Sistema espeleolacustre Estany Blanc-Caletones

El Sistema espeleolacustre Estany Blanc-Caletones és un conjunt de cavitats inundades (coves, dolina, pozas naturals) localisat en la costa nort de la província d'Holguín, Cuba.

En les seues galeries s'han explorat coves inundades d'importants dimensions, tals com Tanc Blau i Cristalitos de Papaya, les llongituts de la qual de galeries explorades sobrepassen els 2 000 m.

Este sistema s'assenta en una planura costera de tipo abrasivo-acumulatiu, en formacions càrstiques i sols calizos superficials, i constituïx un àrea d'alt interés geològic, hidrològic i ecològic. A la parell del seu valor geològic, l'àrea està inclosa dins de la franja costera coneguda com Reserva Ecològica Caletones, a on es protegix la flora nativa i diversitat vegetal de l'entorn.

Ubicació

El sistema es troba en les rodalies de la costa que s'estén des de la baïa de Gibara cap a la plaja Caletones, en el municipi de Gibara, província cubana de Holguín. El territori associat al sistema ocupa part de la planura costera baixa, en elevació entre 5 i 10 m sobre el nivell mig del mar.

Característiques geològiques, hidrològiques i climàtiques

Geologia i morfologia

El sistema està assentat en una planura costera de tipo abrasivo-acumulatiu, en pendent suau, a on prevalen sols calizos superficials sobre substrat calizo. Les roques que intervenen daten del Mioceno i del Cuaternario, en possibles vínculs cronològics a etapes de sedimentaació de tipo “Aston”. En el paisage de l'àrea es distinguixen tipos de relleu coster: planures seques, zones pantanosas, terrenys en relleu abrupte i zones càrstiques.

Les galeries inundades del sistema tenen morfologia variades: conductes tipo laminadores en poca variació en altura d'aigua, galeries laberínticas de poca pendent i inclús zones de solsida que conecten nivells superiors i inferiors. En Cristalitos de Papaya, per eixemple, les galeries discorren a una profunditat promig de 3 metros baix la làmina d'aigua.

Hidrologia i sistema espeleolacustre

Archiu:Sistema espeleolacustre Laguna Blanca-Caletones 002.jpg

El sistema és de naturalea espeleolacustre, és dir, vinculat a cavitats inundades. Es comporta com una ret de coves aquàtiques subterrànees conectades en la làmina freàtica costera, que possiblement drenage cap al llitoral. Algunes galeries baixe l'aigua han registrat extensions superiors als 2 000 metros explorades (sumant vàries cavitats com a Tanc Blau i Cristalitos de Papaya).

El funcionament hidràulic del sistema provablement està controlat per l'oscilació del nivell freàtic, la rodalia a la mar, la geomorfologia càrstica i l'interconexió entre cavitats. Poden existir sumideros i resurgencia cap al llitoral, encara que els estudis divulgats no documenten en detall eixos aspectes.

Clima

El clima de l'àrea és tropical coster, en temperatures miges que oscilen entre 23 °C en hivern i al voltant de 27 °C en estiu. Sobre precipitacions, el periodo plujós (maig a octubre) aporta uns 800 milímetros anuals aproximadament, mentres que en el periodo sec (novembre a abril) les pluges oscilen entre 400 i 600 milímetros. Les condicions climàtiques influïxen en la dissolució química del carbonat, la recarrega d'aigües subterrànees i els mecanismes de drenage en el sistema càrstic.

Paisage i vegetació de l'entorn

L'entorn superficial del sistema correspon a la planura costera de Holguín, en vegetació que va des de la xara xeromorfo coster fins al bosc siempreverde microfílico. En sols poc desenrollats, predominen rendzinas roges calcàrees, en afloraments rocosos i pegats de vegetació arbustiva.

Un estudi florístico de la Reserva Ecològica Caletones reporta 466 espècies de plantes (natives i introduïdes), distribuïdes en huit tipos de vegetació natural i secundària. Les formacions en major riquea són el bosc siempreverde microfílico i la xara xeromorfo coster/subcostero. Les espècies endèmiques representen un 16 % del total d'espècies natives identificades, i es varen trobar poblacions de 26 espècies considerades amenaçades. Entre les espècies amenaçades destacades estan Bursera gibarensis, Consolea nashii subsp. gibarensis, Dendrocereus nudiflorus i Leptocereus santamarinae.

La flora també registra la presència d'espècies introduïdes o potencialment invasoras, entre elles Casuarina equisetifolia, Agave fourcroydes i Yucca aloifolia, que colonisen vores de camins i zones pertorbades. La conservació de les comunitats vegetals és bona en àrees interiors del sistema, encara que en zones propenques a assentaments s'observen impactes de tala, fem i contaminació.