Llei d'Àrees Salvages

Acte de la firma de la llei en el jardí de la Casa Blanca en 1964.

Erro al crear miniatura:

l'Àrea Salvage de Gila en Arizona va ser la primera zona reconeguda llegalment com a tal en Estats Units.

La Llei d'Àrees Salvages (Wilderness Act,) va ser redactada per Howard Zahniser de l'organisació conservacionista The Wilderness Society i firmada pel president nortamericà Lyndon B. Johnson el 3 de setembre de 1964. Esta llei va crear el marc llegal per a la protecció de les àrees salvages (wilderness areas) en els Estats Units. Inicialment, varen ser reconeguts uns 36.800 km² de terres federals. La llei va ser el resultat d'un gran esforç per protegir extenses àrees naturals i va crear un mecanisme formal per a la designació d'àrees salvages. Segons la definició arreplegada en la llei, "un àrea salvage, en contrast en aquelles àrees en les que l'home i les seues obres dominen el paisage, és por la presente reconeguda com un àrea en la que la terra i la seua comunitat biòtica no tenen restriccions humanes, a on l'home mateix és un visitant que no permaneix. Una zona salvage és definida d'ací en avant, en esta Llei i per a esta Llei, com una zona de terra federal sense desenrollar que manté el seu caràcter i influencia primigenis, sense millores ni assentaments humans permanents; que és protegida i gestionada en la finalitat de preservar les seues condicions naturals i que (1) generalment sembla haver-se vist afectada principalment per les forces de la naturalea, sense una chafada apreciable de la llabor humana; (2) posseïx excepcionals oportunitats per a la soletat o per a la recreació primitiva i a l'aire lliure; (3) té a lo manco uns 5000 acres de terra o el tamany suficient per a possibilitar la seua preservació i us i mantindre's en perfectes condicions; i (4) pot contindre també qualitats ecològiques, geològiques o atres qualitats en valor científic, educatiu, paisagístic o històric." (Secció 2(c)).

Segons David Foreman, la redacció de Zahniser comprenia varis aspectes clau de lo que es pretenia protegir, les terres de propietat pública de naturalea salvage. Eixos territoris amenaçats pel desenroll i l'explotació industrial eren zones no habitades per sers humans en les que els processos naturals seguien produint-se sense a penes interferències humanes. És lo que Foreman denomina terra en voluntat pròpia. La llei no requerix que les terres a protegir siguen vérgens o prístinas sino que estiga lliure de restriccions o traves humanes apreciables.

Per mig d'esta llei es va crear el Sistema Nacional de Preservació d'Àrees Salvages dels Estats Units que actualment engloba 803 àrees que representen prop del 5% de la superfície dels Estats Units. El Sistema originalment va reconéixer 54 àrees salvages en zones ya protegides dins de les propietats baix administració federal i comprenia uns 36 800 km².