Scrophularia calliantha

Archiu:Scrophularia calliantha, Gesnouinia arborea and Picconia excelsa seedlings..jpg

bella de risc (Scrophularia calliantha)

La bella de risc, o fistulera de Gran Canària, (Scrophularia calliantha) és un arbust endèmic de l'illa de Gran Canària, en l'archipèlec de Canàries. Es troba sériament amenaçat.

Identificació

Subarbust perenne. Els tallos són quadrats en secció travessera, ascendents o erectos, de fins a 1.5 m d'altura. Els seus fulls són oposts en tres hojuelas, les flors creixen en cims menuts formant una panícula terminal, en corola gran, superior a 1 cm en diàmetro, en 5 lòbuls subiguales, la gola groga i els pétals rojos o anaranjados. El frut té forma de càpsula bilocular i subcónica.

Distribució

Esta espècie es troba en les conques altes dels barrancs de l'est, el noreste i l'oest de l'illa de Gran Canària. En 2007 existien un total de 288 eixemplars distribuïts en 22 núcleus poblacionals, la majoria d'elles només conten en menys de dèu individus.

Existixen poblacions conegudes incloses en llocs protegits com el paisage protegit dels Cims, el parc rural del Nuvole, la reserva natural especial dels Marteles, el parc rural de Doramas, la reserva natural especial Les Tiles de Moya, la reserva natural integral de Inagua, el parc natural de Tamadaba, la reserva natural integral de Barranc Obscur, i la reserva natural especial de Azuaje.

Hàbitat

Esta espècie apareix junt a parets humides des de 600 a casi 1.600 m, normalment creixent en clavills o en els fondos de barranquillos en humitat més o menys permanent, pero sempre en tendència fisurícola. Els seus acompanyants habituals són: Rubus sp., Hypericum reflexum, Hypericum grandifolium, Laurus azorica, Ageratina adenophora, Dittrichia viscosa, Pteridium aquilinum, Greenovia aurea, Davallia canariensis i vàries espècies de Aeonium.

Cionus canariensis és una espècie de curculiónido extremadament rar que només viu sobre la bella de risc. Este insecte està considerat com a espècie en perill d'extinció.

Reproducció

Planta hermafrodita i entomófila especialisada, és polinizada per palometes, pardals i abellots. Posseïx dispersió vegetativa extensiva (estolón o rizoma). Els fruts alberguen numeroses llavors, que en proves realisades en cultiu donen percentages d'èxit del 80%. No obstant en la naturalea es troba un número molt baix de plántulas.

Conservació

Es tracta d'una espècie d'escassa plasticidad ecològica. Es troba sériament afectada per les sequies aixina com per la canalisació d'aigua i sobreexplotació dels aqüífers que reduïxen les condicions d'humitat exigides. Està considerada per la UICN com espècie en perill crític d'extinció. Està inclosa en el Catàlec d'Espècies Amenaçades de Canàries en la categoria d'espècie vulnerable. Existix una reserva de llavors en el jardí Botànic Vera i Clavijo.

Referències

• BANYARES, Á., G. BLANCA, J. GÜEMES, J.C. MORENO & S. ORTIZ, eds. Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada d'Espanya. 2008. Disponible en: http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionals/1199_tcm7-149671.pdf

• Viceconcejería de Mig ambient, i Direcció general del Mig Natural del Govern de Canàries. Evaluació d'espècies catalogadad de Canàries: Scrophularia calliantha. (2009) Disponible en: ^{[enllaç trencat]}

• Martín De Abreu S., Taronger Morales M. 2008.Cionus canariensis (Uyttenboogaart, 1935). Pp:103-109. En: Verdú, J. R. i Galant, I., (eds). 2009. Atles dels Invertebrats Amenaçats d'Espanya (Espècies En Perill Crític i En Perill). Direcció general per a la Biodiversitat, Ministeri de Mig ambient, Madrit. Disponible en: https://web.archive.org/web/20120414062517/http://www.magrama.gob.es/imagenes/es/0904712280205c09_tcm7-21904.pdf