Sistemes d'Informació Genètica Artificialment Expandits
El Sistema d'Informació Genètica Artificialment Expandit, de l'anglés, Artificially Expanded Genetic Information System (AEGIS) és un experiment analògic de ADN sintètic que utilisa alguns pares de bases no naturals creats pels laboratoris de la Fundació per a l'Evolució Molecular Aplicada en Gainesville, Florida. Són parells de bases que es poden replicar per sí mateixos. AEGIS és un proyecte finançat per la NASA per a intentar comprendre cóm va poder haver-se desenrollat la vida extraterrestre.[1][2]
El sistema utilisa un alfabet genètic ampliat de dotze nucleobases diferents en la seua còdic genètic.[3] Estos inclouen les quatre nucleobases canòniques que es troben en l'ADN (adenina, citosina, guanina i timina) més huit nucleobases sintètiques (S, B, Z, P, V, J, K i X).[1][4][5][6][7] AEGIS inclou parells de bases S:B, Z:P, V:J i K:X.[8][9] Esta expansió de l'informació genètica pot tindre aplicació en el diagnòstic de malalties.[10]
Història
[editar | editar còdic]L'us de parells de bases artificials va ser investigat en l'Universitat de Califòrnia en Sant Diego usant un alfabet genètic expandit de sis lletres en lloc de les tradicionals quatre.[11] Estes varen ser expostes a l'acció de l'ARN polimerasa.[12] Baixe l'acció de la polimerasa, els parells de bases artificials adoptaven una geometria similar a la doble hèliç del ADN.[3][2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «[1]», LiveScience. Consultat el 2016-07-05.
- ↑ 2,0 2,1 «As enzimes não conseguem distinguir o ADN artificial do real» (en és). www.alert-online.com. Consultat el 2024-04-23.
- ↑ 3,0 3,1 «La maquinària celular reconeix un nou llenguage genètic artificial.» (en en). cienciavital.uacj.mx. Consultat el 2024-04-23.
- ↑ Nucleic Acids Research.34(21)
- 6095–6101.doi:10.1093/nar/gkl633.
- ↑ Nucleic Acids Research. Supplement.3(3)
- 125–6.doi:10.1093/nass/3.1.125.
- ↑ Astrobiology.10(10)
- 1021–1030.doi:10.1089/ast.2010.0524.
- ↑ «[2]», Science. Consultat el 2016-07-05.
- ↑ (2014).Beilstein Journal of Organic Chemistry.10
- 1826–1833.doi:10.3762/bjoc.10.192.
- ↑ (2023).Scientific Reports.13
- 19246.doi:10.1038/s41598-023-46572-4.
- ↑ The Journal of Physical Chemistry. B.123(31)
- 6728–6739.ISSN 1520-5207.doi:10.1021/acs.jpcb.9b04653.Consultat el 2024-04-23.
- ↑ «Enzymes Ca’t Tell Artificial DNA From The Real Thing» (en en-us). Astrobiology. Consultat el 2024-04-23.
- ↑ «Una nova bestreta nos acosta a l'era de el ADN artificial» (en és). MonPlaneta. Consultat el 2024-04-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistemas de Información Genética Artificialmente Expandidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.