Borradura

Un borradura[1][2] (del llatí tardà exanthēma i este del grec exánthēma; significa 'eflorescència') o erupció cutànea (conegut coloquialmente com sarpullido) és una aparició brusca i disseminada sobre la pell de lesions de morfologia, extensió i distribució variable que apareix com a manifestació clínica d'una malaltia sistémica d'etiologia diversa.
Causes
Les causes dels exantemas són diverses:
- Agents infecciosos: és la causa més freqüent, sobretot en patologia pediàtrica. Dins d'esta etiologia infecciosa el major pes recau en virus.
- Fàrmac-medicamentsa: com la reacció alèrgica als betalactámicos
- Malalties sistémicas: Artritis reumatoide jovenil (ARJ), púrpura de Schönlein-Henoch, febra reumática (FR), etc.
Fisiopatologia
Els mecanismes patogénicos pels que es pot difondre són:
- Disseminació hematógena
- Lliberació de toxines bacterianes
- Mecanisme immunològics
Classificació


Máculo-papulosos
Els més freqüents. Són un conjunt de màcules i pápulas que adquirix distintes formes.
- Morbiliforme: el més comú. Ej.: pallola
- Màcules: lesions planes (no palpables), coloreadas, casi sempre eritematosas, en un diàmetro inferior a 1 cm.
- Pápulas: lesions sobreelevadas i circumscrites en un diàmetro inferior a 1 cm.
- Escarlatiniforme: placa eritematosa molt confluente. Causa eritrodermia (pell roja i descamada per tot el cos) i es blanqueja a la pressió. Ej.: escarlatina.
- Reticular: lesions eritematosas, planes i confluentes en un característic aspecte reticular i festoneado. Ej.: eritema infecciós.
- Urticarial:
Vesiculosos
Una vesícula (diàmetro < 5 mm) o ampolla (diàmetro >5 mm) és una cavitat superficial circumscrita i elevada sobre la superfície de la pell i ocupada per un líquit de contingut seroso. Ej.: varicela.
Purpúricos
Presenta petèquia, equimosis i, inclús, hematoma. Ej.: Edema agut hemorrágico del lactant. Les petèquia són lesions puntiformes de color roig púrpura, per extravasacó de sanc que no desapareixen en la dígit pressió.
Diagnòstic
En general no existixen lesions patognomónicas que indiquen una etiologia concreta, aixina que serà important determinar diversos factors:
- Factors epidemiológicos (edat, ambient epidémico, contacte en/malalts/fonts de transmissió, exposició al sol, alèrgies, malalties cròniques i medicaments).
- Periodo prodrómico (estat clínic dels dies previs al debut de l'erupció. En pallola o exantema súbit existix una sintomatologia cridanera).
- Característiques del exantema (distribució, forma d'inici, coloració, aspecte i forma). La classificació del exantema serà la base del diagnòstic.
- Clínica acompanyant i exploració física completa.
- Exploracions complementàries (hepàtiques, serológicas, …).
El diagnòstic es basa en una bona anamnesis que evalue tots els factors anteriors i ademés en una exploració completa.[3]
Factors epidemiológicos
- Edat: La malaltia de Kawasaki, la pallola o el eritema són pròpies de lactants, en canvi, la escarlatina o la rubeóla són propis de l'edat escolar.
- Immunitat: Fonamentalment les víriques conferixen immunitat una volta desenrollades. En el cas de les vacunes en general també podria ajudar a descartar determinades etiologia, pero existix una baixa probabilitat de fracàs (varicela).
- Ambient epidémico familiar o escolar: Sempre resultarà més fàcil el diagnòstic (per eixemple; sd.mane-peu-boca) quan ya ha existit un atre prèviament dins del seu entorn més propenc.Sospitar el diagnòstic en lesions mínimes sugerents.
- Contacte directe en/malalts/portadors o atres vectores de transmissió: Deu valorar-se l'existència de possibilitat de contacte en malalts o en un atre tipo de vectors de transmissió (Rickettsias, viages, animals, …).
- Exposició al sol.
- Antecedents alèrgics, malalties cròniques o ingesta de medicaments.
Periodo prodrómico
Es referix a l'estat clínic dels dies previs al debut de l'erupció.
- En pallola o exantema súbit existix una sintomatologia cridanera.
- En la varicela el chiquet es troba asintomático o presenta síntomes lleus.
Formes de presentació
- Distribució: localisat i generalisat.
- Forma d'inici: centrípeto, centrífugo, cefalocaudal, generalisat i en plecs.
- Coloració: rosat, roig intens, violáceo i purpúrico.
- Aspecte: discret, coalescente i morbiliforme.
- Forma: monomorfo i polimorfo.
La classificació del exantema serà la base del diagnòstic, pero encara sent infreqüent, ocasionalment coexistixen lesions diverses.
Quadro clínic
- Sintomatologia pròpiament dita: febra, prurito, manifestacions digestives, respiratòries, neurològiques…
- Exploració física completa: existixen signes patognomónicos (taques de Koplik) o orientativo com a injecció conjuntival, llavis figurats, adenopatia, hepato-esplenomegalia, edema de mans i/o peus i signes meníngeos (especialment en les purpúricas).
Exploracions complementàries
Generalment irrellevants:
- Hematométrica: poc específica en un aument linfocitario o presència de limfocits atípics (mononucleosis infecciosa).
- Serológico: Aporta un diagnòstic tardà.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Real Academia Nacional de Medicina (ed.). Diccionario de términos médicos, p. 670.
- ↑ Palacios-López C.G., Durán-Mckinster C., Orozco-Covarrubias L., Saéz-de-Ocariz M., García-Romero M.T., Ruiz-Maldonado R.(2015).«Exantemas en pediatría».Acta Pediatr Mex.36: 412-423.Consultat el 30 de mayo de 2019.