Sistema immunitari innat

L'immunitat innata comprén les cèlules i els mecanismes que defenen en ser viu de l'infecció per atres organismes de forma no específica. Açò significa que les cèlules de la resposta innata reconeixen, i responen a patògens de forma genèrica i, a diferència de la resposta immunitari adaptativa, no conferix immunitat a llarc determini o protectora a l'hoste.[1] El sistema immunitari innat proporciona defensa immediata contra l'infecció, i es troba tant en animals com en vegetals.
Funcions
Es creu que els elements de l'immunitat innata constituïxen una antiga estratègia evolutiva de defensa, que predomina en les plantes, els fongos, els insectes i els microorganismes multicelulares primitius (vore Atres formes d'immunitat innata).[2]
Les funcions principals de la resposta immunitari innata en vertebrats inclouen:
- Reclutament de cèlules immunes cap als llocs d'infecció i d'inflamació, per mig de la producció de factors químics, incloent els mediadors químics especialisats, denominats citoquinas.
- Activació de la cascada del sistema del complement per a identificar bactèries, activar les cèlules i promoure el aclarament de les cèlules mortes o dels complexos d'anticossos.
- L'identificació i removiment de substàncies estranyes presents en òrguens, teixits, sanc i limfa, a càrrec dels leucocits.
- L'activació de la resposta immunitari adaptativa per mig d'un procés conegut com la presentació de antígenos.
Inflamació
l'inflamació és una de les primeres respostes del sistema immunitari a l'infecció o l'irritament; l'inflamació és estimulada per la lliberació de factors químics i servix per a establir una barrera física contra la propagació de l'infecció, i per a promoure la recuperació d'algun teixit danyat seguint el aclarament dels patògens.[3]
Els factors químics produïts durant l'inflamació (histamina, bradicinina, serotonina, leucotrienos) sensibilisen els receptors de dolor, causen vasodilatacó dels vasos sanguíneus en l'escena, i atrauen fagocits, especialment neutrófilos.[3] Despuix, els neutrófilos disparen atres parts del sistema immunitari per mig de la lliberació dels factors quimiotácticos per a atres leucocits i limfocits. La resposta inflamatoria està caracterisada pel següent quintet de síntomes: enrojecimiento, calor, unflament, dolor i possible disfunció dels òrguens o teixits involucrats (functio laesa).
Vore també
Referències
- ↑ Alberts, Bruce; Alexander Johnson, Julian Lewis, Martin Raff, Keith Roberts, and Peter Walters (2002). Molecular Biology of the Cell; Fourth Edition, New York and London: Garland Science.
- ↑ Janeway, Charles; Paul Travers, Mark Walport, and Mark Shlomchik (2001). Immunobiology; Fifth Edition, New York and London: Garland Science..
- ↑ 3,0 3,1 Stvrtinová, Vera; Ján Jakubovský and Ivan Hulín (1995). Inflammation and Fever from Pathophysiology: Principles of Disease, Computing Centre, Slovak Academy of Sciences: Academic Electronic Press. Consultat el 10 de febrer de 2008.