Sistema de drenage

Archiu:Clasificacion drenaje. CAPS 0

Classificació de sistemes de drenage en terres agrícoles

La funció principal d'un sistema de drenage és la de permetre la retirada de les aiguas que s'acumulen en depressió topogràfiques del terreny, causant inconvenients ya siga a l'agricultura o en àrees urbanisades o carreteras.

L'orige de les aigües pot ser:

• Per escurrimiento o escorrentía superficial
• Per l'elevació del nivell freàtic, causat pel rec, o per l'elevació del nivell d'un riu pròxim
• Directament precipitades en l'àrea.

Una atra funció sumament important del sistema de drenage és la de controlar, en els perímetros de rec, l'acumulació de sals en el sol, lo que pot disminuir dràsticament la productivitat.

Principalment, el sistema de drenage està compost per una ret de canals que arrepleguen i conduïxen les aigües a una atra part, fòra de l'àrea a ser drenada, impedint al mateix temps, l'entrada de les aigües externes. Típicament estos sistemes es fan necessaris en els amplis estuaris dels grans rius i en les valls a on el drenage natural és deficient.

La ret de canals o azarbes deu ser periòdicament netejada, eliminant el fango que es deposita en ells i les malezas que creixen en el fondo i en els talussos, cas contrari molt fàcilment el fluix de l'aigua es modificaria i es perdria l'eficiència del sistema.

Quàn els terrenys que deuen ser drenados estan tots a una cota superior a l'obra o recipient a on es vol dur l'aigua drenada, es pot aprofitar la declividad natural del terreny i el sistema funciona perfectament en la força de la gravetat. Cas contrari deurà implementar-se una estació de bombeig.

Quan la zona a ser saneada es troba a una cota inferior a les circumdants, i està disponible un riu en un considerable transport sòlit, es pot provocar l'omplit dels terrenys baixos, per a permetre el depòsit dels sediment i aixina elevar el seu nivell.

Esta operació s'ha fet molt en el passat, eliminant d'eixa forma extenses àrees de terres baixes. La concepció actual ya no considera convenient este tipo d'intervenció.

En alguns casos es deu recórrer al bombeig de les aigües meteòriques, puix no existix la possibilitat de que estes ixquen naturalment. Les primeres instalacions d'este tipo es varen donar en el XIX, en Europa, en bombes mogudes a vapor.

L'introducció dels motors de combustió interna i posteriorment els motors elèctrics varen modificar substancialment la capacitat i les característiques dels sistemes de drenage que es varen fer cada volta més flexibles i potents. En el XX, la necessitat d'ampliar la frontera agrícola i la necessitat de contrarrestar les malalties endèmiques que flagellaven la població de les zones costeres baixes han donat gran impuls a l'implementació de sistemes de drenage, i varen generar la construcció d'importants sistemes de drenage que varen permetre el drenage de vastes àrees

Components

Els components d'un sistema de drenage típic són:

• Canals de camp o drenes enterrats;
• Canals secundaris i principals, estos canals es caracterisen per ser generalment profunts, i el seu fondo es troba a cotes inferiors a les cotes del terreny circumdant. Generalment els canals de drenage no són revestits, o si deuen revestir-se para consolideu els talussos, el revestiment deu ser permeable, de manera a no obstaculisar l'entrada de l'aigua continguda en el sol al canal;
• Obres de protecció de les màrgens dels canals, principalment en les confluències i en les curves;
• Obres de control de l'erosió en el fondo dels canals (bots de fondo)
• Estaciones de bombeig (no sempre necessàries)

Drenage subterràneu

• Drenage subterràneu
• Drenage subterràneu (criteris)