Anar al contingut

Secador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Secador
Per a atres usos d'este terme vore Secador de pèl.
Secador.

El secador[1] o secador de pisos un element de perfil plàstic extrudado de P.V.C. i banda de goma (caucho natural) vulcanizada, molt blana, indeformable i no trencadiça, unida a un pal de fusta o a un tubo de metal, que s'utilisa per a escampar i secar l'aigua dels sols, i que, unit a un drap, antecedix en molts països a l'ús de la fregona.

En anglés s'usa el mateix terme per al neta-vidre i per al secador. El neta-vidre és de creació anterior, havent eixemples en el XIX. Per un atre costat, en països tropicals es dona l'ús del secador en lloc de la mopa, tal volta pel distint material del sol, sent la mopa usada per a sols de fusta, i el secador per a sols de taulell, ciment, etc.

En Cuba, Veneçuela,[2] les Illes Canàries i algunes províncies del Nort Argentí se li dona el nom de haragán. En vàries regions d'Argentina també és cridat escurridor o consol i, inclús en certs països, és cridat lampazo.[3] En Mèxic se li coneix com rasqueta o jalador.[4] En Brasil i en algunes zones de Paraguai se li coneix com Rodo.

cal destacar que en este element i un pany de llana es fan fregones improvisades en alguns països.

Invent i usos originals

Els successors del secador modern provenen d'Europa a mitan del XIX i eren coneguts pel nom de "squilgeeing". Estos secadors primitius eren usats pels peixcadors en la finalitat de secar les proes dels barcos quan arribaven al port. Es tractaven de vares que duyen incrustades o nugades trossos de cuiro.[5]

El secador modern que a dia de hui es comercialisa en el món és un invent de José Fandi, vicepresident de l'Associació Argentina d'Inventors. El secador per a sols va ser registrat en 1953, i va anar el tercer invent de Fandi, del que en 2004 es fabricaven uns 25 millons per any.[6][7]

Orige

Quan Fandi era adolescent, els secadors s'improvisaven.[8] Eren un llistó de fusta en un recalat, en una goma clavada dins d'ella, que generalment era de cambra d'automòvil tallada en el llarc de la fusta, i es construïen tan mal que ràpidament es desprenia el pal o la goma, devent arreglar-se contínuament. Com en eixe moment treballava en una matricería, Fandi es va vincular en un fabricant que vulcanizaba gomes. Al vore com es molejava la goma en les matrius i l'afluència que tenia en ocupar les cavitats del mòle, se li va ocórrer que podria ser d'una sola peça, i no tindria que anar clavat a un pal sino enchufat a un tetón de goma; la lengüeta no s'anava a desprendre perque formava part del cos, i la rigidea anava a estar donada per una vareta metàlica dins del cos. I aixina va quedar una sola peça.

Vore també

Notes i referències

  1. ↑
  2. ↑ «haragán, na» (en es-es). Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 2024-01-05.
  3. ↑ ASALE, RAE-. «lampazo | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-01-01.
  4. ↑ ASALE (2024-03-18). «jalador, jaladora | Diccionari de americanisme» (en es). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-08-12.
  5. ↑ Houstoun, Mrs (Matilda Charlotte) (1844). Texas and the Gulf of Mexico ; or, Yachting in the New World, volume 1, London : J. Murray, 1844.. Consultat el 2021-04-20.
  6. ↑ admin (2019-06-04). «INVENTOR JOSÉ FANDI, DESTACADO» (en es-es). ALGO PASA, BUENOS AIRES. Consultat el 2021-04-20.
  7. ↑ Entrevista a José Raimundo Fandi: "El secador per a pisos, que va anar el meu tercer invent, en este moment s'estan fabricant uns 25 millons per any"
  8. ↑ El secador de pis ho va inventar un Argentí


Enllaços externs