Separatisme bereber en Àfrica del Nort
El separatisme bereber en el nort d'Àfrica es referix a una lluita per l'independència dels grups ètnics bereberes en les zones del Marroc modern, Argèlia, Mali i Líbia. El primer capítul d'este separatisme modern es va encarnar en la guerra del Rif,[1][2] que va conduir a la creació de l'efímera República del Rif (1920-1926). A pesar de la desintegració d'este estat bereber, el moviment independentiste va continuar durant el XX en Argèlia i en el XXI va ser liderat per tribus tuaregs en Mali i Líbia. L'intent fallanc de formar l'estat d'Azawad dins de Mali en 2012 i la formació de facto de l'autonomia tuareg de Ghat dins de Líbia des de 2014, i per última volta va resorgir en Marroc en 2013,[3] escalant fins a convertir-se en un moviment de protesta bereber en 2016.
Cronologia
Guerra del Rif
La guerra del Rif va ser un conflicte armat que es va lliurar durant la primera mitat de la década de 1920 en el protectorat espanyol de Marroc entre Espanya, a la que es va unir França, i les tribus bereberes de la regió montanyosa del Rif.Liderats per Abd el-Krim i finançats per les potències europees contràries a França i Espanya, els rifeños al principi infligieron vàries derrotes a les forces espanyoles utilisant tàctiques de guerra de guerrilla i varen capturar armes europees.[4][5] Despuix de l'entrada de França en el conflicte i l'important desembarque de tropes espanyoles en Espígols, considerat el primer desembarc amfibi de l'història en el que es varen utilisar tancs i avions, Abd el-Krim es va rendir als francesos i va ser dut a l'exili.[6]
La naturalea de la guerra del Rif seguix sent controvertida entre els historiadors de hui. Alguns ho veuen com un presagie del procés de descolonisació en el nort d'Àfrica, uns atres com una de les últimes guerres colonials, i uns atres com un conflicte entre les potències europees en el periodo d'entreguerres.[7]
Disturbis del Rif de 1958
En 1958, el rei marroquí Hassan II va ordenar a mils de soldats que es dirigiren a la regió del Rif per a sofocar un moviment de desobediència civil que havia reclamat drets socials i polítics,[8] per lo que molts varen abandonar el Rif en busca d'una vida millor, retornant als seus pobles ancestrals solament per a construir cases en les que vivien durant les vacacions o despuix de la jubilació. Açò, junt en la desviació de gran part de la terra cultivable de la regió per a la sembra de cànnabis, ha diezmado l'economia i el mig ambient locals.cita requerida
Moviment Kabylie
Primavera bereber (1980)
La «Primavera bereber» va ser un periodo de protesta política i activisme civil en 1980, en el que es va reivindicar el reconeiximent de l'identitat i la llengua bereberes en Argèlia, en acontenyiments que varen tindre lloc principalment en Cabilia i Alger. El trasfondo va estar marcat per dos décades de dures mides de arabizaació instituïdes pel govern de la dictadura nacionalista àrap del FLN, que es va negar a reconéixer l'identitat bereber d'Argèlia i va prohibir totalment l' idioma bereber.
La «Primavera bereber» és tradicionalment datada a partir del 10 de març de 1980, en la prohibició d'una conferència que serà realisada per l'intelectual cabila Mouloud Mammeri en l'Universitat de Hasnaoua en Tizi-Ouzou. Un punt crític va ser l'arrest coordinat de centenars d'activistes, estudiants i mèdics bereberes el 20 d'abril, lo que va desencadenar una folga general.
Si be la primavera bereber va ser suprimida violentament per les autoritats algerines, va crear un llegat durador per a Cabilia i els bereberes en tot el nort d'Àfrica. Molts dels polítics i activistes cabilas prominents de hui en dia es varen fer un nom durant els events de la «Primavera bereber», i organisacions com la Marcha per la Cultura i la Democràcia (RCD) i el Moviment Cultural Bereber (Mouvement Culturel Berbère - MCB) varen ser creats més vesprada per activistes de la Primavera. La primavera també va ser un acontenyiment important per a la naixent comunitat de drets humans d'Argèlia, inclús fòra dels círculs bereberes.
Des del desmantellament del sistema monopartidista de el FLN en 1989 -seguit per la democratisació abortiva i la guerra civil-, l'Estat ha satisfet algunes de les demandes de la «Primavera Bereber», i l'idioma bereber és ara una llengua nacional d'Argèlia. No obstant, este idioma seguix sent distint de l'àrap, que seguix sent l'idioma oficial, i queden molts atres punts de controvèrsia.
Els enfrontaments ètnics de 2014-15
En 2014 i 2015 es varen produir varis incidents de disturbis ètnics en Argèlia, en una dotzena de víctimes mortals en actes de violència entre àraps i bereberes.
Protestes de 2017
En febrer de 2017, varen esclatar protestes en Argèlia, en unes 500 persones marchant,[9] organisades per grups de drets humans, alguns sindicalistes i un chicotet partit de l'oposició. Les principals forces de l'oposició algerina no varen participar. S'ha movilisat a un gran número de policies per a tractar d'impedir que la protesta seguixca alvance. La policia va detindre a Belaid Abrika, una destacada figura de l'oposició i defensor dels drets de la gran minoria bereber d'Argèlia.
Azawad
Més informació: conflicte del nort de Mali i Azawad
Guerra civil libia
Més informació: Milícies tuareg de Ghat
Protestes bereberes en Marroc
Més informació: Moviment Popular del Rif o Hirak del Rif Des de 2013, el Moviment per l'Independència del Rif ha resorgit en Marroc.[3] El Moviment per l'Independència del Rif és membre fundador de la «Organisació dels Estats Emergents d'Àfrica».[3]
Des de finals de 2016, s'han produït disturbis massius en les comunitats bereberes marroquines de la regió del Rif, iniciats despuix de la mort d'un pescadero en Espígols en octubre de 2016. El 31 d'octubre es varen produir manifestacions massives en tot Marroc, organisades per la minoria bereber.[10] Durant giner i febrer de 2017, els disturbis es varen intensificar i es varen caracterisar per la preocupació per la desocupació, en una trentena d'agents de policia ferits en la ciutat marroquina d'Espígols, en el nort del país, despuix del desplegament de gasos llacrimògens i bales de goma contra mils de manifestants, en la seua majoria jóvens.[11]
Una atra escalada va tindre lloc en maig de 2017.[12] Les protestes varen ser encapçalades per Nasser Zefzafi, fundador del-Hirak al-Shaabi, o el Moviment Popular del Rif.[13] Zefzafi va ser detingut per la policia marroquina a finals de maig de 2017. Des de la detenció de Zefzafi, mils de persones han eixit als carrers d'Espígols, i les manifestacions també s'han estés a les capitals Rabat i Casablanca. Els manifestants varen proclamar "Tots som Zefzafi" i varen onejar banderes bereberes, en unes 40 persones detingudes.[13] Al 30 de maig, el número de manifestants detinguts aplegava a 70.[14]
Vore també
Referències
- ↑ White Gypsies: Race and Stardom in Spanish Musical Films - Eva Woods Peiró. p. 46.
- ↑ What the Arabs think - William Rosega Polk. p. 52.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «The Rif Independence Movement Joins OEAS».
- ↑ «El deliri dels recursos mineralógicos impulsat pels indígenes rifeños» (en és). El Far de Melilla. Consultat el 2023-05-01.
- ↑ «Gardiner va aplegar a ser l'enemic número un d'Espanya en la guerra del Rif – MelillaHoy» (en és). Consultat el 2023-05-01.
- ↑ Douglas Porch, "Spain's African Nightmare," MHQ: Quarterly Journal of Military History (2006) 18#2 pp 28–37.
- ↑ Jan Pascal, L’Armée française face à Abdelkrim ou la tentation de mener unix guerre conventionnelle dans unix guerre irrégulière 1924-1927, Cairn.Info, 2009, p. 732.
- ↑ «Morocco: What is fuelling unrest in the Rif?».
- ↑ «Hundreds of protesters defy police in Algeria».
- ↑ Press, Associated (31 d'octubre de 2016). «Morocco protests after fisherman crushed to death in a garbage truck».
- ↑ Cusack, Robert. «Berber nationalist protests break out in al-Hoceima, north Morocco».
- ↑ «Morocco police hunt Rif regió protest leader».
- ↑ 13,0 13,1 "We llaure all Zefzafi"—who is the Morocco protest leader causing problems for the king? (in (en)), Newsweek.
- ↑ «Scores arrested in connection with Morocco Rif protests».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Separatismo bereber en África del Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.