Serra del Bou

La serra del Bou és una formació montanyosa pertanyent al sistema Ibèric, situada en el sur de la província espanyola de Castelló, en la Comunitat Valenciana. Es troba ubicada en el terme municipal d'El Bou, encara que compartint algunes de les seues montanyes i barrancs limítrofs en les veïnes poblacions de Manzanera, Bejís, Abejuela, Sacañet i Andilla.

Situació

Dita serra s'ubica en la estribación més oriental del massiç de Javalambre (situat principalment en la província de Terol) i s'orienta com aquell, és dir en direcció noroest-surest. L'altitut que presenta la serra és notable, destacant el cerro Salada en 1581 m, puntal del Agrillar, en 1616 m, puntal de Magaña, en 1614 m, Alt del Tomatero, en 1607 m o puntal de Peiró en 1603 m, que són les màximes altituts de la serra, de la comarca de l'Alt Palancia i es conten entre les més elevades de la Comunitat Valenciana.

Esta serra va ser escenari de violentes batalles durant la guerra civil espanyola (1936-1939) quan despuix de la batalla de Terol, el bando nacional va intentar dividir en dos el territori del govern republicà espanyol i aplegar a la costa mediterrànea, hi ha numerosos restants de trincheres i atres construccions restants de la lluita.

Panoràmica dels puntals de Magaña i Colomes des de puntal de Garretas

Geologia

La serra està constituïda principalment per materials calcáreos en un clar predomini del periodo jurásico. presentant abundants restants fòssils marins.

Hidrografia

Per la seua situació es constituïx com una important barrera divisòria d'aigües contribuint les rieres naixcudes en el seu sector oriental a alimentar el caixer del riu Palancia (el naiximent del qual es troba dins de la pròpia serra) i al Mijares pel nort, mentres que el sector occidental ho faria al Turia.

Flora

La durea climàtica, tant per l'altitut com per la lluntea respecte a la mar, determina que la zona present una baixa densitat de població lo que ha permés que encara seguixca existint una gran varietat tant de flora com de fauna. Destaca entre la flora la carrasca, el roure valencià (Quercus faginea) i la sabina (Thurifera, Phoenicia i J. Sabina) en combinació en el roser selvat. Conforme aumenta l'altitut deixen pas a formacions de pi rodeno, pi roig i pi negral. Per últim, en les zones més altes la vegetació es reduïx a una coberta almohadillada adaptada perfectament als forts vents existents destacant per tant la sabina rastrera, el coixí de monja i la ginebrera (Juniperus communis). En barrancs umbríos no és difícil trobar tejos, acebos, latoneros i bosquetes d'arces de Montpeller.

Fauna

Sobre la fauna es troba representada per mig de diverses espècies cinegéticas com el conill, la llebre, la perdiu o el javalí. Atres espècies com el cuervo o la graja han deprés a conviure en l'home i són freqüents junt a les diverses mass existents. Per últim, atres espècies de gran interés són el gat montés, l'àguila culebrera, buitre leonado i l'azor. En els últims anys s'ha vingut constatant en estos parages la migració i assentament d'espècies com el cabirol, cérvol i cabra hispànica, eixemplars que se solen avistar en certa freqüència.

Parc natural

Pel magnífic estat de conservació de la serra el govern valencià va declarar com a parages naturals municipals l'entorn del Pou Junc, i l'entorn del naiximent del riu Palancia, cursos baixos del riu Agualobos, riu Resinero i Rambla Seca en el terme d'el Bou aixina com partix de Peñaescabia en el de Bejís.

Una part d'eixos parages va ser devastat per l'incendi de Bejís en agost de 2022 afectant als barrancs de Resinero, la Umbria, i els Tajos, principalment, aixina com a l'entorn del llogaret del Molinar.