Sistema de símbols físics

Un sistema de símbols físics (SSF) és un conjunt d'entitats físiques, denominades símbols, que poden ser combinades en estructures de símbols i transformades per mig d'una série de processos, donant lloc a nous símbols. Aixina que, es poden distinguir tres components:

• Símbols: entitats físiques concretes. La propietat física es deu a que posseïxen un substrat físic, el qual poden ser de dos tipos:
  • Substrat físic-electrònic. És el cas dels ordenadors, els símbols dels quals es realisen per mig de circuits electrònics digitals.
  • Substrat físic-químic-biològic. És el cas dels sers humans, els símbols dels quals es realisen per mig de rets de neurones.
• Estructures de símbols: combinacions d'instàncies de símbols que es relacionen de manera física.
• Processos: manipulació de símbols i estructures de símbols, tals com crear, modificar, copiar, almagasenar i destruir.

Esta estructura té dos nocions fonamentals, designació i interpretació, definides per Allen Newell i Herbert Simon de la següent manera:

• Designació: Una expressió designa un objecte si, donada l'expressió, el sistema pot afectar al propi objecte o comportar-se d'una manera depenent de l'objecte. [...] En qualsevol cas, s'ha obtingut accés a l'objecte a través de l'expressió, la qual cosa és l'essència de la designació.

• Interpretació: El sistema pot interpretar una expressió si esta designa un procés i si, donada l'expressió, el sistema pot portar a terme el procés.

Hipòtesis del sistema de símbols físics

“Tot sistema de símbols físics posseïx els mijos necessaris i suficients per a manifestar comportaments inteligents generals”.— Allen Newell i Herbert A. Simon.

En 1975, Newell i Simon varen presentar la hipòtesis dels sistemes de símbols físics, una llei d'estructura qualitativa (base molt general per a realisar estudis sobre una branca de la ciència concreta) per a l'estudi de sistemes inteligents — naturals o artificials.

Basada en els principis dels símbols físics, la seua hipòtesis pondera que un SSF té les qualitats necessàries i suficients per a considerar-se inteligent. Per qualitats necessàries es fa referència a que un sistema deu ser SSF per a exhibir inteligència; mentres que per qualitats suficients s'entén que si un sistema és SSF i presenta una mínima complexitat, pugues, automàticament, presentar indicis d'inteligència. En això s'entén que, per tant, l'inteligència d'un sistema només serà alcanzable si este és capaç de processar símbols físics.

La veracitat de l'hipòtesis comportaria que les computadores, quan estan proveïdes dels programes de processament de símbols adequats, poden actuar inteligent i, conseqüentment, que el comportament simbòlic humà va lligat a la seua capacitat de processar símbols físics.

Defensa de l'hipòtesis

Per a provar que els SSF són capaços de produir respostes inteligents, els SSF deuen partir de l'experiència. Al no tractar-se d'una teorema, no es pot fer us de cap demostració purament llògica per a comprovar la seua viabilitat, per lo que s'ha aplegat a dos tipos de proves empíriques per a observar la veracitat de la proposta: la suficiència dels SSF per a generar inteligència i la necessitat de contar en SSF allí a on s'exhibix inteligència. La primera es pot relacionar en l'inteligència artificial, mentres que l'atra, en la psicologia cognitiva.

Inteligència artificial

El tipo de IA vinculada als SSF és l'inteligència artificial simbòlica. Es tracta d'un model top-down que es basa en la llògica i la heurística per a resoldre problemes que no requerixquen d'una interacció física o consciència espacial en l'entorn real. És dir, són IA sense un cos físic que treballa a partir de representacions abstractes del món conseguides per mig d'un llenguage que naix de la llògica matemàtica. D'esta manera, i principalment en els inicis de la seua creació, s'amprava exclusivament per a resoldre teorizaciones o per a activitats que no requeriren una interacció física, com pot ser jugar a l'escacs. Actualment, no obstant, en els alvanços en representació de coneiximents i visió artificial, es poden programar IA simbòliques que perceben i interactuen en l'entorn.