Sigma-aditivitat
En matemàtiques, aditivitat (específicament aditivitat finita) i sigma-aditivitat (també cridada aditivitat contable) d'una funció (a sovint una mida) definida en els subconjunts d'un conjunt dau, són abstracció de cóm se sumen propietats intuïtives de mida (llongitut, àrea, volum) d'un conjunt quàn es consideren objectes múltiples. Aditividad és una condició més dèbil que σ-aditivitat, i σ-aditivitat implica aditivitat.
Funcions aditivas
Siga un àlgebra de conjunts i siga una funció (vore recta real estesa).
La funció es diu aditiva o aditiva finita si quan i són conjunts disjunts en , es té:
Una conseqüència d'açò és que una funció aditiva no pot prendre els valors ni , puix l'expressió no està definida.
Es pot provar per inducció que per a qualsevol colecció finita de conjunts disjunts , una funció aditiva satisfà:
.
Funcions σ-aditivas
Siga una σ-àlgebra de conjunts i siga una funció.
La funció es diu σ-aditiva o aditiva numerable si quan és una successió de conjunts disjunts dos a dos, es té:
.
Qualsevol funció σ-aditiva és aditiva pero no viceversa.
Vore també
- mida firmada
- mida (matemàtiques)
- mapa aditiu
- funció subaditiva
- mida σ-finita
- Teorema de Hahn-Kolmogorov
- τ-aditivitat
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sigma aditivitat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.