Anar al contingut

Simon (computadora)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Simon (computadora)
Per al joc electrònic de taula que ampra chips de computadora, vore Simon (joc).

El Simon era una computadora personal basada en relés, descrita per Edmund Berkeley en una série de tretze artículs publicats en la revista Radi-Electronics a partir d'octubre de 1950 i comercialisada posteriorment per la seua empresa; fins a 1959 es varen vendre per $600 unes 400 unitats únicament en EE. UU. Enfocada al propòsit educatiu per a mostrar el concepte de computadora, encara que se li ha descrit com la "primera computadora personal",[1] i aixina figura en el Guinness,[2] realment no podia ser utilisada per a cap tasca pràctica significativa per la seua molt llimitada capacitat, lo que impossibilitava el seu us per a qualsevol propòsit diferent a la formació, per lo que esta classificació és molt qüestionable.[3]

Història

El "Proyecte Simon" va sorgir a raïl del llibre de Berkeley "Giant Brains, or Machines That Think"[4] (Cervells Jagants, o Màquines que Pensen), publicat en novembre de 1949. Allí, l'autor va dir:

Anem a considerar ara cóm podem dissenyar una màquina molt simple que va a pensar... Anem a cridar-ho Simon, com al seu predecessor, Simón Simple... Simon és tan simple i menut, de fet, podria ser construït per a omplir menys espai que una caixa de la tenda de ultramarinos; sobre d'1 metro cúbic... Pot semblar que un model simple d'un cervell mecànic com Simon no és de gran utilitat pràctica. Pel contrari, Simón té el mateix us en l'instrucció que un joc d'experiments químics simples: estimular el pensament i la comprensió, i possibilitar l'entrenament i desenrollar el habilitat. Un curs de formació sobre cervells mecànics podria molt ben incloure la construcció d'un model simple de cervell mecànic, com un eixercici.
Edmund Berkeley

Posteriorment va resumir el seu llibre en forma d'una série de tretze artículs en la revista Radi-Electronics a partir d'octubre de 1950, centrant-se en explicar el seu aparat principalment. En novembre de 1950, Berkeley va escriure un artícul que va titular Simple Simon (Simón senzill) per a la revista Scientific American, a on descrivia els principis de l'informàtica digital per al públic en general.[5] A pesar de l'extrema de carència de recursos del Simon (només podia treballar en els números 0, 1, 2 i 3), Berkeley va declarar en la pàgina 40 que la màquina "va posseir les dos propietats úniques que definix qualsevol cervell mecànic real: podia transferir informació automàticament d'un qualsevol dels seus 'registres' a qualsevol un atre, i podia realisar operacions de raonament de llongitut indefinida." Berkeley va concloure en el seu artícul que anticipava el futur:


Algun dia inclús podem tindre computadores chicotetes en les nostres llars, extraent la seua energia de la llínea d'energia elèctrica com els refrigeradores o les ràdios... Poden recordar coses per a nosatres que tindríem problemes per a recordar. Poden calcular les operacions financeres i els imposts sobre la renda. Els escolars en treballs poden buscar la seua ajuda. Inclús poden eixecutar i enumerar combinacions de possibilitats que devem tindre en conte en prendre decisions importants. Podem trobar el futur ple de cervells mecànics treballant per a nosatres...
Edmund Berkeley

Especificacions tècniques

l'arquitectura del Simon estava basada en relés. Els programes s'eixecutaven des d'un llector de cinta de paper estàndar, en cinc files de forats per a senyes. Disponia de sol 6 registres de 2 bits (12 bits de memòria total). l'ALU treballava també solament en 2 bits, sense possibilitat de donar resultats més llarcs. L'usuari podia introduir senyes via paper perforat o per cinc interruptors en el tauler de control. La senya es mostrava a través de cinc peres.

La cinta perforada servia no només per a entrada de senyes, sino que en modificacions es podia usar com a almagasenament de memòria. La màquina eixecutava instruccions en seqüència, conforme les llegia de la cinta. Podia eixecutar quatre operacions: suma, negació, major que i selecció.

Va haver una chicoteta comunitat d'usuaris de l'aparat, se sap que varen realisar modificacions i ampliacions del mateix.

Notes

  1. ↑ «What was the first personal computer?» (en anglés). Blinkenlights Archaeological Institute. Archivat des d'el original, el 2004-06-02. Consultat el 10 d'agost de 2017.
  2. ↑ «First personal computer» (en anglés). Guinness World Records. Consultat el 18 d'agost de 2017.
  3. ↑ Segons una votació que es va realisar pel Computer History Museum, el títul de primera computadora se li va donar al Kenbak-1 que es va comercialisar en 1971
  4. ↑ Edmund Callis Berkeley (1949). Giant brains; or, Machines that think, Wiley, pp. 22, 31.
  5. ↑ “Simple Simon” . Scientific American 183 (183): 40–43. doi:10.1038/scientificamerican1150-40.


Referències