Sefrú
Sefrú (àrap صفرو, localment Sefrū, en francés: Sefrou) és una ciutat del Marroc central, situada a 29 km al sur de Fez, en la regió de Fez-Mequinez, a 850 metros d'altitut en la planura de Sais. Segons el cens de 2014, tenia una població total de 79 887 persones.[1]
La ciutat
El nom de la població és bereber (amazig) i significa «lloc per a amagar-se»; passa per la vila el uadi Aggay o Assif Aggay (riu de la tribu o del grup, generalment denominat uadi Sefrú). Està habitada per la tribu dels ihinagens, del grup Ait Yusi (en francés, Aït Youssi), que ya dominava la zona del uadi i de Sefrú abans de l'arribada dels àraps; el principi del seu control de la zona es data entre els sigles I i VI. La cascada del riu i els llac que es formen en ell són llocs d'atracció turística. En la ciutat, se celebra cada juny durant tres dies (les fins de semana) la Festa de les Cireres (Moussem de Heb Lemlouk), en la que ocorre l'elecció de la reina de les cireres, i es realisen activitats culturals, deportives i lúdiques. Les cireres de Sefrú són famoses en tot Marroc; el seu renom data de la década de 1920. Els abundants cerezos de la zona donen a la localitat aspecte d'oasis.
La medina o ciutat vella, rodejada de muralles, està dividida en quatre barris, als quals abans s'afegia la mellah o barri judeu. Existixen numerosos arravals, com Darb al-Mitr, Habbuna, Slawi, Sidi Ahmad Tadli, Habitant i al-Kala (est és un barri tradicional, rodejat de les seues pròpies muralles, a l'oest de la medina). Els francesos varen edificar una vila moderna al-Beleu al-Djadida en el cim del cerro.
Història
Es creu que la ciutat deu el seu nom a la tribu dels Ait Sufru, una tribu bereber de religió judeua dels primers sigles de l'era cristiana (el uadi, en el seu curs inferior, encara es denomina uadi al-Yahudi o «uadi dels Judeus»), pero és més provable que es dega a que el riu travessava la mellah (aljama judeua de la medina) i no a la religió de la tribu fundadora. No va caure en mans dels musulmans fins a principis del sigle IX, quan va ser conquistada per Idrís II. En el sigle XI, li la descriu com una important vila fortificada en la ruta de Fez a Tafilalet, ubicada cap al Bilad-al Suen occidental. Al-Idrisi indica que era la primera etapa de la ruta Fez-Siyilmasa i informa de que tenia alguns mercats i de que els habitants es dedicaven a l'agricultura i a cuidar chicotetes raberes d'ovelles i cabres. En el 1053, els almorávides la varen conquistar al mateix temps que Fez, arrebatant-li-la a Wanudin al-Maghrawi, emir de Siyilmasa de la dinastia Magrava; tots els membres de la dinastia reinante varen ser ajusticiados pels conquistadors. Casi un sigle despuix, va ser conquistada pels almohades, el 10 d'agost del 1141. Durant els sigles següents, la seua posició en la ruta cap al Atles central la va fer objecte de varis assalts, dels quals sempre es va recuperar. León l'Africà la va visitar cap al 1540 i afirma d'ella que els seus habitants eren rics, pero que vestien de manera pobra i en taques d'oli.
En el sigle XVII, el cap morabito al-Hasan ibn Masud, de la tribu dels Yusi, va establir el seu tarika al suroest de Sefrú (encara en el sigle XXI lloc de pelegrinage); va ser un sabio notable conegut com Sidi Lahsen Lyusi (1631-1691). Entre el sigle XVIII i el XX, Sefrú va estar en mans dels caps tribals de la zona; l'últim d'ells va ser Kaid Umar al-Yusi, al que el Majzén (Govern marroquí) va reconéixer com pachá de la ciutat, càrrec que va eixercir fins al seu assessinat en 1904.
El uadi va provocar inundacions i greus destrucció en 1888 i en atres anys en menor mida. La població va ser transformada en municipi en 1917 En 1950, va haver novament greus inundacions degudes al uadi. La primera persona que va eixercir el càrrec de primer ministre del Marroc independent va ser Mbarek Bekkay, que just abans de ser nomenat era pachá de Sefrú; el primer ministre de Defensa del Marroc independent va ser Kaid al-Hasan al-Yusi, cap de la tribu hegemònica de Sefrú, els Ait Yusi.
Despuix de l'independència (i ya una miqueta abans), els judeus varen emigrar en massa a Israel. Fins a llavors la comunitat judeua de Sefrú havia segut la sèptima més important de Marroc, en unes sis mil persones (per llavors, casi un terç de la població total de la ciutat). S'encarregaven de l'acunyament de la moneda marroquina. Les relacions en el restant de la població varen ser en general bones, i en tot cas millors que les dels judeus i musulmans de Fez. Els judeus tenien (des del 1715) el seu Shayj al-Yahud («xeic dels judeus»), que dirigia la comunitat, i parlaven un dialecte àrap específic.
A partir dels anys xixanta del sigle XX, es va assentar en Sefrú una abundant població bereber, provinent de les zones rurals de l'entorn. Cap a 1985, la ciutat tenia més de trenta mil habitants. L'1 de giner del 1991 va ser declarada capital de la nova província de Sefrú, que constava de vintitrés comunes (díhuit rurals i cinc municipis).
Referències
- ↑ «Population llega-li d'après els résultats du RGPH 2014 sur li Bulletin officiel N° 6354 [1] archivat en Wayback Machine.».&x20;[Consulta: 19 de novembre de 2015].
Bibliografia
- Enciclopèdia de l'islam, IX, 802 i 803.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sefrú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.