Serra de Corbera
La serra de Corbera és una alliniació montanyosa de cims aguts i esquinades, emplaçada en el surest de la província de Valéncia (Espanya), entorn a la ribera del Xúquer, comprenent una extensió d'uns 20 quilómetros, entre els municipis d'Alzira a Tabernes de Valldigna. La serra pertany al núcleu meridional del sistema Ibèric, en l'arc mediterràneu, a on només les raïls de la serra prenen contacte en part del Portichol de Valldigna, en les estribaciones de la serra del Bou. El seu pico més alt està situat en el terme municipal de Corbera a 584 m.
Circundando la montanya en la seua falda, estan els pobles d'Alzira, Corbera, Llaurí i Favareta, emplaçats sobre el primer terrat aluvial del Xúquer, i els de Tabernes de Valldigna i La Barraca d'Aigües Vives en les valls de Valldigna.
Orografia
Pertany al núcleu meridional del sistema Ibèric-llevantí, núcleu format per una série de montanyes d'orientació noroest-surest, entre les que figuren Caroche, serra de l'Au, Montot, serres d'Ènguera, Corbera, Agulles i Mondúber, en les que interferixen els plegament subbéticos que vénen alineats des d'Andalusia, en direcció Nordest, casi normal a les anteriors, per a afonar-se en el Mediterràneu. El llímit i separació d'abdós sistemes orogràfics s'ubica cap al Vall de Montesa (via natural de comunicació entre la plana valenciana i el replanell), encara que abdós sistemes prenen contacte en un conglomerat de serres de diferent orientació, de les que segurament l'esclavó principal és la serra dels Agulles, considerada com la prolongació oriental de la serra Grossa, element prebético, que desviant-se en direcció casi nort aplega fins a les mateixes bases del Monduber.
Arranca la serra des d'un cerrito immediat a Alzira cridat «Montañeta del Salvador», pren direcció este, enaltint-se en seguida; abans d'endoblegar cap al surest, front al «Pía de Corbera», mostra una gran alvenc ocasionada pel desgajamiento de tota aquella ala del mont, ocorreguda en 1783, a conseqüència de filtracions de pluja en alguna capa o estrat de calcàreas permeables. Seguix a continuació el mont de els Coves, que és tallat pel pas cridat Collao de li Fontanelles, per a on va la senda que comunica Corbera en el convent de la Murta; immediatament s'eleva fins a culminar en el Cavall Bernat (peñón que s'empina com un gran falo al costat del cim de la serra). Continua seguidament en una llínea de crestes molt agudes en ales tallades a pico cap al Nort que formen el Tallat Blanc, la Regala, els Orelles d'Agarra, "el Matxo Flac" i, en aplegar front a Favara, s'eixampla en un ampli massiç de cims achatades cridat «La Llosa», a on està la cota que senyala la seua major altura (626 m.); des d'ací descendix bruscament, per a afonar-se en una faixa de sediment cuaternarios que la separen del mar.
De «La Llosa» de Favara, cap a ponent, arranca casi paralel a l'eix principal de la serra, un llarc ramal, de cims molt tallats cridat Els Agulles, que separa l'entanque d'Aigües Vives del de la Casella; mentres que de la vall Tallat Blanc arranca un atre ramal en la mateixa direcció, que separa esta vall del de la Murta; abdós comuniquen pel pas Pas dels pobres (senda que comunicava antigament el Monasteri dels Jerónimos de la Murta en el dels Agustinos d'Aguies Vives).
En l'alvertent septentrional també arranquen dos chicotets tossals que, a modo d'espolones, formen els amplis barrancs del Claveli i els Coves; sobre un d'ells, en la part terminal, assenta el Castell de Corbera, de fonaments romans, i sobre l'atre, damunt del manantial de les aigües potables, queden restants d'una muralla ibèrica que senyalen el primitiu emplaçament de la prehistòrica Corbera.
Arqueologia
Va ser esta serra assente d'una antiquíssima civilisació; totes les coves de les afores de Corbera, com la «doneu gats» i la dels «rates pennaes», explorades per dò Juan Castro, mestre nacional, oferixen troballes prehistòrics, com a puntes de flecha de sílice, collars, punzones d'os, restants de ceràmica, etc.
Referències
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de Corbera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.