Segon alçament de Cornualles de 1497
El segon alçament de Cornualles és el nom donat al alçament de Cornualles de setembre de 1497 quan el pretenent yorkista al tro "Ricardo de Shrewsbury", duc de York va desembarcar en la baïa de Whitesand, prop de Land's End, el 7 de setembre de 1497 en sol 120 hòmens en dos barcos.
Ricardo de Shrewsbury hi havia vist el potencial dels disturbis de Cornualles en la rebelió de Cornualles de 1497 a pesar de que els córnicos havien segut derrotats en la Batalla de Blackheath el 17 de juny de 1497. Ricardo de Shrewsbury va proclamar que posaria fi als exorbitantes imposts per a ajudar a combatre una guerra contra Escòcia i va ser molt ben rebut en Cornualles. La seua esposa, Lady Catherine Gordon, va ser deixada en la seguritat del Mont St Michael's i quan va decidir atacar Exeter, els seus partidaris ho varen declarar rei "Ricardo IV" en Bodmin Moor.[1] La majoria dels aristócrates de Cornualles va recolzar la seua causa despuix del seu revés prèviament en juny d'eixe any i el 17 de setembre de 1497 un eixèrcit de Cornualles d'uns 6.000 soldats rebels va entrar en Exeter, a on les muralles varen sofrir greus danys, abans d'alvançar sobre Taunton, en Somerset.[2][3]
El rei Enrique VII va enviar al seu general Giles Daubeney, I baró Daubeney per a atacar als córnicos, i quan Ricardo de Shrewsbury es va enterar de que els exploradors del rei estaven en Glastonbury, va entrar en pànic i va desertar del seu eixèrcit. Va ser capturat en l'abadia de Beaulieu en Hampshire, a on es va rendir. Enrique VII va aplegar a Taunton el 4 d'octubre de 1497, a on va rebre la rendició del restant de l'eixèrcit de Cornualles. Els cabecilla varen ser eixecutats i uns atres varen ser multados en un total de 13.000 lliures esterlines. "El rei Ricardo IV" va ser encarcerat, primer, en Taunton i després en Londres, a on va ser "desfilat pels carrers a cavall en mig de molta burla i escarni dels ciutadans".[4]
El 23 de novembre de 1499, Ricardo de Shrewsbury va ser arrastrat per un obstàcul des de la Torre de Londres a Tyburn, a on va llegir una 'confessió' i va ser aforcat.[5][6]
Enrique VII va conseguir obtindre del pretenent al tro la llectura de la confessió de que era Perkin Warbeck o Pierquin Wesbecque, fill d'un marí flamenc i naixcut en Tournai en 1474. Segons la confessió, havia viajat a Borgoña, a on, en l'ajuda de la duquesa viuda Margarita de York, es va transformar en Ricardo de Shrewsbury, el fill varó menor del rei Eduardo IV i un dels desapareguts Príncips de la Torre en 1483.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cornwall timeline 1497». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2007.
- ↑ Payton: op. cit., pág. 121 i ss.
- ↑ Cornwall, Philip Payton (1996), Fowey: Alexander Associates
- ↑ Channel 4 - Perkin Warbeck
- ↑ Perkin Warbeck [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Bodmin - Centre of three Cornish uprisings
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segundo levantamiento de Cornualles de 1497» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.