Segona guerra dels Diàdocs
Plantilla:Campanya Guerres dels diàdocs La segona guerra dels Diàdocs (319 a. C.-315 a. C.), va anar el conflicte entre Poliperconte i Casandro, que va seguir a la mort d'Antípatro, el pare de Casandro.[1]
Antecedents
L'inesperada mort d'Aleixandre Magne va deixar al seu nou i vast imperi sense successor clar. La falta d'acort per a la successió va dur a la guerra entre els seus principals generals, els diàdocs. Despuix d'una série d'aliances canviants, de les conquistes d'Alejandro, varen nàixer varis regnes i imperis independents.
Despuix de la primera guerra dels Diàdocs, Antípatro es va convertir en governant de facto de la part europea de l'Imperi, mentres que Antígono va alcançar una posició similar en Àsia. No obstant, quan Antípatro va morir, en lloc de deixar el seu domini al seu fill, Casandro, del que no es fiava, ho va deixar en mans del seu lloctinent, Poliperconte. Casandro es va opondre, en el respal de Antígono, i de Ptolomeo.
En vista de la situació, Poliperconte tracta de buscar aliats. Primer, proclama la llibertat de les ciutats gregues,[2] i s'aproxima als demócrates. Després busca l'aliança d'Eumenes de Cardia, escrivint una carta que du Diodoro Sículo.[3] Eumenes, que continua proclamant la seua fidelitat als dos reis de Macedònia, i a l'idea imperial, accepta, i és nomenat strategos d'Àsia.[4]
La coalició contra Poliperconte
Mentres que Poliperconte es fa en el poder de la regència, Casandro solament obté el càrrec de quiliarca de la cavalleria, títul que ya havia rebut en Triparadiso. L'edat de Poliperconte, la seua falta de prestigi, i l'ambició de Casandro, duen al conflicte. Ademés, el nomenament de Poliperconte no posseïx cap base política, ya que no emana d'un compromís entre els diàdocs.
Casandro es va a aliar primer en Ptolomeo, que acaba d'arrebatar la satrapia de Síria-Fenicia a Laomedonte, per lo que entra en conflicte en el poder central, representat per Poliperconte. Este busca aliats, per lo que proclama la llibertat dels grecs en un edicte i s'acosta als demócrates, mentres que en Àsia busca l'aliança d'Eumenes, al que nomena «strategos d'Àsia» , títul que havia rebut Antígono en Triparadiso. Aixina s'enfronten dos forces antagonistas en l'interior de l'imperi.
Vore també
Referències
- ↑ Wars of Alexander's Successors (Diadochi)
- Archivat el 16 de juliol de 2012 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Diodoro Sículo Biblioteca Històrica, XVIII, 56.
- ↑ Diodoro Sículo, XVIII, 57-58.
- ↑ Diodoro Sículo, XVIII, 53 i 58.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segunda guerra de los Diádocos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.