Sinus Medii
.png)
El Sinus Medii ("Baïa del Mig") és una chicoteta mar llunar. Pren el seu nom de la seua ubicació en l'intersecció del equador de la Lluna i del primer meridià (meridià zero).Vist des de la Terra, queda ubicat en la part central de la cara visible de la Lluna, i és el punt més propenc a la Terra.
En esta zona, la Terra sempre apareix en la vertical d'un observador, a pesar de que la posició del planeta variaria llaugerament per la libración.
Geologia
[editar | editar còdic]Les coordenades selenográficas del Sinus Medii són Coordenades no vàlides</noinclude>, i el seu diàmetro és de 335 km. Està unit al Mare Insularum en l'oest, en el Mare Vaporum al nort.
La part oriental del sinus és notable per una série de sistemes de clavills. A certa distància cap al nordest apareix la Rima Hyginus, que dividix al cràter Hyginus. En el seu extrem oriental es troba la Rima Ariadaeus (en 220 km de llongitut), que cap a l'est alcança la vora del Mare Tranquillitatis. En la longitude 4-6° I es localisa el sistema de les Rimae Triesnecker (que reben el seu nom del cràter Triesnecker, just a l'oest).
El costat nort del Sinus Medii està format per una regió montanyosa, que inclou els cràters d'impacte Murchison i Pallas en el llímit del seu contorn, de la mateixa manera que el cràter en forma de copa Chladni.
Existixen atres regions montanyoses al sur i al surest de la vora del Sinus Medii. Es localisen numerosos cràters en esta zona inundats per la lava de la mar llunar, en Flammarion prop de la vora occidental, Oppolzer, Réaumur i Seeliger, este últim alguna cosa més lluntà. La Rima Flammarion i la Rima Oppolzer també es troben junt a la vora del mare, prop dels seus cràters corresponents. També a lo llarc del costat surest, travessat pel meridià zero es troba el cràter Rhaeticus.
En la mitat occidental de l'interior del sinus es localisen els menuts cràters Bruce i Blagg, i prop de l'extrem occidental del sinus apareixen els cràters inundats de lava Schröter i Sömmering.
Noms
[editar | editar còdic]
L'astrònom anglés William Gilbert va ser el primer en adjudicar un nom a este mare, denominant-ho Insula Medilunaria ("Illa del Mig de la Lluna").[2] El seu nom actual va ser obra de Michael van Langren, qui ho va rotular com Sinus Medius en el seu mapa de 1645. Johannes Hevelius va denominar al sinus com Mare Adriaticum ("Mar Adriático") en el seu mapa de 1647.[3] Giovanni Riccioli ho va cridar Sinus Aestuum ("Baïa del Estío") en el seu mapa de 1651.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mapa llunar de la NASA
- ↑ Ewen A. Whitaker, Mapping and Naming the Moon (Cambridge University Press, 1999), p.15
- ↑ Ewen A. Whitaker, Mapping and Naming the Moon (Cambridge University Press, 1999), p.53, 201.
- ↑ Ewen A. Whitaker, Mapping and Naming the Moon (Cambridge University Press, 1999), p.61, 216, 217.
- ↑ Map of the Moon by Giovanni Riccioli (1651)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinus Medii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.