Santuari i Monasteri de les Nazarenas
El Insigne Santuari Nacional i Monasteri de les Nazarenas és un complex religiós dedicat al cult del Patró del Perú, el Senyor dels Milacres regentat per les Mares Nazarenas Carmelitas Descalces. Està ubicat en el rectàngul el contorn del qual inclou l'avinguda Tacna, els jirones Huancavelica i Chancay, i l'avinguda Emancipació, en l'antiga zona de Pachacamilla, després Quarter Primer, en el centre històric de Lima, en la ciutat de Lima, capital del Perú.
Descripció
[editar | editar còdic]Santuari de les Nazarenas
[editar | editar còdic]El Temple o Santuari de les Nazarenas, en l'Altar Major De les quals es troba la Sagrada Image del Senyor dels Milacres, té els seus orígens en esta antiga representació del Crist en la Creu, pintada en un humil mur d'un galpón per un esclau angoleño en la Llima de el XVII.
Un fort terremot que va assolar Llima el 14 de novembre de 1655, en grans pèrdues humanes i materials, va donar orige a esta devoció, en observar-se que miraculosament el mur a on estava pintada l'image del Crist Moreno va quedar incólume.
Don Sebastián de Antuñano i Rivas va posar l'encabotament i dedicació per a la construcció del Santuari del Senyor dels Milacres. El 5 de juliol de 1684, va comprar els terrenys aledaño a la zona per a edificar la primera iglésia del Crist Moreno que sofriria greus danys pel temps i els terremots que es varen succeir.
Per iniciativa del virrey Manuel Amat i Juniet —qui va colaborar en un óbolo anual i els estudis tècnics— i ya que la primera edificació va tindre que ser pràcticament demolida en 1746, es va construir un nou temple que va ser inaugurat el 20 de giner de 1771.[1]
Pels moviments sísmics que sacsen Llima de temps en temps, este temple ha sofrit numeroses remodelacions. De la chicoteta capella inicial, es té en l'actualitat un temple de notable i bella arquitectura mantenint l'original estil rococó.
Cada any el Santuari rep a innumerables fidels al Crist Moreno, que animats de fe desigen admirar l'image original que l'esclau negre pintara fa més de 363 anys i que permaneix incólume fins als nostres dies, com a mostra miraculosa d'un regal diví a la ciutat de Lima.
En els seus altars menors es veneren a: Jesús Nazareno, Nostra Senyora del Carmen, Sant Martín de Porres, Santa Teresa del Chiquet Jesús, Sant Joaquín, Sant Josep, Sant Toribio de Mogrovejo, Santa Rosa de Lima, Chiquet Jesús de Praga. En la seua cúpula està circundado per Sant Mateo, Sant Marcos, Sant Lucas i Sant Joan. En l'altar major, s'alça imponent Sant Miguel Arcàngel, i acompanyen al Crist Moreno en les hornacinas laterals; Sant Joan de la Creu i Santa Teresa d'Àvila.
L'interior del temple, es troba dissenyat en l'estil Rococó, i en ell és possible observar peces com el púlpit de perfil bulboso, lliure de tallats; i en els murs, en els seus respectius altars, les pintures i escultures, de sants, santes i vérgens, entre els quals, resalten, ademés de el “Senyor dels Milacres”, les escultures de “Sant Joaquín” i “Sant Josep” l'orige del qual data de el XVII, i que presenta un marcat estil Barroc.
Monasteri de les Nazarenas
[editar | editar còdic]Ubicat junt al temple, el monasteri de les Nazarenas és el refugi de les Mares Carmelitas Descalces Nazarenas. El 12 d'octubre de 1700, Sebastián de Antuñano, promotor de la primera iglésia, donó tant l'Iglésia com els terrenys adjacents a les beatas de l'antic Institut o Beaterio Nazareno, els qui vestien el hàbit morat, que varen donar orige als hàbits del color tradicional usat pels devots del Senyor dels Milacres.
Estes beatas varen prendre com a regla la carmelitana i aixina varen conseguir elevar el beaterio a la condició de monasteri. En morir la Mare Antonia Lucía de l'Esperit Sant, fundadora del Beaterio, designa com superiora a Sor Josefa de la Providència qui, despuix de 18 anys de lluita, va conseguir que en 1720 el rei d'Espanya, Felipe V, i el papa Benedicto XIII, en 1727, otorgaren la llicència i aprovació per a la fundació del Monasteri de les Nazarenas i la seua transformació en el monasteri de clausura agregat a l'orde de les Carmelitas Descalces, quedant oficialment inaugurat el Monasteri l'11 de març de 1730.
Actualment les Mares Carmelitas Descalces Nazarenas —que continuen usant el hàbit morat en lloc del tradicional marró carmelitano— són les úniques guardianes i custòdia del Senyor dels Milacres.
Pel fort sisme del 17 d'octubre de 1966 l'antic monasteri va quedar en estat ruïnós per lo que dos anys més vesprada es va edificar un pràcticament nou, en el que les "Fidels Guardianes i Cuidadores" del Senyor dels Milacres viuen dedicades tant a la contemplació i a l'oració com al servici del pròxim. El història del Temple de Nazarenas, que alberga hui a la sagrada image del Senyor dels Milacres, és casi tan antiga com l'image mateixa. Tal com consta en el història del Senyor dels Milacres, la sagrada image va ser pintada en el mur d'una barraca per un esclau angoleño. En 1655 un fort terremot va assolar Llima causant quantioses perdudes humanes i materials. Les precàries vivendes dels esclaus angoleños varen caure pels sols. Pero miraculosament el mur a on estava plasmada l'image del Crist Morat va quedar intacte.
Història
[editar | editar còdic]Noves obres
[editar | editar còdic]Pel gran número de fidels que aplega al temple durant tot l'any i que en el més d'octubre es convertix en una gran mar humana, les Mares Carmelitas Descalces Nazarenas varen decidir ampliar la capacitat del temple.
- Estos nous proyectes varen començar el 13 de setembre de 1966, en l'arribada de quatre religioses provinents de Vitòria, Espanya. Quedant dos d'elles radicades en Llima: Sor María Soledad de La nostra Senyora, fallida el 21 de setembre de 2018 i Sor María Rosa del Pilar, fallida el 16 de setembre de 2010, abdós es varen eixercitar des de llavors com Priora i Vicaria del Monasteri. Posteriorment Sor Carmen de l'Eucaristía i Sor Juana María de la Creu varen retornar anys despuix al seu lloc d'orige. Arribades als pocs dies el 17 d'octubre, un pavoroso terremot va destruir lo poc que va estar en peu després de la reconstrucció de 1955 provocat pel sisme del 24 de maig de 1940.
- Després de decisions i accions preses, es va poder iniciar la reparació total del monasteri quedant totalment terminat i beneït el 9 d'octubre de 1968 per la llavors moradura Juan Landázuri Ricketts. També es va inaugurar l'Edifici Astoria, construït contiguament del complex religiós.
- En 1980 es va inaugurar l'enreixat del Santuari de Nazarenas d'estil rococó que va d'acort a l'época de construcció del Santuari.
- En 1987 es va escomençar a construir la Capella de la Reconciliació que va ser conclosa en 1989. La moderna construcció, disseny de l'arquitecte José Antonio Vallarino, ha mereixcut importants guardons per la seua respectuosa arquitectura: en 1992 va guanyar el Hexàgon d'Or en la VIII Bienal d'Arquitectura convocada pel Colege d'Arquitectes del Perú i en 1993 va guanyar la Bienal d'Arquitectura de Quito. És un complex en més de 2,500 metros quadrats i en capacitat per a 500 persones. Conta en 8 confesionarios i la seua nau està presidida per un imponent Crist d'estil manierista. Octubre a octubre esta edificació rep a mils de penitentes que acodixen per a rebre el sacrament de la reconciliació —d'ahí el nom de la capella—.
- D'abril a setembre de 1991 es va efectuar en el Museu Pedro de Osma, la restauració del llenç procesional del Senyor dels Milacres.
De febrer a setembre de 1992 es va efectuar en el Museu Pedro de Osma, la restauració del llenç procesional de La nostra Senyora del Núvol.
De febrer a juny de 1993, es va procedir a la tercera restauració i consolidació del Mural Miraculós.
- De 1994 fins a 1999, es va portar a terme la restauració del Santuari de Nazarenas, sent beneïda l'obra el 14 de setembre de 1999.
- El 14 de novembre del 2001 es va inaugurar el sistema d'allumenament del Santuari de les Nazarenas en presència dels Reis d'Espanya, del President espanyol José María Aznar, Autoritats Eclesiàstiques i Civils de Lima.
- Del 2002 fins al 2011, es va portar a terme la restauració dels ambients, mobles, obres artístiques del Monasteri i va concloure el treball de casi 19 anys en la refacció i pintat de la frontera del temple.
En juliol de 2002, s'escomencen a celebrar els cults en honor a Nostra Senyora del Carmen, qui recorre procesionalment el perímetro del Santuari el penúltim dumenge del més.
Del 2013 al 2014, es va portar a terme la construcció i posterior inauguració del Museu Senyor dels Milacres, a on s'exhibixen preciosos tesors llitúrgics de el XVII, fins a ornaments utilisats per als atavíos dels llenços procesionales.
En octubre de 2013, es llança la plataforma virtual Nazarenas TV, mateixa que transmet les misses i jornades procesionales en temps real.
Per a les seues obres de proyecció a la comunitat del Barri de Pachacamilla, les Mares Nazarenas conten en un ampli menjador que servix per a donar desdejunis i almorzars a chiquets i vells tot l'any. En el segon pis del mateix local, conta en consultoris per a l'atenció mèdica i en el tercer pis es troba el Centre de Còmput Antonia Lucía de l'Esperit Sant, en mobles i equips donados per la Dècima Segona Colla de la Germandat del Senyor dels Milacres de Nazarenas en l'any de la seua Guardada 2001 i a on s'impartixen cursos de computació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fronteres de l'Història.20(2)
- 152–179.ISSN 2539-4711.Consultat el 2022-10-28.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Banchero, Raúl, Llima i el Mural de Pachacamilla, Editorial Jurídica: Lima, 1972.
- Banchero, Raúl, La Verdadera Història del Senyor dels Milacres, Inti-Sol Editors, Lima, 1976.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santuario y Monasterio de Las Nazarenas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.