Sevirato
El sevirato va ser una de les magistratura menors urbanes de l'Antiga Roma, en un caràcter semioficial, predominantment honorari.
El sevirato augustal, càrrec de les coloniae i municipia romans, estava principalment vinculada als libertos destacats en cada comunitat local. Va ser creat per Augusto o Tiberio, principalment per a la península itálica, que s'estendria prontament per les províncies occidentals de l'Imperi.[1]
L'institució estava vinculada al cult imperial provincial, que s'organisava en les principals ciutats municipals,[2] a on, de fet, el càrrec ho ocupaven generalment els libertos enriquits, en actes religiosos en honor de la dinastia reinante, consistint principalment en l'organisació de jocs i espectàculs.
Entre estos, per la seua gran importància, destacaven les lluites de gladiadores para l'organisació de les quals es necessitaven grans sumes de diners, que moltes voltes havien acumulat els libertos, gràcies als diversos tipos de negocis a on havien tingut èxit, fonamentalment en activitats artesanals, comercials o financeres.[1]
El sevirato va assumir aixina un fort valor simbòlic per als libertos enriquits, com un mig de testimoniar, no solament la lliberació de l'esclavitut, sino sobretot, una forma de tindre el seu propi ascens social per una atra via, ya que el seu estatus jurídic li impedia tindre atres càrrecs oficials.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alberto BarrónAntesteria.3
- 171-188.ISSN 2254-1683.
- ↑ Corpus Inscriptionum Latinarum, 5, 4204; 5, 4414; 5, 4436; 5, 4463;L'Année épigraphique, 1977,302; 5, 4876 de Brixia i Corpus Inscriptionum Latinarum, 5, 4418 de Brixia i Verona.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sevirato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.