Anar al contingut

Secretoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El secretoma és el conjunt de proteïnes, conseqüència de l'expressió gènica d'un organisme, que és secretado al espai extracelular. En humans, este subconjunt del proteoma comprén un 13-20% de totes les proteïnes, incloent citoquinas, factors de creiximent, matrius extracelulares proteïnes i reguladores, i receptors de cabanya.

El secretoma d'un teixit concret pot ser medit per espectrometria de masses i el seu anàlisis constituïx un tipo de proteómica coneguda com secretómica.

Etimologia

El terme secretoma va ser falcat per Tjalsma i uns atres en 2004 per a indicar tots els factors que constituïxen la via secretoria d'una cèlula.[1] En 2010, esta definició del secretoma va ser revisada per a incloure solament proteïnes segregades a l'espai extracelular. Conceptes relacionats inclouen el matrisoma, el qual és el subconjunt del secretoma que inclou proteïnes de matrius extracelulares i les seues proteïnes associades;[2] el receptoma, el qual inclou tots receptors de membrana,[3] i l'adenoma, el qual inclou totes les proteïnes implicades en adheriment de cèlules.[4][5]

Ómica és un neologisme que en Biologia Molecular s'utilisa com sufix per a referir-se a l'estudi de la totalitat o del conjunt d'alguna cosa, com proteïnes: proteomica o secretomica.

Quantificació

Les proteïnes segregades en humans formen el 13–20% del proteoma sancer i inclouen factors de creiximent, quimiocinas, citoquinas, molècules d'adheriment, proteasas i receptors de cabanya. Gens de proteïna humans (39%, 19613 gens[6]) estan pronosticats per a tindre tant un pèptid de senyal i per lo manco una regió transmembranal que sugerix un actiu transport de la proteïna corresponent anara de la cèlula (secreció) o localisar un dels numerosos sistemes de membrana en la cèlula.[7] Hi ha una varietat vasta de metodologia disponibles per a estudiar secretomas de cèlules vegetals, cèlules animals, cèlules mare i cèlules cancerígenas.[8]

Referències

  1. ↑ «Proteomics of Protein Secretion by Bacillus subtilis: Separating the "Secrets" of the Secretome».Microbiology and Molecular Biology Reviews.68(2)
    207–233.doi:10.1128/MMBR.68.2.207-233.2004.
  2. ↑ «Overview of the Matrisome--An Inventory of Extracellular Matrix Constituents and Functions».Cold Spring Harbor Perspectives in Biology.4(1)
    a004903.doi:10.1101/cshperspect.a004903.
  3. ↑ «Signaling Receptome: A Genomic and Evolutionary Perspective of Plasma Membrane Receptors Involved in Signal Transduction».Science Signaling.2003(187)
    re9.doi:10.1126/stke.2003.187.re9.
  4. ↑ «Functional atles of the integrin adhesome».Nature Cell Biology.9(8)
    858–867.doi:10.1038/ncb0807-858.
  5. ↑ «Definition of a consensus integrin adhesome and its dynamics during adhesion complex assembly and disassembly».Nature Cell Biology.17(12)
    1577–1587.doi:10.1038/ncb3257.
  6. ↑ «Proteomics. Tissue-based map of the human proteome».Science.347(6220)
    1260419.doi:10.1126/science.1260419.
  7. ↑ «Extracellular vesicle isolation and characterization: toward clinical application».The Journal of Clinical Investigation.126(4)
    1152–62.doi:10.1172/JCI81129.
  8. ↑ «Methodologies to decipher the cell secretome».Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - Proteins and Proteomics.1834(11)
    2226–32.doi:10.1016/j.bbapap.2013.01.022.