Sedum candollei
Sedum candollei és una planta de la família de les crasuláceas.
Caràcters
[editar | editar còdic]La orella de mont és una herba anual, roja o més rarament verda, que generalment creix en grups. Talles erectos, no ramificats, de fins a5(-7) cm d'altura. Fulls oblongas, obtuses, carnosas, més o menys imbricadas, convexas en la cara inferior i cóncavas en la superior. Florés situades al final dels tallos; 5 sàpia-hos lanceolats de fins a 3,2 mm de llongitut; 5 pétals de 5-7 mm, de color rosat-purpúreo, soldats en la base per a formr un tubo de fins a 2,5 mm; 10 estams. Frut constituït per varis folícul glabros d'uns 3 mm de llongitut. Florix des de final de la primavera i a lo llarc de l'estiu.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Freqüent en els prats de cims de les montanyes.
Observacions
[editar | editar còdic]Esta planta ha vingut denominant-se fins fa poc temps Mucizonia sedoides. Es va incloure en el gènero Mucizonia pel fet de tindre els pétals soldats en la base; no obstant, este caràcter ho mostren també en grau variable atres espècies del gènero Sedum, per lo que s'ha decidit incloure els orelles de mont en este últim gènero.
Distribució
[editar | editar còdic]És un endemisme de la península ibèrica en els Pirineus, Cordillera Cantàbrica, Sistema Central i Serra Nevada.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Sedum candollei va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 229. 1753.[2]
- Etimologia
Vore: Sedum
candollei: epítet llatí en honor a Augustin Pyrame de Candolle, botànic Suís.
- Sinonímia
- Mucizonia sedoides (DC.) D.A.Webb in Feddes Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 64: 22 (1961)
- Umbilicus sedoides (DC.) DC., Prodr. 3: 400 (1828)
- Sedum sedoides (DC.) Rothm. in Cavanillesia 7: 113 (1935), nom. illeg., senar (Decne.) Raym.-Hamet
- Cotyledon sedoides DC. in Mém. Agric. Soc. Agric. Dép. Seine 11: 79 (1808)
- Sedum candolleanum Raym.-Hamet ex G.López in Anals Jard. Bot. Madrit 52: 221 (1995), nom. illeg.
- Cotyledon ramossisimum Rothm. in Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. 34: 149 (1934)
- Cotyledon sediformis Lapeyr., Hist. Pl. Pyrénées 257 (1813)
- Sedum sedoides subsp. ramossisimum (Rothm.) Rothm. in Cavanillesia 7: 113 (1935)[3]
Sedum candollei és el nom considerat correcte segons el criteri de flora ibèrica.[4] No obstant, segons el criteri expost en la pàgina del jardin botànic de Kew: "Plants of the World Online" el nom correcte seria Sedum candolleanum, que és com a figura en atres wikipedias.[5]
Convé fer notar que Sedum sedoides Pau (1921) és un nom d'espècie acceptat per a una mucizonia pròpia del Himalaya aixina que Sedum sedoides (DC.) Rothm.(1935) seria un nom illegítim per a l'orella de mont.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: orelles de monge, vasillos.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Luceño Garcés (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
- ↑ «Sedum candollei». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 de febrer de 2013.
- ↑ 3,0 3,1 «Sedum candollei». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 31 de maig de 2011.
- ↑ «Sedum L.». Flora ibèrica. Consultat el 29 de decembre de 2024.
- ↑ «Sedum L.» (en anglés). Plants of the World Online. Kew Science. Consultat el 29 de decembre de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sedum candollei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.