Anar al contingut

Selectrón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tubo selectrón.

El selectrón és una vàlvula termoiònica capaç d'actuar com memòria d'accés aleatori (RAM), dissenyada per RCA en 1946, pero que no va estar disponible comercialment fins a la primavera de 1948.

Es va fabricar en capacitats de 4096 bits, per a l'ordenador IAS, pero per les dificultats de RCA per a posar a punt el tubo, finalment el IAS va utilisar tubos Williams. Dissenys posteriors del selectrón varen conduir a models de 1024 i 256 bits, este últim utilisat en l'ordenador JOHNNIAC, de 1953. El selectrón era d'accés directe i molt més fiable que el tubo de Williams, pero també més car. Finalment va ser substituït per les memòries de bous.

El disseny original de 4096 bits es diferencia dels posteriors que els eyelets es formen sobre un dielèctric circular, dividit en quatre quadrants. Els atres dissenys utilisaven capes planes de mica a on es depositava una matriu de menuts eyelets metàlics, aïllats entre ells.

Funcionament

[editar | editar còdic]
Tubo Selectron de 4096 bits.

El selectrón es basa en chicotetes celes aïllades, cridades eyelets, capaces de permanéixer en dos estats estables: en càrrega elèctrica i descarregades. Una font termoiònica d'electrons manté la càrrega d'estos eyelets. Quan està descarregat, els electrons que incidixen sobre ells duen gran energia i produïxen l'emissió de gran cantitat d'electrons secundaris que impedixen que el eyelet adquirixca més càrrega; pero, si està carregat, els electrons provinents del càtodo es troben en una barrera de potencial que els frena, de modo que en incidir sobre el eyelet ya no tenen energia per a produir electrons secundaris.

Per a gravar un bit s'altera temporalment el potencial del eyelet, fent que es carregue quan es disminuïx el seu potencial, o es descarregue per emissió secundària quan este s'aumenta. Durant el procés de gravació solament incidixen electrons sobre el eyelet que s'està manipulant.

La llectura es produïx degut a que quan el eyelet està carregat repelix els electrons incidents, mentres que si està descarregat, alguns d'ells ho travessen. Medint esta corrent se sap l'estat del eyelet.

Vore també

[editar | editar còdic]