Shuvuuia deserti
Shuvuuia deserti és l'única espècie coneguda del gènero extint Shuvuuia (mon. «au») de dinosauri terópodo alvarezsáurido que va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament 75 millons d'anys, en el Campaniaense, en lo que és hui Àsia. Els espècimen varen ser trobats en Mongòlia en els anys vint i noranta.[1] Va pertànyer a l'enigmàtica família Alvarezsauridae. Esta família de menuts dinosauris celurosaurianos es caracterisen per membres davanters curts pero molt forts especialisats per a cavar. El tipo i única espècie coneguda és Shuvuuia deserti, o «pardal del desert». El nom Shuvuuia es deriva del mongol shuvuu, шувуу que significa pardal.

Fòssils de Shuvuuia es coneixen actualment a partir de dos localisacions dins de la Formació Djadochta, Ukhaa Tolgod i Tögrögiin Shiree.[2][3] Estos llocs són provablement de fa 75 millons d'anys a finals del Campaniaense. Gèneros de dinosauris contemporàneus inclouen a Velociraptor i Protoceratops.
Shuvuuia va ser un chicotet terópodo en plomes d'aproximadament un metro de llarc. Estudis realisats en microscopía electrònica varen revelar una cobertura corporal de chicotetes plomes. Varen aplegar a medir uns 0,6 metros de llarc, uns 30 centímetros d'alt i haurien pesat uns 2,5 quilograms. El cràneu està construït llaugerament en les quijadas llargues i primes i les dents minúscules. És únic entre terópodos no aviars ya que el cràneu té la capacitat de doblar la seua quijada superior independentment de la seua caixa craneal.

Els seus membres atrassers eren llarcs, prims i tocava el sol en la punta del peu, lo que pot indicar capacitats corredores significatives. Els membres superiors, no obstant, eren inusualment curts i fortament construïts. Encara que originalment es va pensar que Shuvuuia i atres sáuridos tenien un sol dígit en el membre davanter, més nous espècimen mostren la presència d'un reduït en el lloc del segon i els tercer dits ademés de l'engrandit polze conegut de espècimen anteriors. Pot haver utilisat els seus membres anteriors per a obrir els nius d'insectes per eixemple termites, i les seues quijadas primes, inusualment mòvils a explorar despuix caçant insectes. Les formigues i varis grups de termites varen aparéixer durant el Cretácico.
De la mateixa manera que atres alvarezsauridos, Shuvuuia va poder haver usat les seues extremitats anteriors per a obrir nius d'insectes, i les seues mandíbules primes i inusualment mòvils per a sondejar a eixos assuts.[4] No obstant, una nova investigació basada en l'anàlisis de les orelles del terópodo sugerix que en realitat era un caçador nocturn semblança a un muçol que usava les seues fortes cames per a atropellar als seus assuts i els seus braços per a traure assuts menuts com a insectes i mamífers de caus i arbustos, el seu lagena és aproximadament del mateix tamany que la lechuza comuna, lo que li otorga un oïment excelent, ademés de la seua fantàstica visió nocturna, analisada en observar el seu anell escleral, que li permet caçar potencialment en completa obscuritat, a diferència d'atres terópodos als que ha segut comparat, com el Dromaeosaurus aparentment diürn i Tyrannosaurus.[5][6]
Shuvuuia va ser el quart dinosauri no aviar en mostrar evidències directes de la presència de plomas. l'espècimen tipo va ser trobat rodejat per un halo d'estructures menudes, huecas, similars a tubos, semblat a les estructures del raquis de les plomes dels pardals moderns. Encara que estigueren altament deteriorades i mal preservats, els anàlisis bioquímics varen demostrar més alvance que estes estructures contenen els productes de decaiguda de la proteïna beta-queratina, i més perceptiblement, la absència d'alfa-queratina. Mentres que la beta-queratina es troba en totes les cèlules integumentarias (pell i ploma) de reptils i de pardals, només les plomes dels pardal carixen totalment l'alfa-queratina. Estos resultats demostren que, encara que preservades mal, Shuvuuia posseïa provablement una capa de plomes.[7]
Shuvuuia apareix en el primer episodi de la série televisiva de Discovery Channel, Dinosaur Planet, evitant a un Velociraptor pero finalment convertint-se en l'assut d'un Oviraptor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1998).Nature.392
- 275-278.
- ↑ Suzuki, S., Chiappe, L. M., Dyke, G. J., Watabe, M., Barsbold, R. i Tsogtbaatar, K. (2001). A new specimen of Shuvuuia deserti from the Clapix Cretaceous Djadokhta Formation of Mongòlia. Journal of Vertebrate Paleontology. Abstracts of papers. Sixty-first annual meeting society of vertebrate paleontology, 21, Supplement to number 3, 107A.
- ↑ Suzuki, S., Chiappe, L. M., Dyke, G. J., Watabe, M., Barsbold, R. i Tsogtbaatar, K. 2002. A new specimen of Shuvuuia deserti Chiappe et al., 1998 from the Mongolian Clapix Cretaceous with a discussion of the relationships of Alvarezsaurids to other theropod dinosaurs. Contributions in Science, 494.1-18.
- ↑ (2009).«Albertonykus borealis, a new alvarezsaur (Dinosauria: Theropoda) from the Early Maastrichtian of Alberta, Canada: Implications for the systematics and ecology of the Alvarezsauridae».Cretaceous Research.30(1)
- 239–252.doi:10.1016/j.cretres.2008.07.005.
- ↑ «Evolution of vision and hearing modalities in theropod dinosaurs».Science.372(6542)
- 610–613.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.abe7941.
- ↑ https://phys.org/news/2021-05-shuvuuia-dinosaur-dark.
- ↑ (1999).Journal of Experimental Zoology (Mol Dev Evol).285
- 146-157.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shuvuuia deserti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.