Secretoma
El secretoma és el conjunt de proteïnes, conseqüència de l'expressió gènica d'un organisme, que és secretado al espai extracelular. En humans, este subconjunt del proteoma comprén un 13-20% de totes les proteïnes, incloent citoquinas, factors de creiximent, matrius extracelulares proteïnes i reguladores, i receptors de cabanya.
El secretoma d'un teixit concret pot ser medit per espectrometria de masses i el seu anàlisis constituïx un tipo de proteómica coneguda com secretómica.
Etimologia
El terme secretoma va ser falcat per Tjalsma i uns atres en 2004 per a indicar tots els factors que constituïxen la via secretoria d'una cèlula.[1] En 2010, esta definició del secretoma va ser revisada per a incloure solament proteïnes segregades a l'espai extracelular. Conceptes relacionats inclouen el matrisoma, el qual és el subconjunt del secretoma que inclou proteïnes de matrius extracelulares i les seues proteïnes associades;[2] el receptoma, el qual inclou tots receptors de membrana,[3] i l'adenoma, el qual inclou totes les proteïnes implicades en adheriment de cèlules.[4][5]
Ómica és un neologisme que en Biologia Molecular s'utilisa com sufix per a referir-se a l'estudi de la totalitat o del conjunt d'alguna cosa, com proteïnes: proteomica o secretomica.
Quantificació
Les proteïnes segregades en humans formen el 13–20% del proteoma sancer i inclouen factors de creiximent, quimiocinas, citoquinas, molècules d'adheriment, proteasas i receptors de cabanya. Gens de proteïna humans (39%, 19613 gens[6]) estan pronosticats per a tindre tant un pèptid de senyal i per lo manco una regió transmembranal que sugerix un actiu transport de la proteïna corresponent anara de la cèlula (secreció) o localisar un dels numerosos sistemes de membrana en la cèlula.[7] Hi ha una varietat vasta de metodologia disponibles per a estudiar secretomas de cèlules vegetals, cèlules animals, cèlules mare i cèlules cancerígenas.[8]
Referències
- ↑ «Proteomics of Protein Secretion by Bacillus subtilis: Separating the "Secrets" of the Secretome».Microbiology and Molecular Biology Reviews.68(2)
- 207–233.doi:10.1128/MMBR.68.2.207-233.2004.
- ↑ «Overview of the Matrisome--An Inventory of Extracellular Matrix Constituents and Functions».Cold Spring Harbor Perspectives in Biology.4(1)
- a004903.doi:10.1101/cshperspect.a004903.
- ↑ «Signaling Receptome: A Genomic and Evolutionary Perspective of Plasma Membrane Receptors Involved in Signal Transduction».Science Signaling.2003(187)
- re9.doi:10.1126/stke.2003.187.re9.
- ↑ «Functional atles of the integrin adhesome».Nature Cell Biology.9(8)
- 858–867.doi:10.1038/ncb0807-858.
- ↑ «Definition of a consensus integrin adhesome and its dynamics during adhesion complex assembly and disassembly».Nature Cell Biology.17(12)
- 1577–1587.doi:10.1038/ncb3257.
- ↑ «Proteomics. Tissue-based map of the human proteome».Science.347(6220)
- 1260419.doi:10.1126/science.1260419.
- ↑ «Extracellular vesicle isolation and characterization: toward clinical application».The Journal of Clinical Investigation.126(4)
- 1152–62.doi:10.1172/JCI81129.
- ↑ «Methodologies to decipher the cell secretome».Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - Proteins and Proteomics.1834(11)
- 2226–32.doi:10.1016/j.bbapap.2013.01.022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Secretoma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.