Anar al contingut

Sistema Nacional de Preservació d'Àrees Salvages dels Estats Units

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La Llei d'Àrees Salvages protegix les àrees inalteradas excepcionals, tant natural com paisajísticamente, com l'àrea salvage Ansel Adams.
La recentment designada àrea salvage High Schells, en Nevada.
La recentment designada àrea salvage Ret Mountain, en Nevada.

El Sistema Nacional de Preservació d'Àrees Salvages dels Estats Units (en inglés: US National Wilderness Preservation System, o NWPS) és un sistema federal d'àrees protegides dels Estats Units caracterisades pel seu estat natural salvage (o verge o intacte), sense alteració per l'acció de l'home, que en la seua designació es volen conservar en tal estat natural. Les àrees salvages són gestionades per quatre agències de gestió de terres federals: el Servici Nacional de Parcs (National Park Service, NPS), el Servici Forestal d'Estats Units (United States Forest Service, USFS), el Servici de Peixca i Vida Salvage (United States Fish and Wildlife Service, USFWS) i l'Oficina d'Administració de Terres (Bureau of Land Management, BLM).

Les activitats en les àrees salvages designades formalment són coordinades pel Sistema Nacional de Preservació d'Àrees Selvades. El terme «salvage» es definix com «un àrea a on la terra i la comunitat de la vida són sense traves per l'home, a on l'home mateix és un visitant que no permaneix» i «un àrea de terra federal sense desenrollar conservant el seu caràcter primigeni i influència, sense millores permanents o habitació humana, que es protegix i maneja per a preservar les seues condicions naturals».[1][2]

En decembre de 2015, hi ha designades 765 àrees salvages, en un total de 44 317 545 ha, o al voltant del 4,5% de la superfície dels Estats Units.[3][4]

Les àrees salvages entren en la categoria I (estricta naturalea) o Ib (àrees salvages) de les àrees protegides de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN).

Història

[editar | editar còdic]

Durant els anys 1950 i 1960, quan les rets de transport nortamericans varen experimentar un gran desenroll, va començar a créixer la preocupació per la calitat de l'aire i de les aigües i va sorgir un moviment de conservació en l'intenció d'establir àrees salvages designades. Howard Zahniser va crear el primer borrador de la «Llei d'Àrees Salvages» (Wilderness Act) en 1956. Va dur nou anys i 65 reescritura ans que eixa Llei d'Àrees Salvages (Wilderness Act of 1964, Llei Pública 88-577), anara firmada el 3 de setembre de 1964 com a llei pel president Lyndon B. Johnson i s'establira el NWPS.[5] La Llei va requerir al Servici de Parcs Nacionals, al Servici Forestal i al Servici de Peixca i Vida Salvage que revisaren totes les terres federals baix la seua jurisdicció per a incloure en el NWPS les àrees salvages. El The Great Swamp Nova Jersey es va convertir en el primer refugi salvage (wilderness) designat formalment en els Estats Units. Havia segut declarat refugi nacional de vida salvage (National Wildlife Refuge) el 3 de novembre de 1960, i havia segut declarat fita natural nacional (National Natural Landmark) en 1966, pero l'estatus de salvage (wilderness) li va ser otorgat en 1968.

l'Oficina d'Administració de Terres no estava obligada a revisar les seues terres per a la seua inclusió en el NWPS fins al cap del 21 d'octubre de 1976, quan la «Llei Federal de Política de Sol i Gestió de 1976» (Federal Land Policy and Management Act of 1976) es va convertir en llei. Esta Llei va ser dissenyada «per a establir la política de terres públiques; per a establir directrius per a la seua administració; per a prevore la gestió, protecció, desenroll i millora de les terres públiques; i per a atres fins».[6][7] Va clarificar els latifundis de la BLM. També va fixar un determini de quinze anys des del 21 d'octubre de 1976, per a que la Secretaria d'Interior revisara les terres per a la seua consideració com a àrees salvages, i que informara al President l'1 de juliol de 1980, en recomanacions sobre aquelles àrees «formalment identificades com a naturals o àrees primitives» abans de l'1 de novembre de 1975.[7] La data llímit de 1980 pugues haver contribuït a la dràstica alça de la superfície salvage afegida eixe any, de la mateixa manera que a l'enorme superfície afegida per la Llei de Conservació de Terres d'Interés Nacional d'Alaska (Alaska National Interest Lands Conservation Act), que va ser firmada com a llei el 2 de decembre de 1980.[8] El resultat net ha segut la creació de centenars d'àrees salvages dins de les terres administrades per la BLM, que consta d'aproximadament 3 520 000 ha).[3]

Acres d'àrees salvages afegitons per any[9]


El Sistema originalment va crear 34 àrees salvages en zones ya protegides dins de les propietats baixe administració federal i comprenia uns 37 000 km². En agost de 2008, en el Sistema hi havia un total de 704 àrees salvages que comprenien 435 098 km²,[10] que aproximadament suponien el 5% de la totalitat dels Estats Units, encara que només al voltant del 2,5% dels 48 estats contigus.

En l'aprovació de la Llei Omnibus de Terres Públiques (Omnibus Public Lands Act) en març de 2009 hi havia 756 àrees salvages. Des de llavors, s'han afegit dos àrees adicionals més a el NWPS: Àrea salvage Cordal Elkhorn (Elkhorn Ridge Wilderness, 13 de giner de 2011) i Àrea salvage Dunes Sleeping Bear (Sleeping Bear Dunes Wilderness, 13 de març de 2014).[11] El 2 de juny, 2710 ha d'àrees salvages potencials varen ser designades i es varen afegir al Àrea salvage Congaree.[3] Existixen àrees salvages en tots els estats, llevat Connecticut, Delaware, Iowa, Kansas, Maryland i Rhode Island.[10]

El sistema dels Estats Units

[editar | editar còdic]

En terres federals, el Congrés dels Estats Units pot designar un àrea com a «àrea salvage» (wilderness) en virtut de les disposicions de la «Llei d'Àrees Salvages» de 1964. Vàries agències, incloent l'Oficina d'Administració de Terres, el Servici de Parcs Nacionals, el Servici de Peixca i Vida Salvage, el Servici Forestal d'Estats Units, entre unes atres, són les responsables de la presentació de les noves àrees que s'ajusten als criteris davant el Congrés, que les revisa estat a estat i determina quines zones i la cantitat de terra de cada zona que es convertiran en part de el NWPS. En vàries ocasions el Congrés ha designat més terres federals que les recomanades per l'agència per a la seua nominació.[12] Encara que la Llei d'Àrees Salvages estipula que un àrea salvage deu ser «administrada per a l'us i fruïment del poble nortamericà de tal manera que les deixarà intactes per al seu us i fruïment futurs com a àrea salvage»,[13][12] la Llei d'Àrees Salvages de l'Est (Eastern Wilderness Act), que va agregar 16 àrees de boscs nacionals a el NWPS, va permetre l'inclusió d'àrees que havien segut severament modificades per l'interferència humana.[2]

La Llei d'Àrees Salvages establix els criteris per a les terres que es vullguen designar salvages i siguen incloses en el NWPS. Encara que hi ha algunes excepcions, eixes condicions deuen estar totes presents i són:

  • (1) la terra deu ser de propietat i gestió federal;
  • (2) l'àrea tindrà a lo manco cinc mil acres de terra;
  • (3) l'influència humana serà «substancialment imperceptible» (“substantially unnoticeable“);
  • (4) hi ha oportunitats per a la soletat (solitude) i la recreació, i
  • (5) la zona posseirà «característiques ecològiques, geològiques o unes atres de valor científic, educatiu, paisagístic o històric».[14][2]


Archiu:National Forest Wilderness Boundary Marker. caps block 35
Marcador d'àrea salvage en Idaho

Les àrees salvages estan subjectes a restriccions específiques de gestió i les activitats humanes es llimiten als usos recreatius no motorisats (com mochilero, caça, peixca, passejades a cavall, etc), l'investigació científica i atres activitats no invasivas. Durant estes activitats, als patrons se'ls demana complir la política «Leave No Trace» [No deixe rastre]. Esta política establix les directrius per a l'us de les àrees salvages de manera responsable i obliga a eixir de la zona deixant-la com estava abans del seu us. Eixes directrius són: embalage de tot el fem fòra de l'àrea salvage, utilisant una estufa en lloc de fòcs, acampament per lo manco a 200 peus (61 m) de senderes o fonts d'aigua, permanéixer en les senderes marcades, i mantindre el tamany dels grups menuts. Quan s'observa de prop, el ethos de "Leave No Trace" assegura que les àrees salvages seguixen estant incontaminadas per l'interacció humana.[15] En general, la llei prohibix la tala, la mineria, els mijos mecànics (incloses les bicicletes), l'obertura de carreteres i atres formes de desenroll, encara que les concessions mineres preexistentes i algun ranc de pastoreig estan permesos a través de clàusules de yayo (grandfather clauses) en la Llei de zones salvages.[16] Una excepció especial a la regla de «cap equip mecanisat» ("no mechanized equipment") es va fer per a les àrees salvages d'Alaska, a on està permés l'us llimitat de vehículs motorisats aixina com la construcció de cabanyes i la pràctica de la acuicultura.[17] Estes excepcions es permeten per la gran cantitat d'àrea salvage en Alaska i a les preocupacions sobre la subsistència dels usuaris, inclosos els natius d'Alaska.

Les àrees salvages són part de parcs nacionals, refugis de vida salvage, boscs nacionals i del domini públic, i poden incloure terres en vàries unitats diferents gestionades per diferents agències. Inicialment, el NWPS va incloure 34 àrees de protecció de 37 000 km² en els boscs nacionals. Hui en dia, hi ha 757 àrees salvages en el NWPS, preservant 443 179,2 km². Açò és aproximadament el 5% de la totalitat d'Estats Units, encara que només al voltant del 2,7% dels 48 estats contigus. Els estats en el major número d'àrees selvades són Califòrnia, Arizona, Nevada, Alaska i Oregó. No obstant, quan es medix en acres la llista canvia, ya que Alaska té moltes de les àrees protegides més grans. En térmens d'hectàrees totals, Alaska, Califòrnia, Arizona, Idaho i Washington són els cinc estats principals en àrees salvages.[11] Existixen àrees salvages en tots els estats, llevat Connecticut, Delaware, Iowa, Kansas, Maryland i Rhode Island.[10]


La majoria de les àrees salvages d'Estats Units es troben en boscs nacionals, pero la majoria és administrada pel Servici de Parcs Nacionals. El complex contigu més gran d'àrees salvages en els Estats Units està en Alaska, format pel àrea salvage Noatak i l'àrea salvage Portes de l'Àrtic, i té 51 570,42 km². L'àrea salvage major anara d'Alaska és l'àrea salvage Valle de la Mort, en el surest de Califòrnia. L'àrea protegida més chicoteta de el WPS és la Wilderness Pelican Island en el nort de Florida, que té només 2,4 ha. Anteriorment, l'àrea més chicoteta era Rocks and Islands Wilderness en el nort de Califòrnia, 2,0 ha, pero despuix d'una nova evaluació de l'Oficina d'Administració de Terres en 2006 es va ampliar oficialment a 7,7 ha.[11]

El 30 de març de 2009, el president Barack Obama va firmar la Llei Omnibus de Llei de Gestió de Terres Públiques de 2009 (Omnibus Public Land Management Act of 2009). La llegislació va designar unes adicionals 810 000 hectàrees en nou estats com a àrees salvages, que representa la major expansió de terres salvages en més de 25 anys.[18]

El Sistema coordina les activitats de naturalea salvage de les quatre agències federals: Bureau of Land Management, Servici Forestal dels EE. UU. (U.S. Forest Service), Servici de Parcs Nacionals i Servici de Peixca i Vida Salvage (U.S. Fish and Wildlife Service). Alguns governs estatals i tribals també designen àrees salvages baix la seua pròpia autoritat i d'acort a les lleis locals. No es tracta de zones federals i la naturalea exacta de la protecció poden diferir de les lleis federals.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ “an area where the earth and community of life llaure untrammeled by man, where man himself is a visitor who does not remain" and "an area of undeveloped Federal land retaining its primeval character and influence, without permanent improvements or human habitation, which is protected and managed baix as to preserve its natural conditions."
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «The Wilderness Act of 1964». Wilderness.net. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2012. Consultat el 6 de març de 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Wilderness Fact Sheet». Archivat des d'el original, el 15 de novembre de 2016. Consultat el 3 de setembre de 2014.
  4. ↑ Vore en la base senyes Wilderness.net, disponible en: [1].
  5. ↑ «Environmental Timeline Overview». Wilderness.net. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2012. Consultat el 9 de març de 2012.
  6. ↑ "To establish public land policy; to establish guidelines for its administration; to provide for the management, protection, development, and enhancement of the public lands; and for other purposes."
  7. ↑ 7,0 7,1 http://www.blm.gov/flpma/FLPMA.pdf [2] archivat en Wayback Machine. U.S. Department of the Interior, Bureau of Land Management and Office of the Solicitor (editors). (2001). The Federal Land Policy and Management Act, as amended. U.S. Department of the Interior, Bureau of Land Management Office of Public Affairs, Washington, D.C. 69 pp.
  8. ↑ https://web.archive.org/web/20061014231749/http://www.cr.nps.gov/history/online_books/williss/adhi4h.htm
  9. ↑ «U.S. National Wilderness Preservation System Map». Wilderness.net. Archivat des d'el original, el 16 de març de 2012. Consultat el 24 de març de 2009.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «The National Wilderness Preservation System». Wilderness.net. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2019. Consultat el 19 d'agost de 2008.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Fast Facts». Wilderness.net. Consultat el 3 de març de 2012.
  12. ↑ 12,0 12,1 «What is Wilderness?». The Wilderness Society. Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2012.
  13. ↑ "administered for the use and enjoyment of the American people in such a manner as will leave them unimpaired for future use and enjoyment as wilderness."
  14. ↑ “ecological, geological, or other features of scientific, educational, scenic, or historical value.”
  15. ↑ «Recreation Use of Wilderness». Wilderness Management Issues. Wilderness.net. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2012. Consultat el 18 de setembre de 2014.
  16. ↑ «Resource Management». Wilderness.net. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2011. Consultat el 7 de decembre de 2011.
  17. ↑ «Wilderness Act of 1964» (HTML). U.S. Fish & Wildlife Service. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2005. Consultat el 30 de giner de 2008.
  18. ↑ «HR 146: Omnibus Public Land Management Act of 2009». Govtrack.us. Consultat el 8 d'abril de 2009.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sistema_Nacional_de_Preservació_d%27Àrees_Salvages_dels_Estats_Units&oldid=853279»