rabelais en Gargantúa i Pantagruel. El calendari republicà francés li va dedicar el dia 16 de Brumario.
A partir de el XVIII el seu cultiu va caure en desús, sent substituïda per la creïlla i atres espècies. En l'actualitat només es cultiva de forma esporàdica, sent China i atres països d'extrem orient els únics que tenen una producció significativa.
Us
[editar | editar còdic]Per al seu cultiu, la sembra es realisa per mig de llavors o divisions de la raïl,[2] cap a març, i la collita es realisa en autumne, encara que es pot retardar gràcies a la resistència de la planta. El rendiment és d'entre 1,2 i 1,5 Kg/m².
La raïl es pot consumir crua o cuinada pero deu retirar-se el núcleu fibroso. També són comestibles els fulls tendres, que es poden consumir en ensalada. La carn de la raïl conté un 4 a 8% de sucre (sacarosa) i fins a un 63 a 65% una volta seca. Per este motiu va ser cultivada en temps en els que el sucre era car o escàs.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Sium sisarum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl. 1: 251. 1753[3]
- Sinonímia
- Apium sisarum (L.) Calest.
- Berula lancifolia Besser
- Carum sisarum (L.) Baill.
- Pimpinella sisaroidea (DC.) Manen.
- Pimpinella sisarum (L.) Jess.
- Selinum sisarum (L.) I.H.L.Krause
- Seseli sisarum (L.) Crantz
- Sisarum sisaroideum (DC.) Schischk. ex Krylov
- Sium lancifolium M.Bieb.
- Sium sisaroideum DC.[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- chirivía de Quaresma, chirivía tudesca.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.life.illinois.edu/downie/sium.pdf The evolutionary history of sium sensu clapixc (apiaceae): dispersal, vicariance, and domestication as inferred from its RDNA phylogeny, The american journal of botany, vol. 93, p. 748
- ↑ http://edis.ifas.ufl.edu/pdffiles/mv/mv13400.pdf James M. Stephens, University of Florida
- ↑ «Sium sisarum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 d'agost de 2015.
- ↑ «Sium sisarum». The Plant List. Consultat el 1 d'agost de 2015.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Sium sisarum.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sium sisarum.- Imàgens de la planta
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sium sisarum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.