Sinmoría
En Atenes en el IV, una sinmoría («grup de repartiment (repartiment)») designava un grup de contribuents encarregats de finançar colectivament una trierarquía o el pagament d'una part de la eisphora satisfeta per la polis (ciutat).
Eisphora i sinmoría
[editar | editar còdic]Per a facilitar el cobro per la ciutat de la eisphora, «els atenienses varen ser per primera volta dividits en sinmorías baix el arcontado de Nausinico»,[1] en 378/377 a. C. Cada una d'estos centenars de sinmorías sembla que agrupava una dotzena de membres (symmoritai)[2] i tenia al seu càrrec una centèsima part de la eisphora recaptada per la ciutat per mig de la decisió de l'Assamblea de ciutadans. Per a que el sistema fora equitatiu, el conjunt de capitals posseït pels membres d'una sinmoría devia ser equivalent al reunit en cada una de les atres sinmorías. L'elecció no es feya puix per encert, sino en funció d'este criteri, de manera que la derrama de cada sinmoría era equivalent, en la mida en la que cada una pagava a la ciutat.[3]
En el marc de la proeisphora, els tres membres més rics de cada sinmoría estaven encarregats d'anticipar la suma deguda, suma que era reembossada ulteriorment pels atres symmoritai, sense que sembla que fora sempre molt fàcil.[4] Les fonts, per eixemple Demóstenes en el seu discurs 42 = Contra Fenipo 25, distinguixen de manera explícita este grup particular, el dels «Trescents» atenienses més rics encarregats de facilitar el cobro del impost en les seues respectives sinmorías.[5] La primera certificació de pagament de la proeisphora data de 364 a. C.,[6] pero es desconeix si esta institució llitúrgica va ser d'entrada, des de 378 a. C., associada al sistema de les sinmorías, pero és tentador considerar que la creació dels dos sistemes va estar relacionat.[5] L'atra hipòtesis seria que l'impopularitat de l'impost i les dificultats de cobro hagueren causat este sistema de recurs previ als tres ciutadans més rics de la sinmoría deixant-los en la responsabilitat de reclamar els diners anticipats que els devien els atres symmoritai.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Filocoro, fragment 41
- ↑ Hansen 1993, p. 143
- ↑ Claude Vial, Lexique de la Grèce ancienne, Armand Colin, 2008, p. 88
- ↑ Demóstenes 50 = Contra Policles 8-9
- ↑ 5,0 5,1 Ouhlen, p. 327
- ↑ Iseo 6 = Sobre la successió de Filoctemón 60
- ↑ Marie-Françoise Baslez, Économies et sociétés en Grèce ancienne, 478-88 av. J.-C., Atlande, 2007, p. 337
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Symmorie» de Wikipedia en francés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.