Sinapsis inmunitario
La sinapsis inmunitario o sinapsis immunològica (IS en anglés) és una estructura supramolecular transitòria i concertada, que té com a propòsit primari permetre un contacte estret d'un limfocit en la seua cèlula objectiu.[1] És una interfase especialisada, que està finament regulada, perque és crítica per als processos d'activació, pero també per a l'inhibició, la regulació i la co-estimulació en el sistema inmunitario innat.[2]
La sinapsis es pot referir a l'unió entre una cèlula T i una cèlula presentadora de antígeno,[3] a l'unió entre una cèlula NK i una cèlula infectada o cancerosa,[4] o be entre un limfocit T citotóxico i la seua cèlula objectiu.[5]
Descrita primer en el context de l'activació de la cèlula T, la Sinapsis Immunològica ha segut observada ara en moltes formes, una d'elles per a la cèlula NK de l'immunitat celular immediata.[2]
És una estructura tridimensional complexa i molt dinàmica, en la regió de contacte entre el LT i la cèlula presentadora de antígeno, en una intensa activitat de senyals bioquímiques entre estes cèlules.[6]
Despuix del reconeiximent per part del Receptor del Limfocit T (RLT) de la seua antígeno (Ag) presentat en el CPH, es dona una important cantitat de transmissions necessàries per a l'activació de diferents processos immunològics. La SI estabilisa i ajuda en l'interacció entre les dos cèlules, interacció que deu prolongar-se durant temps suficient per a que la resposta immune siga portada a terme.[3]
Història
editarLa naturalea similar a la sinapsis, del contacte íntim entre la cèlula T i la cèlula presentadora de antígenos (APC), va ser proposta inicialment per Norcross en 1984. El terme "sinapsis immunològica" va aparéixer per primera volta en una revisió per Paul i Seder en 1994.[7]
La sinapsis immunològica va ser descrita per Kupfer del National Jewish Medical and Research Center de Denver en 1999. Michael Dustin en l'Universitat de Nova York, va falcar el terme “sinapsis immune” i va estudiar en major profunditat el procés.
Daniel David i Jack Strominger varen mostrar sinapsis immunològiques estructurades per a cèlules Natural Killer, un atre tipo de limfocit, i varen publicar també en 1999.[8]
Estudis posteriors varen identificar sinapsis immunològiques entre diferents tipos de cèlules immunes, i també entre cèlules immunes i cèlules no immunes.[4]
A partir d'eixe moment una "Sinapsis Immunològica", es definix com una disposició intencional de molècules, de la cèlula immune en l'interfaç en una atra cèlula.
Estructura
editar
L'estructura del agrupamiento supramolecular d'activació (SMAC en anglés) està format esquemáticament per estructures anular més o menys concèntriques, cada una en una série específica de molècules:
- SMAC–c (central): En esta zona de contacte intervenen el complex RLT (format per RLT, CD3 i Z), els correceptores CD4 i CD8, els coestimuladores CD28, CD40L i CD2, les enzimes PKC, proteïnes adaptadoras i la majoria de proteïnes de senyalisació involucrades en l'activació dels limfocits T. Es tracta de la zona central i la distància entre la membrana plasmática del limfocit T i la CPA és d'aproximadament 15 nm.[10]
- SMAC–p (perifèric): Durant la sinapsis esta zona es troba enriquida en integrina i consta de la proteïna talina i la molècula de adherencia ICAM-1 La distància que separa la membrana del limfocit T en la de la CPA és d'aproximadament 40 nm.
- SMAC-d (distal): Zona rica en CD43 i proteïna tirosina fosfatasa CD45
La sinapsis immunològica, com a unió física entre el Limfocit T (LT) i la Cèlula presentadora de antígeno (CPA), està constituïda per diferents molècules accessòries que estabilisen l'estructura.[10] L'estabilisació que conferix la SI és clau per a mantindre l'organisació i per a controlar les funcions de les dos cèlules.[6] Funcions que modulen la resposta immunològica.[10]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ (2016).«How the immune system talks to itself: the varied role of synapses».Immunol Rev..251(1)
- 65–79.
- ↑ 2,0 2,1 (2014).«Cell biological steps and checkpoints in accessing NK cell cytotoxicity».Immunology and Cell Biology.92
- 245–255.doi:10.1038/icb.2013.96.
- ↑ 3,0 3,1 Grakoui A, Bromley SK, Sumixen C, Davis MM, Shaw AS, Allen PM, Dustin ML«The immunological synapse: a molecular machine controlling T cell activation».Science.285(5425)
- 221–227.doi:10.1126/science.285.5425.221.
- ↑ 4,0 4,1 (2008).«Formation and function of the lytic NK-cell immunological synapse».Nat Rev Immunol..8(9)
- 713-725.Consultat el 5 de març de 2018.
- ↑ (2016).«The cytotoxic T lymphocyte immune synapse at a glance».J Cell Sci.129
- 2881-2886.doi:10.1242/jcs.186205.Consultat el 3 d'abril de 2018.
- ↑ 6,0 6,1 «What is an immunological synaspse?».Microbes and Infection.12
- 438-445.doi:10.1016/j.micinf.2010.03.003.Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ (2016).«Concerning immune synapses: a spatiotemporal timeline».F1000Res.5Consultat el 3 d'abril de 2018.
- ↑ Davis DM, Chiu I, Fassett M, Cohen GB, Mandelboim O, Strominger JL«The human natural killer cell immune synapse».Proc Natl Acad Sci O S A.96(26)
- 15062–7.doi:10.1073/pnas.96.26.15062.
- ↑ Rak GD, Mace EM, Banerjee PP, Svitkina T, Orange JS; (2011); https://doi.org/10.1371/journal.pbio.1001151
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Abbas (2008). Inmunología celular i molecular, Elsevier, pp. 189-190-213. ISBN 9788480863117.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinapsis inmunitaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.