Anar al contingut

Alytes obstetricans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Sapo partero comú»)
sapo partero comú (Alytes obstetricans)


El sapo partero comú (Alytes obstetricans) és una classe d'amfibi pertanyent a l'orde dels anurs de la família d'Alytidae. És pròpia de Bèlgica, França, Alemània, Luxemburc, Holanda, Portugal, Espanya, Suïssa i Regne Unit. Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat, encara que la diversitat genètica de les poblacions existents reduïx les seues possibilitats d'extinció[1]

Descripció

És de chicotet porte, 5 cm; aspecte voluminós, cap gran i front redonejada, ulls prominents (pupila vertical, iris dorat i vetes negres). Tímpan visible i més diminut que l'ull. La pell és granulosa en barrugues menudes, agrupades en els costats en dos rencs dorsolaterales. Presenta membres curts i forts, els anteriors en tres tubèrculs metacarpianos, i els posteriors en membrana interdigital reduïda i un tubèrcul metatarsiano menut. La seua coloració dorsal és grisa a parda, i manchitas verdes, rojoses i negres poc marcades; la zona ventral clara.

Hàbitat

El seu hàbitat natural són els boscs templats, subtropical o tropicals secs, arbustales templats, rius, llacs i pantans d'aigua dolça, deserts templats, camp arable, pastures, àrea urbana.

Alimentació

S'alimenta a l'aguaite d'escarabats, mosques, arnes, aranyes, cucs, bavoses, milpiés, opiliones i uns atres artròpodes concorde a les seues dimensions. Les larves consumixen vegetals, carronya i invertebrats aquàtics.

Desenroll i reproducció

Este sapo té una esperança de vida molt curta en comparació a atres sapos: pot aplegar als 5 anys, front als 30 anys dels sapos comuns.

El mascle escomença a cantar en l'inici de la primavera des del seu refugi o en els seus voltants, atraent a les femelles grávidas que emeten cridades de resposta. El amplexo és complex, és terráqueo, de tipo inguinal. Despuix d'estimular el mascle a la femella, esta solta una ristra d'ous que, fecundados, són enrollados pel mascle entre les seues pates atrasseres, permaneixent un més. Despuix el progenitor solta la posada en l'aigua, a on les larves trencaran la coberta de l'ou per a nadar lliurement.

Depredació

És depredado per culebras d'aigua, alguns mamífers, lechuzes i aus zancudas. I les seues larves per culebras d'aigua, aus, odonatos, ditíscidos, salamandres i larves de salamandra.

Etologia

La seua activitat és molt variable en funció de la zona geogràfica. No és territorial i és comú de varis individus compartir el refugi baix grans pedres o clavills. El mascle mostra competència acústica entre ells, i complexes interaccions acústiques. Les femelles grávidas poden atacar-se entre sí per accedir a un macho. Rar en activitat en el dia, és bàsicament crepuscular i nocturn. Els metamòrfics nous es troben en els voltants de l'aigua, i els adults s'allunten prou i només els mascles tornen a l'aigua a depositar la posada.

Referències

  1. ↑ El sapo partero, un supervivent en caràcter Saber Universitat. Consultat el 23 de decembre de 2015.