Sequia de 1540
La sequia de 1540 va ser un clima advers que va impactar a moltes poblacions en Europa i Amèrica. Les temperatures en l'Europa Central varen excedir els 40 °C, i alguns l'han cridat una "megasequía."[1]
En el sur
[editar | editar còdic]1540, l'any de l'arribada de Valdivia a la vall del Mapocho, va anar un any de sequia,[2] que va causar hambruna entre els aborigen.[3] El mapa de la sequia de 1540 mostra que l'impacte va ser en el centre de Chile i que es va estendre fins a la conca del Argent.[4]
En el nort
[editar | editar còdic]L'aixina denominada "mega-sequia" de Mèxic i Yucatán, que va escomençar en 1540, va ocasionar epidèmies i carestia, i no va acabar sino fins a 1570;[5] en Durango, la sequia de 1540 es va estendre fins a 1579 (fins a 1580, segons alguns),[6] i va ser la pijor dels últims 700 anys.[7] S'ubica esta sequia mexicana de 1540-1579 en el marc de la "èpica sequia" —o megasequía— de Norteamérica que es va estendre fins a 1600 o 1605[8] i que ha segut la pijor de l'últim mileni i mig.[9]
En Espanya, 1540 va ser de sequia, en particular efecte en l'autumne i hivern;[10] en tot cas, en el sur d'Espanya la sequia de 1540 és simplement descrita com "severa."[11] Les inusuals sequies de el XVI varen ser l'antesala de la Menuda Edat del Gèl en Espanya.[10]Va haver una certa recuperació a finals del sigle XVI, pero els rendiments de les collites a principis del sigle XVII varen ser empijorant i aixina podem constatar dos grans crisis agràries: 1604-1605 i 1615-1617. Els hiverns de 1603-04 i 1604-05 varen ser prou secs en gran part de la geografia peninsular.[12]
La sequia de 1540 en Europa va ser tan severa que l'aigua costava més que el vi i el fum dels incendis forestals tapava el sol.[13] Els rius Rin, Elba i Sena eren franqueables a peu; el Támesis, per carir d'aigua fresca, es va omplir d'aigua de l'mar.[14] Es va iniciar la sequia en novembre de 1539 i va durar onze mesos.[15]
Àfrica
[editar | editar còdic]En l'Àfrica septentrional no varen estar exentes de la sequia de 1540 Marroc, ni Argèlia, ni, com a mínim, parts de Líbia.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», Politico. Consultat el 11 de març de 2023 (en en). «year-long megadrought that gripped western and central Europe that year, from France to Poland. For most, it was a grueling year. Temperatures spiked over 40 degrees Celsius»
- ↑ «L'història de sequies durant els últims 600 anys disponible en una plataforma web interactiva». Diari UACh. Universitat Austral de Chile. Consultat el 11 de març de 2023. «Tant 1540 com 1541, durant l'arribada de Pedro de Valdivia al Valle del Mapocho en Santiago, varen ser anys extremadament secs»
- ↑ «a-archius-climaticos-reconstruint-600-anos-de-història-de-sequia-en-sudamerica/ », Ala Sur. Consultat el 12 de març de 2023. «Valdivia, poc abans de la fundació de la ciutat, va arribar a una vall que sofria de hambruna producte, justament, de la sequia»
- ↑ «a-archius-climaticos-reconstruint-600-anos-de-història-de-sequia-en-sudamerica/attachment/1540/ », Ala Sur. Consultat el 11 de març de 2023.
- ↑ Bolletí de la Societat Geològica Mexicana.Institut de Geologia.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic:62(3)doi:10.18268/BSGM2010v62n3a8.
- ↑ JOURNAL OF CLIMATE.American Meteorological Society.19
- ↑ Revista mexicana de ciències geològiques.25(1)ISSN 1026-8774.Consultat el 15 de març de 2023.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «LA CRISIS DE LA DÉCADA DE 1590». DISCURSO DEL DR. D. GEOFFREY PARKER EN EL ACTO DE INVESTIDURA COMO DOCTOR HONORIS CAUSA. Universitat de Burgos. Consultat el 15 de març de 2023. «En Amèrica del Nort, la “sequia èpica” que va començar en la década de 1540 i va durar fins a 1600 es destaca com la sequia més greu i prolongada en esta regió durant els últims 1.500 anys»
- ↑ 10,0 10,1 (setembre de 1998) «El temps atmosfèric en el sigle de Felipe II», Felipe II i la seua época, Sant Lorenzo de l'Escorial, pp. 675, 681 i 689. «al sigle XVI correspon la primera centuria immersa en dita Menuda Era Glacial [...] 1540. Sequia, encara que en pluges en primavera. Autumne i hivern secs [...] concordant en la progressiva presència de la Menuda Era Glacial a que abans nos hem referit i que sembla que va aplegar en algun retart a la Península»
- ↑ 11,0 11,1 «[2]», Climate Change and Cultural Transition in Europe, Brill. Consultat el 15 de març de 2023 (en en). «severe drought in Southern Spain, Morocco, Algeria, and parts of Libya»
- ↑ «La sequia en Espanya». hispagua.cedex.és. Consultat el 2026-02-21.
- ↑ «[3]», Llaura (diari). Consultat el 11 de març de 2023 (en és). «A mitan de 1540, el centre d'Europa es va vore afectat per una sequia tan extrema que en algunes poblacions l'aigua costava més que el vi. Els peixos varen morir en els llac, el sol va quedar enfosquit pel fum dels incendis forestals»
- ↑ «[4]», Smithsonian Magazine, Institut Smithsoniano. Consultat el 15 de març de 2023 (en en). «Rivers like the Rhine, Elbe and Seine dried up to the point that people could wade across them on foot. The Thames was baix low that the siga flowed inland and reversed the river’s direction»
- ↑ «[5]», Business Insider. Consultat el 11 de març de 2023. «Des de novembre de 1539, i en els 11 mesos següents, es va produir la pijor sequia en l'història Europea»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sequía de 1540» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.