L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Sevirato augustal

El sevirato[1]augustal[2]va ser un colege[3]de sis magistrats libertos de caràcter anual, en funcions cultuales i benefactores, implantat en els centres urbans de les províncies de l'Imperi romà i vigent entre els sigles I i III de la nostra era. Esta és una definició estàndar i d'aplicació no exhaustiva: no sempre varen ser sis[4]ni sempre varen ser libertos,[5] va ser una magistratura més honorífica que oficial, la seua funció cultual es presta a discussió i hi ha alguna notícia de séviros més allà de el III.

Seuiri augustales, augustales i seuiri

 
Dis Manibus Publio Publicio Eutycho seuiro augustali coloniae Iuliae Paternae Arelatis: Als Deus Manes. Per a Publio Publicio Eutico, séviro augustal de la colónia Iulia Paterna Arelate.

Els testimonis epigràfics, que són la pràctica totalitat dels que hem rebut sobre estos magistrats, revelen certa varietat en la seua titulatura. Aixina, apareixen, com a variants, seuir Augustalis, Augustalis, seuir, IIIIIIuir, VIuir, sexuir. Alguns estudiosos d'esta institució, com von Premerstein,[6] Taylor[7] i Duthoy,[8] a raïl d'esta falta d'uniformitat en la terminologia, varen pretendre vore diferències funcionals internes i externes en algunes variants. Aixina, els augustales constituirien una corporació relacionada en els seuiri augustales, pero no equivalent: els augustales formarien una societat vitalícia dedicada al cult (cultores) de la gens Iulia i els seuiri augustales rendirien cult a l'emperador del moment, eixercitant el seu càrrec anualment. Per la seua banda, els seuiri no estarien necessàriament relacionats en el sevirato augustal, sino que es remontarien al seuir equitum itálico, un oficial d'entrenament per als jóvens en edat premilitar. No obstant, estes diferències han segut registrades fonamentalment a partir de la proliferació de “augustalidades” itálicas que no es donen en atres províncies de l'Imperi (sodales, milites, praefecti / augustales). Per lo tant, la tendència actual en el seu estudi[9]és considerar als augustales, els seuiri augustales i els seuiri dins d'un mateix ranc d'atribucions. Les diferències terminològiques es deurien a la falta d'un criteri unívoc en la seua denominació entre les distintes províncies.

Orige i funcions

 
Altar dels lares Augusti dedicat pels uicomagistri del uicus Sandaliarius (ca. 2 a. C.). L'original es troba en la Galleria degli Uffizi en Florencia.

El calificatiu “augustal” respon al cult oferit per esta institució a la figura de l'emperador Augusto, a la seua família i a successius emperadors. El seu orige cal contemplar-ho en una associació del genius Augusti[10]en els lares compitales (geni Augusti et laribus[11]) quan varen passar del ceremonial privat al públic en els encreuaments dels camins (competixca). Ya en el santuari principal del Palatino la seua denominació no era lares publici[12]sino lares Augusti,[13] i en les afores de Roma el manteniment de dits lares Augusti va quedar en mans dels magistri uicorum.[14] No obstant, més allà dels barris propencs a Roma, en els municipia de les províncies, junt als magistri augustales varen sorgir els seuiri i els augustales, que la seua titulatura va tendir a generalisar-se com a denominació de la llitúrgia imperial en les províncies. En el restant d'Itàlia, igualment varen sorgir associacions de l'emperador en la devoció a divinitats de rellevància local. Aixina, en Pompeya, els magistri Mercurii Maiae[15]es varen convertir en magistri Augusti Mercurii Maiae i, des del 2 a. C., magistri Augusti[16]sense més.[17] En efecte, l'incorporació de l'emperador als cults tradicionals dels centres urbans provincials associant-se en atres divinitats va ser inclús més important per a la romanisació de l'Imperi que l'implantació d'un cult centrat exclusivament en l'emperador.  Per una atra part, si ben el calificatiu augustalis va acabar per generalisar-se com a referent del cult a successius emperadors i les seues respectives famílies,[18] no per això la fòrmula augustalis, a lo manco en una primera fase de la seua difusió des de l'epicentre que era Roma, va quedar fosilizada i desprovista de la seua referència immediata a l'emperador Augusto: coneixem les variants tiberianus, claudialis, flauialis, que també aludixen directament a la llitúrgia imposta i rebuda per distints emperadors i les seues dinasties. En tot, més rellevant que el reconeiximent a la figura de l'emperador, que conferia oficialitat pel seu simbolisme i donava carta de naturalea a l'institució, va anar la seua funció benefactora en el compromís (pollicitationes[19]) de “llitúrgies” (λειτουργίαι) evergéticas que es materialisaven en l'organisació de jocs, cerimònies i convits,[20] construcció i manteniment d'edificis, dedicatòria de monuments, conservació de calçades, entre atres servicis cívics.

Referències

  1. ↑ Paraula parasintética formada pel numeral llatí sex (“sis”), el sustantiu llatí uir (“home”, “varó”) i derivació significativa que aporta l'idea de conjunt o agrupació. Aixina també de triunviro, triumvirat.
  2. ↑ En orige, relatiu a l'emperador Augusto.
  3. ↑ Lat. collegium: associació privada de persones en diversos fins, religiosos, culturals, professionals, regida per estatuts (lex collegii).
  4. ↑ CIL IX, 5422: Fidei Augustae sacrum Caius Seruilius Aper VIIIuir Augustalis pro honore de sua pecunia fecit…: Gayo Servilio Apro, octoviro augustal, en compliment del seu càrrec, va realisar en els seus diners una cerimònia sacra a la Llealtat Augusta; 5446: Caio Fuficio Cai lliberte Geniali VIIIuiro Augustali Firmi et Falerione…: En honor de Gayo Fuficio Genial, lliberte de Gayo, octoviro augustal en Firmio i en Falerio; 5447: Caius Heluius Agens VIIIuir gratuitus decurionum consulte…: Gayo Helvio Agent, octoviro exent de quota per decisió dels decuriones; 5448: Iulius Eros VIIIuir Augustalis decurionum consulte debades factus posuit…: Juliol Eros, octoviro augustal exent de quota per decisió dels decuriones, va oferir…; 4213: Quintus Lesius Quinti libertus Hermaiscus IIIuir Augustalis paenulam columnae pondera de sua: Quint Lesio Hermaisco, lliberte de Quint, triunviro augustal, el revestiment d'una columna en els seus diners…; 4335: …IIIuiro Augustali Amiterni…: …al triunviro augustal en Amiterno…; 4373: Publio Trelleno Epicado IIIuiro Augustali ex testament arbitratu Anterotis liberti: A Publio Treleno Epicado, triunviro augustal, per acort del seu lliberte Antero, segons testament.
  5. ↑ ILS 112: … tres equites Romani a plebe et tres libertini hòsties singulas inmolent…: … que tres cavallers romans de la plebe i tres libertos sacrifiquen una víctima cada u…
  6. ↑ Von Premerstein, 1895, p. 856
  7. ↑ Taylor, 1924, p. 171.
  8. ↑ Duthoy, 1978, p. 1265.
  9. ↑ Mouritsen, 2006, p. 240; Laird, 2015.
  10. ↑ “Esperit” o “consciència” d'Augusto.
  11. ↑ "A l'esperit d'Augusto i als lares."
  12. ↑ Lares públics
  13. ↑ Lares d'Augusto.
  14. ↑ Caps o magistrats dels districtes o barris.
  15. ↑ Magistrats de Mercurio (fill) de Maya.
  16. ↑ Magistrats d'Augusto.
  17. ↑ Barja de Quiroga-Lomas Salmonte, 2004, p. 263.
  18. ↑ Per eixemple, els emperadors de la dinastia Flavia apareixen com σεβαστοί, és dir, Augusti, en la numismàtica de les províncies orientals
  19. ↑ Promeses.
  20. ↑ CIL V, 8664: hic testament coloniae Concordiae et ordini in ludos et in cenam et in epulum HS 300.000 in leuamentum annonae HS ... dari iussit: Este (sc. Marco Acucio, lliberte de Marco, augustal), en el seu testament, va ordenar que es donara a la colónia Concòrdia i a la seua societat 300.000 sestercis per a jocs, sopar i convit, per a ajuda de la distribució de blat … sestercis; XI, 3214: hic ludos fecit et … epulum dedit: Este (sc. el augustal Néstor) va fer uns jocs i… va donar un convit) ; X, 1217: uela in theatro cum omni ornatu sumptu suo dederit: Va proporcionar veles adornades en el teatre a les seues expensas.

Bibliografia

  • Abreviatures:

AANThUNG: Acta Antiqua Academiae Scientiarum Hungaricae.

ANRW: Aufstieg und Niedergang der Römischen Welt.

CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum.

ILS: Inscriptiones Latinae Selectae.

TAPhA: Transactions of the American Philological Association.

  • ALFÖLDY, G. (1958): “Augustalen und sevir körperschaften in Pannonien”, AAntHung, 6, pp. 433-459.
  • AMIRI, B. (2010): “Els seuiri augustales dans els Germanies: étude dones inscriptions”, Klio, 92, 1, pp. 94- 103.
  • BARRÓN RUIZ DE LA CUESTA, A. (2020): Els seviros augustales en Hispania i les Galias: Una aproximació a la movilitat social en l'Imperi romà, Universitat de la Rioja.
  • DUNCAN-JONES, R. (1974): The Economy of the Roman Empire. Quantitative Studies, Cambridge.
  • DUTHOY, R. (1978): “Els Augustales”, ANRW, II, 16, 2, pp. 1254-1309.
  • ÉTIENNE, R. (1958): Li culte impérial dans la Péninsule Ibérique d’Auguste à Diocletien, Paris.
  • GRADEL, I. (2002): Emperor Worship and Roman Religion, Oxford.
  • LAIRD, M. L. (2015): Civic Monuments and the Augustales in Roman Italy, Nova York.
  • LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, P. – LOMAS SALMONTE, F. J. (2004): Història de Roma, Madrit.
  • MOURITSEN, H. (2006): “Honors Libertini: Augustales and Seviri in Italy”, Hephaistos, 24, pp. 237-248.
  • MOURITSEN, H. (2011): The Freedman in the Roman World, Cambridge.
  • OLIVER, J. H. (1958): “Gerusiae and Augustales”, Història, 7, pp. 472-496.
  • SERRANO DELGADO, J. M. (1988): Status i promoció social dels libertos en Hispania Romana, Sevilla.
  • TAYLOR, L. R. (1914): “The Augustales, Seviri Augustales and Seviri: a Chronological Study”, TAPhA, 45, pp. 231-253.
  • TAYLOR, L. R. (1924): “Seuiri Equitum Romanorum and Municipal Seuiri: A Study in Pre-Military Training among the Romans”, JRS, 14, pp. 158-171.
  • TUDOR, D. (1962): “Li organizzazioni degli Augustales in Dacia”, Dacia, 6, pp. 199-214.
  • VON PREMERSTEIN, A. (1895): “Augustales”, en E. De Ruggiero (ed.), Dizionario epigrafico vaig donar antichità romane, I, pp. 824-877.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sevirato_augustal&oldid=1399981»