Anar al contingut

Savai'i

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Savai'i OnEarth WMS.png
Savai'i
Archiu:Samoa Blowholes. CAPS 0
Géiser marítim de Alofaʻaga.

Savaiʻi és la major illa de Samoa, és inclús més gran que totes les demés illes del país juntes. Li la coneix com L'ànima de Samoa. En els inicis de el XIX, a voltes també va ser cridada Pola. Està formada per un volcà basáltico que sorgix del oceà Pacífic. Encara que es troba actiu, va entrar en erupció per última volta en 1911.

La seua superfície és de 1694 quilómetros quadrats, i el seu pico més alt és el mont Silisili. Segons l'últim cens diaponible, el de 2021, tenia 46 587 habitants, lo que supon 22,7 % de la població de Samoa.[1] Savai'i està menys desenrollada que Upolu, l'atra illa principal de Samoa, ya que concentra una menor proporció de la població nacional, dispon d'una infraestructura més llimitada i presenta una menor activitat econòmica. Mentres que Upolu alberga la capital del país, Apia, aixina com els principals servicis administratius, comercials i de transport, Savai'i manté un caràcter predominantment rural, en una economia basada en l'agricultura, la peixca i el turisme de menuda escala. No obstant, conta en alguns ports destacats, com el de Salelologa i el d'Asau.[2]

En Savaiʻi s'ubiquen els géiserés marítims de Alofaʻaga i les piràmides de Pulemele, que daten de les époques prehistòriques. També hi ha numerosos jaciments arqueològics, tals com a fortificacions i montículs d'estreles (per eixemple, el montícul Pulemelei en el districte de Palauli). L'arqueologia samoana ha descobert molts assentaments prehistòrics, entre els quals destaquen els jaciments de Vailoa i Sapapaliʻi.

La major part de la costa són plages vorejades de palmeres i hi ha selves tropicals, cascades, coves, piscines d'aigua dolça, espiràculs i secs de coral.

L'illa és el volcà en escut més gran del Pacífic Sur. Les seues erupció més recents varen ser a principis de el XX. La seua regió central comprén la selva tropical de Savaiʻi, que s'estén sobre 72 699 hectàrees (727 km²), que és la selva tropical contigua més gran de Polinèsia.

Està esguitada de més de 100 cràters volcànics i conté la majoria de les espècies natives de flora i fauna de Samoa, lo que la convertix en una de les àrees de conservació de més importància de tot lo món.

Activitat volcànica

[editar | editar còdic]
Archiu:Volcano,Savaii.(.Photographer’s.Title).Andrew.Thomas 1906.jpg
Volcà actiu en l'illa Savai'i, Samoa, 1906.

l'illa consistix en un volcà en escut similar en forma als volcans hawaianos. Té, per tant, un perfil inclinat, alcançant una altitut màxima d'1.858 metros en el Mont Silisili.

Savai'i seguix sent volcà actiu, en erupció recents en Matavanu entre 1905 i 1911, Mata Afi Ole en 1902 i Mauga Afi en 1725. El camp de lava, en Saleaula, va ser causat per les erupció de Matavanu en el XX, és prou extens i és visible en fotografies satelitales.

Demografia

[editar | editar còdic]

Segons el cense del any 2021, té 46 587 habitants, lo que supon 22,7 % de la població de Samoa.[1] La seua densitat és de 27.5 habitants per quilómetro quadrat. Els seus grups ètnics són: samoanos, 92.6 %; euroasiàtics (persones en sanc europea i polinesia), 7 %; i europeus, 0.4 %.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «SBS Landing Page – Samoa Bureau of Statistics» (en en-us). Consultat el 2026-06-19.
  2. «Samoa | SPC-R2R». www.pacific-r2r.org. Consultat el 2026-06-19.