JOHNNIAC
El JOHNNIAC va ser un ordenador creat per RAND Corp. basat en l'Arquitectura de von Neumann, de la que va ser pionera l'IAS machine. Es diu aixina en honor a von Neumann, acurtat JOHN v Neumann. Numerical Integrator and Automatic Computer (Ordenador automàtic i integrador numèric). Va ser sense dubte l'equip en més vida útil, sent utilisat casi contínuament des de 1953 durant més de 13 anys, fins que finalment es va apagar l'11 de febrer de 1966, despuix de més de 50.000 hores de funcionament.
Actualment es troba en el Museu de l'Història dels Computadors en Mountain View, Califòrnia.
Com l'IAS machine, JOHNNIAC usava paraulas de 40 bits, i tenia una memòria principal, del tipo Selectrón, de 1024 paraules, cada una de 256 bits. Dos instruccions s'almagasenaven en cada paraula en subpalabras de 20 bits, consistint en una instrucció de 8 bits i una direcció de 12 bits. Les instruccions s'operaven en série en la part esquerra de la subpalabra eixecutant-se primer. La màquina inicial tenia 83 instruccions. Un sol registre A facilitava un acumulador, i la màquina també oferia un registre Q, de cocient. Solament hi havia una condició de prova, si el bit del registre A s'establia o no. No hi havia registres índex, i les direccions s'almagasenaven en les instruccions, els bucles devien ser implementats modificant les instruccions que el programa eixecutava. ya que la màquina solament tenia 10 bits d'espai de direccions, dos dels bits de direcció no s'usaven, i a voltes s'usaven per a almagasenar senyes per part de l'intercalado de senyes a través de les instruccions.
Fins al final de la seua vida útil, se li varen fer numeroses modificacions al sistema. En març de 1955, se li va afegir al sistema una memòria de núcleu de 4096 paraules, substituint els selectrones. Açò va requerir els 12 bits de direccions, i va causar que els programes que almagasenaven senyes en els "bits sobrers" fallaren. Més tart, encara en 1955, una memòria de tambor va ser afegida com a almagasenament secundari. Un sumador basat en transistors va reemplaçar a l'original basat en tubos en 1956. Numerosos canvis es varen fer per als perifèrics d'entrada/eixida, i en 1964, un rellonge de temps real es va afegir per a recolzar el temps compartit.
Un llegat de el JOHNNIAC és el llenguage de programació JOSS (JOHNNIAC Open Shop System), un llenguage de programació fàcil d'usar per a principiantes.
El Cyclone en l'Universitat Estatal de Iowa va ser un clon directe de el JOHNNIAC, i les instruccions eren compatibles en el mateix. Cyclone va ser millorat per a incloure una unitat de menge flotant basada en hardware.
-
Placa en el nom, colocada en màquina.
-
Una atra vista de la màquina.
-
Teclat de el JOHNNIAC.
Referències
- Johnniac entrada en el lloc Antique Computers (en anglés).
- The History of the JOHNNIAC (monografia de RAND, en anglés)
- Oral history interview with Keith W. Uncapher, Charles Babbage Institute, University of Minnesota.
- Este artícul conté una traducció derivada de «JOHNNIAC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.