Saturnalia tupiniquim

Saturnalia tupiniquim és l'única espècie coneguda del gènero extint Saturnalia (en llatí “Nadal”) de dinosauri saurisquio guaibasáurido que va viure a finals del periodo Triásico, fa aproximadament Plantilla:Ma/1 millones de años, en el Carniense, en lo que hui és Sudamérica.

Descripció

Saturnalia va ser un menut dinosauri primitiu de sol 1.50 metros de llarc, 50 centímetros d'alt i un pes de 10 quilograms. Era un animal grácil de contextura prima i llarcs membres, per lo que va deure ser un veloç i àgil dinosauri herbívor.

Descobriment i investigació

El holotip és un ben preservat eixemplar semi-articulat, molt complet, que presenta casi tota la série de vèrtebres pre-sacras, barbacoa costal, húmer dret, ulna dreta parcial, pelvis d'abdós costats en el sacre, fèmur esquerre i el membre superior dret casi complet. Els atres dos eixemplars inclouen branques de la mandíbula en dents i material post-craneal. És un dels més antics dinosauris coneguts, equivalent als més antics del noroest argentí, va ser trobat en un llit de sediment rojos de la Formació Santa María, del Carniense, en el geoparque Paleorrota, en el Estat de Rio Gran do Sul, Brasil, en el mateix lloc es varen trobar un cinodonto Gomphodontosuchus i el arcosaurio Hoplitosuchus.^[1] Va ser descrit per Langer, Abdala, Richter i Benton, en 1999.

Saturnalia va ser nomenada originalment sobre la base de tres esquelets parcials. El holotip, MCP 3844-PV, un esquelet postcraneal semiarticulado ben conservat, va ser descobert a mitan de l'estiu en Sanga dona Alemoa, Rio Gran do Sul, Brasil, en el geoparque de Paleorrota. Els dos paratipos són MCP 3845-PV, esquelet parcial que inclou un mòle natural de mandíbula parcial en dents i alguns restants poscraneales, i MCP 3846-PV, esquelet parcial que inclou restants poscraneales. Tots els espècimen varen ser recolectats en la localitat "Wald-Sanga", també coneguda com "Sanga do Mate", del Membre Alemoa de la Formació Santa Maria, Grup Rosário do Sul, que data de l'etapa de fauna carniana del Triásico Tardà primerenc, fa uns Plantilla:Ma/1 millones de años. S'ha especulat que un fèmur parcial de la Formació Carnian Pebbly Arkose de Zimbabue pertany al gènero. És un dels dinosauris verdaders més antics que s'han trobat fins ara. Una datació U-Pb, desintegració de l'urani, va trobar que la Formació Santa María datava de fa uns Plantilla:Ma/1 millones de años, lo que la situa Plantilla:Ma/1 millones de años més antiga que la Formació Ischigualasto i fent que les dos formacions siguen aproximadament iguals a les primeres localitats de dinosauris.^[2]

Etimologia

Saturnalia prové del nom de les festes saturnales, organisades pels llatins en l'antiguetat, que equivalen a l'actual carnestoltes, moment de l'any en que va ser trobat,^[3] l'espècie prové del guaraní, Tupí, que significa natiu.

Referències

↑ «Untitled Document». Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2010.
↑ Langer, M.C. (2018). “U-Pb age constraints on dinosaur rise from south Brazil”. Gondwana Research X (18): 133–140. doi:10.1016/j.gr.2018.01.005. Bibcode: 2018GondR..57..133L.
↑ Quais foram vos maiores dinossauros já trobats no Brasil? (Which were the biggest dinosaurs ever found in Brazil?). Món Estranho, Ed. Abril. Accessed in June 16th 2009.

Este artícul conté una traducció derivada de «Saturnalia tupiniquim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[PAL-1] «Untitled Document». Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2010.

[langer18-2] Langer, M.C. (2018). “U-Pb age constraints on dinosaur rise from south Brazil”. Gondwana Research X (18): 133–140. doi:10.1016/j.gr.2018.01.005. Bibcode: 2018GondR..57..133L.

[3] Quais foram vos maiores dinossauros já trobats no Brasil? (Which were the biggest dinosaurs ever found in Brazil?). Món Estranho, Ed. Abril. Accessed in June 16th 2009.

[1]

[2]

[3]