Schrödinger (cràter)
_500_km.png){kind=link}
_2.png){kind=link}
Schrödinger és un gran cràter d'impacte llunar, en la forma tradicionalment denominada com a planura amurallada. Es troba prop del pol llunar sur, en la cara amagada de la Lluna, i solament es pot vore des de naus en òrbita. El cràter més chicotet Ganswindt s'unix al brode suroest de Schrödinger, invadint llaugerament la paret interior. Adjacent al sur es troba el cràter Nefed'ev. Més al suroest es troba el cràter Amundsen.
Posseïx una ampla vora exterior que ha segut llaugerament redonejat per impactes posteriors. Pero el seu perfil permaneix ben definit, i els rastres de aterrazamientos s'han integrat en la superfície interna. Els materials eyectados cap a l'exterior formen una série de rampes irregulars, que s'estenen fins a a 100 quilómetros de distància.
La conca d'impacte de Schrödinger és una de les poques ubicacions en la Lluna que mostren evidència d'activitat volcànica geològicament recent. Un estudi geològic de la conca mostra evidències de fluix de lava i de respiraders producte de possibles erupció. També apareix material volcànic més antic, dispers pels impactes sofrits.[1]
Dins de l'interior apareix un segon anell, aproximadament de la mitat del diàmetro del vorell exterior. Forma una alliniació circular de montanyes escarpadas que rodeja el centre, en l'excepció d'una àmplia brecha en el sur. El restant del sol ha segut reconstituido per fluix de lava posteriors, produint una superfície relativament plana, particularment dins de l'anell interior. L'excepció és un àrea de terreny accidentat en la partix surest de l'interior.
Un complex de clavills s'ha format sobre el sol, formant múltiples clavills particularment en el sur. El sol també ha segut marcat per impactes posteriors, deixant menuts cràters dispersos per la superfície. No presenta un pico central en el punt mig de l'interior.
El Vallis Schrödinger, una vall llarga i estret, s'allunta directament de Schrödinger al noroest. Esta formació comença a certa distància de la vora exterior del cràter, en el llímit dels materials eyectados que rodegen el perímetro. S'estén fins a la vora del cràter Moulton. Una atra vall similar, designat Vallis Planck, irradia cap al nort, començant prop del cràter Grotrian en la perifèria dels materials eyectados de Schrödinger, i estenent-se més allà de Fechner.
Du el nom del físic alemà Erwin Schrödinger, un dels pares de la mecànica quàntica.
Cràters satèlit
[editar | editar còdic]Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més propenc a Schrödinger.
|
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Schrödinger (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.