Sigmoidoscopia

Una sigmoidoscopia és un procedimento mèdic mínimament invasivo que permet examinar l'interior del recte i del còlon sigmoide, és dir, la part del intestí gros més propenca al recte. Este procediment se sol utilisar a modo de prova diagnòstica, permetent, a banda de l'examen visual, l'extracció de biòpsias, encara que també permet la realisació de terapèutica endoscópica. Per a realisar este procediment s'utilisa un sigmoidoscopi (un tipo d'endoscopi curt), que el seu extrem (un prim tubo) s'introduïx pel ano del pacient.

En alguns casos la sigmoidoscopia constituïx una alternativa a la colonoscopia, per eixemple en l'erejat de la població en risc mig de patir càncer colorrectal.

Existixen dos tipos de sigmoidoscopias: la sigmoidoscopia flexible, que usa un sigmoidoscopi flexible, i la sigmoidoscopia rígida, que usa un dispositiu rígit. La sigmoidoscopia flexible és el procediment elegit generalment. Una sigmoidoscopia és similar, pero no igual, a una colonoscopia. Una sigmoidoscopia solament aplega al còlon sigmoide, la part més distal del còlon, mentres que la colonoscopia examina tot l'intestí gros.

Etimologia

El terme sigmoidoscopia està compost dels morfemas sigma (sustantiu derivat del grec σῖγμα i que denomina la lletra grega ς, equivalent a la s llatina) + -oide (sufix derivat del grec εἶδος (eîdos), que significa "semblant a") + -o- (vocal d'unió insertada entre dos morfemes) + -scopia (del sufix grec -σκοπιά (skopiá), i que significa "vore"). Per tant este terme es podria traduir com: "mirar en alguna cosa en forma de s".

Sigmoidoscopia flexible

La sigmoidoscopia flexible li permet al mege observar la part de l'interior de l'intestí gros que va des del recte fins a la part inferior del còlon, cridada còlon sigmoide. Per a açò s'utilisa un sigmoidoscopi flexible, l'extrem del qual consistix en un tubo prim i flexible en una chicoteta cambra de vídeo en allumenament en l'extrem. Este extrem s'introduïx per l'ano del pacient llentament per a observar el revestiment interior del recte i còlon sigmoide. Mentrestant el pacient es troba gitat de costat en la llitera d'exploració. El sigmoidoscopi transmet l'image presa per la cambra a un pantalla, per lo que el mege pot examinar cuidadosadament i guiar el sigmoidoscopi. Els sigmoidoscopis també bufen aire en l'interior d'estos òrguens, inflándolos per a ajudar al mege a vore millor.

Els meges poden usar este procediment per a trobar la causa de la diarrea, el dolor abdominal o l'estrenyiment. També ho usen per a buscar pòlips benignos i malignes, aixina com signes primerencs de càncer des del recte fins al còlon descendent. En la sigmoidoscopia flexible, el mege pot detectar sagnat intestinal, inflamació, creiximents anormals i úlceres. La sigmoidoscopia flexible no és suficient per a detectar pòlips o càncer en el còlon ascendent o el travesser (que comprendria dos terços del còlon). No obstant, encara que solament es pot examinar una secció relativament chicoteta de l'intestí gros per mig de la sigmoidoscopia, les parts que es poden observar representen les àrees que es veuen afectades en major freqüència per malalties com el càncer colorrectal.

Si hi ha alguna cosa inusual en el recte o el còlon, com un pòlip o un teixit inflamat, el mege pot extraure una mostra de teixit en instruments insertats en el sigmoidoscopi. El teixit pres (biòpsia) és enviada al laboratori per al seu anàlisis.

El sagnat i la perforació del còlon són possibles complicacions de la sigmoidoscopia. No obstant, tals complicacions són poc freqüents.

Una sigmoidoscopia flexible sol durar entre 10 i 20 minuts. Durant el procediment, el pacient pot sentir pressió i rampes lleus en la part inferior de l'abdomen, pero quan l'aire ix del seu còlon se sent millor.

Vore també

• Colonoscopia